Resultats de la cerca
Es mostren 217 resultats
riu de Xelva
Riu
Emissari del Túria, que neix a la serra d’El Sabinar, contrafort del massís de Javalambre, al límit del País Valencià amb Aragó, solca els municipis d’Alpont, Toixa, Xelva, Calles i Domenyo (Serrans) i conflueix amb el Túria prop del darrer dels pobles citats.
És l’emissari més important del Túria dins el País Valencià Rega les hortes de Toixa, Xelva i Calles unes 800 ha
serra de Gavaldor
Serra
Contraforts de la serra d’Alèdua, dins els Serrans, que encaixen el Túria entre els municipis de Gestalgar, Xera i Sot de Xera, Bugarra i Pedralba i que, a mesura que es van acostant al Camp de Túria, van perdent altitud i són menys abruptes.
l’Alt Palància

Comarca de la zona de llengua castellana del País Valencià, al límit amb Aragó.
La geografia Cap de comarca, Sogorb Els seus límits són a l’W, la serra de Montalgrau, unida a la d’Espina, i la del Toro, a la ratlla d’Aragó al N, les serres d’Espina i d’Espadà, que són els límits amb l’Alt Millars a l’E, la frontera lingüística en una zona de transició cap a la Plana Baixa i el Baix Palància i al S, les serres que des de la serra de Javalambre, a Aragó, baixen cap a l’E El seu eix és el riu Palància o de Sogorb, en el qual, prop de la confluència amb la rambla de Gaibiel, hi ha el pantà d’El Regajo 6,5 milions de m 3 , que regula el cabal del riu Pel sud, s’estén part de…
Sindicat dels Castells
Agronomia
Comunitat de regants d’origen medieval que comprèn les poblacions de Bugarra i Pedralba (Serrans) i de Benaguasil, Vilamarxant i Riba-roja de Túria (Camp de Túria), anomenades pobles castell, les quals tenen dret a les aigües del Túria, però amb limitacions (no en poden fer ús els anys de sequera).
la Plana d’Utiel

Comarca del País Valencià, a l’àrea de llengua castellana.
La geografia El cap de comarca és Requena Hom l’anomena popularment l’ altiplà de Requena El seu extens territori correspon bàsicament a una gran plana formada per dipòsits miopliocènics Els límits ofereixen relleus més elevats a l’W, la ratlla amb Castella és marcada pels anticlinals de Contreras, prolongats al N per la serra de La Bicuerca al S, el pas a la conca endorreica d’Albacete es fa a través d’un descens suau el límit oriental queda marcat per la serralada de Siete Aguas i la serra de Malacara i al N, per les serres del Negrete i d’Enmedio Així els límits, menys el meridional,…
la Foia de Bunyol

Comarca de la zona de parla castellana del País Valencià, a la regió de Requena.
Cap de comarca, Xiva Al nord una sèrie de turons la separen del Camp de Túria, i al nord-est és limitada per la serra de Los Bosques, divisòria amb els Serrans La serra de les Cabrelles, límit històric amb Castella i límit actual amb la Plana d’Utiel, és el límit occidental, i el Xúquer la separa, al sud, de la Vall de Cofrents i de la Canal de Navarrés A llevant, el límit comarcal i lingüístic amb l’Horta i la Ribera Alta són més imprecisos El sector occidental de la comarca, per sota dels 400 m d’altitud, és de transició entre les serres interiors i la plana d’Horta, i forma…
La riuada del 1957 a València
El barri marítim del Cabanyal inundat, València, 1957 GC El 14 d’octubre de 1957, el Túria eixí dues vegades de mare La fúria destructiva de les aigües provocà una catàstrofe de proporcions colossals, tot i que el desbordament calamitós del riu que banya València no constituïa cap novetat Amb tot, eixa riuada va assolir una importància excepcional D’una banda, les dimensions del desastre sorprenen encara per la seua enormitat De l’altra, aqueixa mateixa enormitat provocà la presa d’una sèrie de decisions que, a la llarga, afectaren notablement el model de desenvolupament urbà de València i de…
Els estudis briològics
Dins de l’escàs desenvolupament general dels estudis de criptogàmia als Països Catalans, la briologia és potser l’especialitat que ha rebut més atenció i que ha conduït a aplegar un conjunt de coneixements més complet La briologia a Catalunya Les obres d’Antonio Casares, aparegudes en el primer quart del segle XX, constitueixen l’obligada referència bibliogràfica de la briologia als Països Catalans La "Enumeración y distribución geográfica de las muscíneas de la Península Ibérica" 1915 és el primer intent d’una catalogació general Jordi Vidal / Universitat Autònoma de Barcelona Les arrels…
Artaix
Llogaret
Llogaret del municipi d’Andilla (Serrans), a la zona de llengua castellana del País Valencià, a la vora de la rambla d’Artaix
, que recull les aigües dels contraforts de la serra de Javalambre, i, després de passar vora Casinos (Camp de Túria), aflueix a la rambla Castellarda dins el terme municipal de Llíria.
Titaigües
Municipi
Municipi dels Serrans, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià, accidentat pels contraforts meridionals de la serra d’El Sabinar (El Hontanar, 1.238 m alt.), que forma part del conjunt de la serra de Javalambre, i drenat pel Túria, que el travessa profundament encaixat a l’W en direcció NW-SE, i una sèrie de barrancs afluents.
Una gran part del terme, molt muntanyós, és poblat de pinedes i alzinars L’agricultura es localitza al sector d’altiplà, on hi ha la població, quasi tota de secà cereals, vinya el regadiu, eventual en part, es limita a hortalisses Hi ha ramaderia ovina Les activitats industrials són les derivades de l’agricultura Té una important cooperativa vinícola L'any 1900 tenia un total de 1106 habitants A partir dels anys seixanta es produí una forta emigració cap a la ciutat de València i la seva àrea metropolitana, el que explica que l'actual població s'hagi reduït a la meitat La vila 502 h agl 2014…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina