Resultats de la cerca
Es mostren 1589 resultats
Françoise Giroud
Periodisme
Periodista i editora francesa, de nom real Lea France Gourdji.
D’ascendència turca i russa, deixà l’escola a 14 anys per treballar en la indústria cinematogràfica, i collaborà amb cineastes com M Allégret i J Renoir Després de la Segona Guerra Mundial, durant la qual fou empresonada per collaborar amb la Resistència, es consagrà al periodisme Fou editora en cap de la revista femenina Elle 1946-53 i l’any 1953 cofundà, juntament amb Jean-Jacques Servan-Schreiber, el setmanari L’Expres s, la primera revista francesa d’informació general Encunyà el terme “nouvelle vague” per a designar el moviment cinematogràfic nascut al voltant de Cahiers du Cinéma L’…
Joseph Joachim Raff
Música
Compositor i professor de música germanosuís.
Vida Fill d’un mestre i organista, rebé a Württemberg la seva primera formació musical, que continuà a Wiesenstetten i Rottenburg La seva vida professional anava dirigida cap a l’ensenyament general, i del 1840 al 1844 feu classes al Gymnasium de Rapperswil Gràcies a la intervenció de F Mendelssohn, aquest darrer any es publicaren les seves obres per a piano 3 pièces caractéristiques , opus 2, i Scherzo , opus 3 A partir de llavors decidí dedicar-se exclusivament a la música i s’installà a Zuric, on prosseguí la seva formació de manera autodidàctica El 1845 anà a peu fins a Basilea per…
Associació Europea de Lliure Comerç
Economia
Associació europea de lliure comerç creada a Estocolm pel novembre del 1959, amb la participació inicial de la Gran Bretanya, Àustria, Suïssa, Suècia, Dinamarca, Noruega i Portugal.
Entrà en vigor el 1960, i posteriorment hi entraren Finlàndia 1961, Islàndia 1970 i Liechtenstein 1991 Fou creada per establir una zona industrial de lliure comerç, a través d’una reducció gradual dels aranzels, objectiu que s’assolí el 1966 Els països membres conservaren, però, llur independència en el comerç amb tercers La seva gestió fou confiada a un consell de ministres L’ingrés de part dels seus membres a la Comunitat Econòmica Europea, des del 1993 Unió Europea el 1972, la Gran Bretanya i Dinamarca el 1985, Portugal, i el 1995, Àustria, Finlàndia i Suècia, en determinà la sortida de…
Bernina
Serralada
Serralada dels Alps, al cantó dels Grisons, Suïssa, entre les altes valls de l’Adda i de l’Inn.
La línia de crestes fa de frontera entre Itàlia i Suïssa, i de la principal davallen grans masses de glaç que donen lloc a glaceres importants Morteratsch, Roseg, Forno, Palu El coll de Bernina 2 330 m uneix la vall de l’Adda i la de l’Inn hi passa una carretera i el ferrocarril de muntanya, que no interromp el seu servei a l’hivern La primera ascensió al Piz Bernina , el cim principal i el més alt dels Alps orientals 4 049 m, fou duta a terme el 13 de setembre de 1850 per Johann Coaz, Jon i Lorenz Ragut-Tscharner
Lausana
Ciutat
Capital del cantó de Vaud, Suïssa, a la vora nord del llac de Léman (o de Ginebra).
La ciutat s’estén a diferents nivells, a partir d’un turó que domina el llac, on radica el nucli antic, centrat a la plaça de Saint-François, centre de negocis urbà Lausana és un centre bàsicament terciari i residencial, mentre que l’àrea industrial s’ha installat sobretot a Renens, nucli pròxim, d’uns 18 000 h, on predomina la indústria alimentària, de matèries plàstiques i mecànica de precisió La importància comercial de Lausana augmentà amb motiu de l’obertura del túnel del Simplon, l’any 1906, que la situà a la línia internacional París-Milà Hi destaca també la indústria hotelera…
Argòvia
Divisió administrativa
Cantó de Suïssa que comprèn els extrems nord-orientals del Jura i del Mittelland, drenat pel Rin, l’Aare i el Reuss.
Els recursos tradicionals, agricultura i ramaderia, s’han vist sobrepassats pel desenvolupament industrial d’aquesta àrea, en estret lligam amb el gran nucli de Zuric, amb el qual és lligat per ferrocarril i per autopista Al llarg de la vall de l’Aare i els seus afluents, aprofitats per hidrocentrals, s’estenen, entre d’altres, els centres industrials de Baden, Wettingen i Aarau, amb manufactures tabac, adoberia, conserves i construccions mecàniques El cantó d’Argòvia és tot ell de parla alemanya, i de majoria protestant al nucli central, amb franges perifèriques catòliques Fou incorporat a…
Maternitat d’Elna

Maternitat d’Elna
© JoMV
Història
Institució creada el novembre de 1939 a Elna (Rosselló) per la infermera suïssa Elisabeth Eidenbenz amb la finalitat d'acollir les dones embarassades refugiades de la Guerra Civil Espanyola.
És coneguda també per Maternitat Suïssa d’Elna Eidenbenz, que treballava com a voluntària de l’Associació d’Ajuda Suïssa als Nens Víctimes de la Guerra, impulsà la iniciativa quan l’èxode republicà desbordà les previsions del Govern francès Aquest havia autoritzat el pas per la frontera francesa de prop de 400000 refugiats, els quals foren majoritàriament confinats als camps de concentració d’Argelers, Sant Cebrià del Rosselló i el Barcarès La Maternitat tramitava amb les autoritats franceses els permisos perquè les gestants internades fossin ateses al seu edifici durant els…
Liechtenstein

Estat
Estat de l’Europa central, situat entre Àustria, al N i a l’E, i Suïssa, a l’W i el S; la capital és Vaduz.
La geografia El relleu és muntanyós a l’E, on hi ha els pics Ochsenkopf 2286 m i Falknis 2560 m, mentre que l’W és format per la plana alluvial del Rin El clima, fred a la regió muntanyosa, se suavitza a la vall El país és densament poblat 165 h/km 2 , amb un creixement anual del 8,6‰ 1984 el 86% de la població és de raça germànica i de religió catòlica La llengua oficial és l’alemany El 12,5% de la superfície és ocupat pels conreus patates, blat, blat de moro, vi, fruita, localitzats a la vall del Rin i destinats al consum local L’abundància de pastures 43,8% de la superfície hi afavoreix la…
Sonderbund
Història
Aliança establerta, el 1845, a Suïssa, entre els cantons catòlics i conservadors: Uri, Schwyz, Unterwalden, Lucerna, Zug, Friburg i Valais, enfront del moviment radical i regenerador dels cantons protestants.
La dieta, amb majoria radical, dissolgué 1847 el Sonderbund i decretà també l’expulsió dels jesuïtes, però els cantons catòlics no se sotmeteren L’enfrontament armat es féu inevitable Les tropes liberals, menades pel general ginebrí Dufour, s’enfrontaren 1847 a les catòliques de Salis-Soglio Amb la caiguda gairebé sense resistència de Friburg, Zug i Lucerna, el Sonderbund capitulà definitivament La victòria dels liberals donà pas a la primera constitució federal de Suïssa 1848
Maria Boschetti-Alberti
Educació
Educadora suïssa.
A l’escola de Muzzano féu la primera experiència sobre el mètode Montessori, narrada a Il diario di Muzzano 1919-20 El 1924 fundà a Agno la scuola serena , escola rural considerada la ideal pels pedagogs de l’escola nova Escriví, entre altres obres, L’école sereine d’Agno 1928 i Libertà educativa 1932
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina