Resultats de la cerca

Fill d’un ferroviari, estudià a Palerm i a Roma, però hagué d’interrompre la carrera d’enginyer i treballà en un organisme de l’administració Cridat a Florència 1929 per Elio Vittorini, es relacionà amb escriptors i amb els cercles d’intellectuals i publicà el primer recull poètic Acqua e terre 1930 Collaborador de diverses revistes, publicà L’oboe sommerso 1932, Erato e Apollion 1936 i Poesie 1938 Abandonà el seu treball i passà a ensenyar literatura italiana al conservatori de Milà 1941, càrrec en el qual romangué fins a la mort Mentrestant, aparegué el primer dels seus grans treballs de…

Present a Nàpols a la revolta de Masaniello, en retornà a Palerm organitzà 1647 una revolta similar contra el virrei de Sicília, marquès de Los Vélez —que hagué de fugir—, i es proclamà capità general de l’illa Intentà de reformar l’administració i de limitar el poder de la noblesa però, sufocada la revolta, fou assassinat pels mateixos sicilians

Autonomista, lluità pel retorn a la Constitució del 1812, que havia garantit la independència de l’illa En el Catechismo político siciliano 1839 sostingué l’existència de dret del regne de Sicília, alhora que preconitzà una federació d’estats italians El 1842 publicà Un periodo della istoria siciliana del secolo XIII que, en una edició ampliada, fou reeditada l’any següent a París sota el títol La guerra del Vespro Siciliano , obra encara vigent i en la qual utilitzà àmpliament la Crònica de Bernat Desclot, amb què contribuí en gran part al seu redescobriment entre els erudits El…

Filla de l’emperador Francesc I i de Maria Teresa d’Àustria Fou casada el 1767, amb el rei Ferran IV de Nàpols i de Sicília, sobre el qual exercí una gran influència El 1776 féu caure el ministre Tanucci, partidari de l’aliança amb Espanya, i féu pujar el seu favorit John Francis Edward Acton En produir-se la Revolució Francesa i l’execució de la seva germana la reina Maria Antonieta, canvià la seva política liberal, es convertí en cap dels reaccionaris i fou responsable dels sagnants esdeveniments de Nàpols 1799 Ocupat Nàpols per Napoleó I, es refugià amb la seva família al…

Fou general de l’orde dels teatins Home d’idees liberals i democràtiques en política i partidari del tradicionalisme en filosofia, exercí una gran influència en el moviment nacionalista sicilià Exiliat a París, hi tingué molt d’èxit com a predicador

Franciscà, el 1401 passà a viure a Barcelona, on fou confessor de la reina Maria de Luna, del comte d’Urgell i de Martí de Sicília el 1409 anà amb aquest darrer a Sardenya, i li serví d’executor testamentari Defensà els drets a la corona del comte Jaume d’Urgell, del qual fou ambaixador en el parlament de Catalunya 1411 Malgrat això, serví després Ferran I i, a Itàlia, participà en les negociacions per a l’acabament del Cisma d’Occident Hom li concedí primerament l’arrendament del bisbat de Malta 1417, i després efectivament la mitra 1418 La constant relació amb Itàlia influí…

Es distingí per la seva labor d’arxiu efectuada a l’Escorial, a Barcelona, al Vaticà i a Nàpols, on transcriví i catalogà molta documentació relacionada amb la història de Sicília de l’època dels sueus, els normands, els àrabs i els catalans Entre les seves obres cal destacar la Chronología de los virreyes, presidentes y de otras personas que han gobernado el Reyno de Sicilia , publicada a Palerm el 1640, de la qual fou feta una edició en italià el 1687

Vida Probablement fou alumne de Giovanni Gabrieli a Venècia Entre el 1597 i el 1615 fou mestre de capella de diverses institucions benèfiques de Ferrara, fins que fou nomenat mestre de capella a la catedral 1615-17 El 1617 ocupà una plaça de cantant a Sant Marc de Venècia, amb un sou força generós, i fou allí on conegué C Monteverdi, mestre del cor de la catedral veneciana El 1618 arribà a ser mestre de cant al seminari ducal, i el 1620, vicemestre de capella de la catedral, tot compartint responsabilitats amb Monteverdi El 1627 abandonà Venècia i optà a la plaça de mestre de capella a Santa…

Fill i hereu de Gilabert de Centelles i de Costanza di Ventimiglia Acompanyà Alfons IV de Catalunya-Aragó en les campanyes d’Itàlia, i caigué presoner, amb ell, a la batalla naval de Ponça 1435 Un cop alliberat, participà en la campanya de Calàbria El 1444 es casà amb la dama calabresa Enrichetta Ruffo e Poitiers, que li aportà el marquesat de Cotrone i els comtats de Catanzaro i Belcastro Negà l’obediència al rei, que l’assetjà al castell de Catanzaro i el féu presoner 1445 De temperament rebel i bellicós, un cop perdonat lluità contra els nobles veïns, i fou processat i empresonat al…

Decretà, en un sínode romà 769, que l’elecció papal fos feta per la clerecia romana i que els laics en fossin exclosos com a candidats Declarà nul el concili iconoclasta de Constantinoble 754