Resultats de la cerca

Fill de Francesc Pi i Sunyer i net de Francesc Sunyer i Capdevila Es llicencià en dret a Barcelona i es doctorà a Madrid Membre fundador d’Acció Catalana, fou secretari de l’Ajuntament de Barcelona durant la Segona República i durant la guerra ajudà alguns amics seus perseguits de la zona republicana facilitant-los passaports Anà a París el 1937 i tornà el 1940 Depurat, fou separat del seu càrrec de l’Ajuntament Guanyà la càtedra de dret administratiu 1940 com a catedràtic gaudí d’una gran popularitat per la seva bonhomia, humor i anecdotari subtil Personatge de món, esdevingué…

Cursà estudis de medicina al Collegi de Cirurgia, i el 1817 es doctorà en farmàcia al Collegi de Sant Victorià de Barcelona i en fou catedràtic per oposició continuà la seva funció docent en 1821-23, a l’Escola Especial de la Ciència de Guarir en 1824-30 fou separat de l’ensenyament pel govern absolutista, i des del 1830 s’incorporà novament al collegi, i després, a la facultat de farmàcia, on detingué la càtedra de química orgànica i de farmàcia quimicooperatòria fins el 1854 Des del 1839 presidí l’Acadèmia de Ciències i Arts, on des del 1817 havia fet nombroses comunicacions…

Cal destacar-ne l’organització de l’Església Nacional Alemanya Kirchenbewegung Deutscher Christen, fundada a Turíngia el 1927 per Siegfried Leffler i Julius Leutheuser, el lema de la qual era “Alemanya és la nostra tasca, i el Crist, la nostra força” Entre els grups associats a l’organització cal esmentar el moviment dirigit per Joachim Hossenfelder Kampf- und Glaubensbewegung Deutscher Christen, directament influït pel partit nazi i de clara orientació política, el qual entrà en conflicte amb els altres grups en demanar, el 1933, la derogació de l’Antic Testament i l’aprovació de l’anomenat…

Els guanters formaven un dels oficis de la pell, que s’individualitzà a partir del s XV A Barcelona es creà el 1439 com a gremi de guanters i tireters dins la confraria de julians mercers vells, fins el 1801, que donà lloc a un gremi conjunt amb corretgers, cinters i esclopers A Barcelona tenien tallers comunitaris als carrers del Portal Nou i de Bòria Les seves darreres ordinacions foren les del 1774 El gremi de València es formà per escissió dels pellissers o manguiters Reberen ordinacions els anys 1444, 1459, 1518, 1604 i 1741 Hi havia també gremis separats de guanters a Reus i a Lleida…

Els fusters formaven un gremi amb nombroses branques Els de Barcelona reberen ordinacions el 1334, en 1388-93, el 1453, el 1619 i el 1622 Successivament se'n separaren diversos oficis els capsers el 1556, els dauradors el 1596, els escultors el 1680 i els cadiraires el 1775 També els oficis d’entallador, armer i encepador deriven del nucli comú de la fusteria Des del s XVI els fadrins de l’ofici constituïen un gremi separat dels mestres A València, el gremi de fusters, citat ja el 1282, rebé ordinacions el 1434, el 1656 i el 1774 Comprenia també els escultors, els entalladors,…

Cada cordó per separat, o bé la seva reunió, pot tenir ànima Les matèries tèxtils emprades són el cànem, abacà, pita, jute, espart, cotó, fibra de cotó, niló, perló, draló i altres fibres sintètiques Les cordes són fabricades amb màquines que hom carrega amb rodets del fil a emprar, i en una sola operació es formen els cordons i es retorcen, amb formació de la corda En la fabricació de les cordes molt gruixudes ambdues operacions són fetes separadament Les cordes usades a bord dels vaixells són anomenades cap A l’edat mitjana la fabricació de cordes als Països Catalans era molt…

Doctor en farmàcia 1906 i llicenciat en dret, fou professor de química orgànica i de termotècnia a les escoles industrials de Vilanova i la Geltrú 1916-28 i de Terrassa 1928-40 Fou un dels fundadors 1910 de la Societat Astronòmica de Barcelona Introduí i divulgà la radiodifusió a Catalunya el 1921 féu sentir transmissions radiofòniques per primer cop en públic, a Vilanova i la Geltrú i a Barcelona, i el mateix any fou un dels fundadors de la Societat Radiotelegràfica de Catalunya Fou director tècnic de l’emissora Ràdio-Catalana EAJ 13 El 1940 fou separat de l’ensenyament És autor…

Treballà com a mecànic a Londres i a Glasgow Amb motiu de la reparació d’una màquina de vapor de Newcomen, ideà una sèrie de perfeccionaments per a aprofitar més bé el vapor mitjançant un condensador separat 1765 poc després 1769 patentà el seu invent El 1775 es posà a fabricar la seva màquina Ideà diversos sistemes per a la conversió del moviment alternatiu en rotatiu Ideà també l’èmbol de doble efecte 1785 i el famós regulador de boles que duu el seu nom Per les millores introduïdes hom el considera, sovint, com el veritable creador de la màquina de vapor moderna Concebé també…

Era fill del també actor Jaume Rivelles i Magallon Castelló de la Plana, Plana Alta 1862 — el Cabanyal, València 1918 Com el seu pare, actuà en teatre castellà Formà part de la companyia de Rosario Pino i en casar-se amb l’actriu María Fernanda Ladrón de Guevara formà companyia pròpia El 1925 féu una tournée per l’Amèrica Llatina Separat de la muller amb la qual tingué una filla també actriu, Empar Rivelles i Ladrón de Guevara, ingressà al Teatro Lara de Madrid com a primer actor i director També féu pellícules, algunes rodades en castellà a Hollywood com La mujer X i Niebla ,…

Fill de Ferran de Sagarra i de Siscar Fou conservador de zoologia i regent de lepidòpters i ocells del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, i director de l’Aquari i del Parc Zoològic Després de la guerra civil de 1936-39 s’exilià a França, on exercí la càtedra d’entomologia agrícola a l’Escola d’Agricultura de Saint Sulpice Tarn De retorn de l’exili fou separat dels càrrecs oficials que abans havia obtingut Reuní uns 60000 exemplars de lepidòpters, que constitueixen la base de la collecció del Museu de Zoologia de Barcelona, una de les més importants de l’estat i la més…