Resultats de la cerca
Es mostren 348 resultats
focènids
Mastologia
Família de mamífers de l’ordre dels cetacis, subordre dels odontocets, molt afí a la dels delfínids i que comprèn els marsuïns.
Són animals relativament petits d’1 a 2 m, de cos més rabassut que el dels dofins, cap de forma cònica, morro poc o molt punxegut i aleta dorsal triangular i poc desenvolupada Són nedadors excellents, habiten en grups nombrosos i són repartits per totes les mars Comprèn tres gèneres i sis espècies Phocaena Ph phocaena , el marsuí comú, Ph spinipinnis, Ph sinus i Ph dioptrica , Phocaenoides Ph dallii i Neophocaena N phocaenoides
gimnoblasts
Zoologia
Subordre de cnidaris hidrozous de l’ordre dels hidroïdeus que inclou formes colonials o solitàries amb els zooides mancats de coberta protectora.
mirmecofàgids
Mastologia
Família de mamífers edentats del subordre dels xenartres, de cos robust i allargat, que atenyen una longitud total d’1,20 m.
No tenen dents i el musell presenta una forma tubular la boca, petita i estreta, conté una llengua vermiforme, que a l’espècie més grossa pot arribar a tenir 1 m de llargària La morfologia bucal va lligada amb el tipus d’alimentació són insectívors i es nodreixen introduint llur llengua viscosa dins els formiguers i termiters La família comprèn tres gèneres Myrmecophaga os formiguer, Tamandua i Cyclopes Habiten a Amèrica, des del centre del continent fins a l’Argentina
tilòpodes
Mastologia
Subordre de vertebrats mamífers de l’ordre dels artiodàctils, amb una única família, els camèlids, que comprèn els camells i els llames.
Aquests es diferencien d’aquells per les mides més petites, el pèl més llarg i l’absència de gep És molt característica l’aparició d’una sèrie d’adaptacions a la vida desèrtica la capacitat d’estendre els dits lateralment, fet que els permet de caminar sobre sòls tous el mateix gep en els camells és també una reserva metabòlica d’aigua, que li permet de viure un temps prolongat sense haver-ne d’ingerir els llavis i la llengua són durs, la qual cosa els permet de mastegar vegetals espinosos l’estómac presenta certes modificacions, com és ara la presència de bosses aqüíferes, tancades per…
anisòpters
Entomologia
Subordre d’odonats, integrat per insectes que tenen els dos parells d’ales diferents; en repòs, les ales romanen en posició horitzontal.
Tenen l’abdomen curt i d’un diàmetre semblant al del tòrax Pertanyen a aquest grup les libèllules
platistèrnids
Herpetologia
Família de rèptils quelonis del subordre dels tecòfors, que reuneix tortugues d’aigua dolça que s’alimenten de mol·luscs, pròpies del continent asiàtic.
gos | gossa
Gos
© C.I.C. - Moià
Mastologia
Mamífer carnívor del subordre dels fissípedes de la família dels cànids, d’aspecte, de forma i de pelatge molt diversos, segons les races.
Els gossos actuals sembla que provenen d’espècies salvatges que foren domesticades a la prehistòria per l’home, i hom n'ha reunit nombrosos testimonis, descoberts en excavacions de po blats neolítics El gos de les torberes Canis palustris és una raça salvatge que convisqué amb l’home a l’edat de la pedra hom n'ha trobat restes en uns jaciments de torba que daten del Paleolític A l’edat del bronze hi havia el Canis matrisoptimae , del qual hom creu que provenen els gossos d’atura En el gos actual persisteixen alguns costums primitius, bé que n'ha perduts la majoria per exemple, continua d’…
fulgòrids
Entomologia
Família d’insectes del subordre dels homòpters de cap ample i amb una prolongació de notable longitud, dos ulls grossos i dos ocels.
El cos és curt i ample, amb les ales grosses i sovint de colors brillants Inclou nombroses espècies de les regions càlides i temperades, entre les quals es destaquen les dels gèneres Fulgora , Laternaria i Cathedra