El primer esment conegut de l’església de Sant Esteve de Nabiners o de Nabinerols és del 1008 (1010), en la publicació sacramental del testament de Vidal, que deixà unes peces de terra a l’església de Sant Sadurní de Nabiners i a l’església de Sant Esteve in villa Nabinerolos, respectivament. Aquesta distinció entre ambdues viles, Nabiners Sobirà i Nabiners Jussà, apareix en altres documents del segle XI; també en la donació que el 1067 feia Guillem Bernat a Santa Maria de la Seu d’un alou situat a la vila de Nabiners o Nabinerols, que limitava pel S amb Nabiners Sobirà. L’any 1076 Arnau, fill de Guillem, la seva muller i els seus fills donaven a Santa Maria de la Seu l’església de Sant Esteve de Nabiners Jussà, amb les sagreres i les seves cases i els termes; aquest alou limitava a llevant amb Ascha i el lloc de Segalers, a migdia amb la serra d’Arbista, a ponent amb la Coma, i al N amb el riu Segre. En un altre document del 1083, consistent en la donació d’un alou situat a Nabiners Jussà, aquest limitava pel S amb Nabiners Sobirà, per llevant amb Cercheda, per ponent amb la serra de Coma, i pel N amb el riu Segre.
Si bé es desconeix l’emplaçament d’aquesta parròquia i de la seva església, per les afrontacions esmentades en els documents precedents, hom pot establir que Sant Esteve de Nabiners se situava en la zona del mas de la Font, entre els torrents de la Coma i Segars.