Resultats de la cerca

Aquest castell i el Castelló Sobirà, conegut avui dia popularment com “castell de Sant Gervàs”, són esmentats genèricament l’any 1086, en què el comte d’Urgell Ermengol VI féu donació o venda als comtes de Pallars Jussà, Ramon V i Valença, de la vila de Llimiana amb els seus castells i les pertinences, i en particular “ ipsos castellones ” Aquest sembla que és el nom genèric amb què és coneixien els dos Castellons, el Sobirà i el Jussà, segons confirmen els falsos de Gerri del 930 i el 953, que és creu que foren redactats al final del segle XI El Castelló Jussà, avui…

El lloc de Paüls apareix esmentat l’any 1064, quan el comte de Pallars Sobirà, Artau I, va cedir “ ipsas villas de Paduls ”, entre altres béns, com a penyora al comte Ramon V de Pallars Jussà La jurisdicció restà en poder del comte de Pallars Sobirà d’on passà, com a lloc del marquesat de Pallars, als Cardona i, posteriorment, als Medinaceli, encara que la jurisdicció civil, als segles XVII i XVIII, era del baró de Senaller El 1821 passà a la casa Plandolit No tenim notícies sobre la seva església fins al principi del segle XVI, en què consta que era annexa de Santa…

El primer esment conegut de l’església de Sant Esteve de Nabiners o de Nabinerols és del 1008 1010, en la publicació sacramental del testament de Vidal, que deixà unes peces de terra a l’església de Sant Sadurní de Nabiners i a l’església de Sant Esteve in villa Nabinerolos , respectivament Aquesta distinció entre ambdues viles, Nabiners Sobirà i Nabiners Jussà, apareix en altres documents del segle XI també en la donació que el 1067 feia Guillem Bernat a Santa Maria de la Seu d’un alou situat a la vila de Nabiners o Nabinerols, que limitava pel S amb Nabiners Sobirà…

Tota ella és marcada per les lluites iconoclastes iconoclàstia, iniciades arran d’un edicte del primer sobirà, Lleó III 725, contra el culte de les imatges i continuades pel seu fill i successor Constantí V Després que l’emperadriu Irene, regent en nom del seu fill Constantí VI, hagués restablert el culte de les imatges amb el concili II de Nicea 787, el darrer sobirà isàuric, Lleó V l’Armeni, inicià 813 un nou període iconoclasta, el qual no es clogué, amb una nova victòria ortodoxa, fins el 843, després ja de la seva mort Durant aquest període es perderen bona part…

El poble de Llarvén es troba a 1025 m d’altitud, a la riba esquerra del barranc de Montardit, a un quilòmetre escàs de distància del nucli d’Enviny en direcció sud-oest El castell es troba entre els dominis que al segle XI es debateren entre les dues branques comtals successores del comte Sunyer i que es negociaren en dues de les convinences que posaren fi als enfrontaments la definició de vers el 1079 entre Ramon V de Pallars Jussà i el seu cosí Artau I de Pallars Sobirà, i la commutació del 1094 entre Ramon V i Artau II El domini eminent del castell romandria en endavant sota…

Format a Oxford, passà temporades a França, a Alemanya i a Itàlia, fugint de les lluites entre l’exèrcit i el parlament i de la dictadura de Cromwell Es relacionà amb Galileu i amb Descartes Admirador de Bacon, n'adoptà el mètode inductiu, que combinà amb el deductivomatemàtic, dins una concepció general materialista només hi ha matèria i moviment, úniques realitats constatables pels sentits, unica font de coneixement Reduí la filosofia a un estudi dels cossos en general De corpore , 1655, del cos humà De homine , 1657 i del cos polític De cive , 1642 Human nature , 1650, De corpore…

La història del castell de la Torre es vincula al conjunt de la Vall d’Àssua, que a la mort del comte Sunyer l’any 1011 és debat entre les dues branques de comtes rivals i que finalment, al segle XI, restarà definitivament en mans dels comtes de Pallars Sobirà Efectivament, el castell de la Torre consta entre la resta de castells de la vall en la venda feta entre el 1011 i el 1035 pel comte Ramon IV de Pallars Jussà al seu germà Guillem II de Pallars Sobirà Però vers el 1088 el comte Ramon V de Pallars Jussà l’infeudà a Guit Ató d’Àssua, el qual es comprometia a…

La primera notícia del castell d Escàs és el jurament de fidelitat que prestà l’any 1069 el castlà Pere Roger al comte Artau I de Pallars Sobirà L’any 1094 consta entre els diversos castells que el comte Ramon V de Pallars Jussà definí al seu cosí Artau II de Pallars Sobirà El domini eminent d’Escàs conegué els canvis de titularitat del conjunt de la Vall d’Àssua traspàs als Bellera l’any 1252 i als comtes de Foix i vescomtes de Castellbò l’any 1435, i reintegrat a la corona l’any 1548 Però els vescomtes de Castellbò només hi exerciren la jurisdicció criminal la…

Mort sense fills, fou el darrer sobirà carolingi

Participà en la conjura contra Georges de La Trémoille 1433 que portà al poder el comte de Richemont i els angevins Fou creat cavaller, conseller de Carles VII i senescal d’Anjou 1437 Collaborà en l’obra de redreçament del regne francès restà fidel al sobirà en la revolta de la Praguerie 1440, i fou nomenat senescal de Poitou 1441 Lluità contra els anglesos a Normandia 1440-41 i a Guiena 1442 Camarlenc del rei, esdevingué personatge preponderant en el govern Es destacà en la reconquesta de Normandia 1449-51, d’on fou nomenat senescal 1451 Prestà suport contra la casa de York a la…