Resultats de la cerca
Es mostren 10513 resultats
fórmula dentària
Anatomia animal
Expressió numèrica amb la qual hom indica el nombre i la situació de les diverses peces dentàries que hi ha a les mandíbules superior i inferior dels mamífers.
En aquesta fórmula, les incisives són representades per una I, les canines per una C, les premolars per una P, i les molars per una M Davant cadascuna d’aquestes lletres hom escriu dos nombres en forma de trencat el numerador indica el nombre de peces de tipus indicat per la lletra que hi ha a la semimandíbula superior, i el denominador, el nombre de peces que hi ha a la semimandíbula inferior Així, en el cas de l’home, la fórmula dentària és
Ludià
Geologia
Part superior de l’Eocè superior de la conca de París.
El nom deriva de les fàcies salabroses de Ludes, al Marne França
síntesi
Lògica
Procés de la investigació, del coneixement, etc, contraposat al de l’anàlisi, i consistent en la unió d’elements que eren o han estat separats i en llur integració en un tot o unitat superior.
Caracteritzable cartesianament com a progressiu trànsit del simple al complex, la síntesi és en Kant l’essència mateixa del coneixement síntesi a priori és, així, l’acte de la consciència com a unificació de les dades sensibles per les formes pures de la intuïció espai i temps, com a unificació de les intuïcions sensibles per les formes pures de l’enteniment categories i com a unificació —ni que sigui sols regulativa— dels conceptes mitjançant les idees de la raó ideals transcendentals A partir tant de la concepció kantiana com de la idea mateixa de síntesi la qual palesa que el tot resultant…
tabac de regalia
Tabac de qualitat superior.
fredeluga

Fredeluga
© Xevi Varela
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes de la família dels caràdrids, d’uns 30 cm de llargada, amb un airós plomall negre vertical a la part superior del cap.
Té el pit, la gola, la cara i la part superior del cap negres, la resta de les parts superiors verda irisada i les parts inferiors i les galtes blanques la cua és blanca, amb una franja negra ampla a l’extrem És gregària i s’alimenta d’insectes, larves, cucs, molluscs i també de gra Nia a terra, sovint en camps conreats la posta és de quatre ous, i durant aquesta època és marcadament territorial Habita al centre i al nord d’Europa i Àsia, i a l’hivern emigra cap al sud és comuna, a la tardor i l’hivern, als Països Catalans
procel·lariformes
Ornitologia
Ordre d’ocells palmípedes i pelàgics, de 13 a 130 cm, que tenen les obertures nasals en forma de dos tubs a la base de la mandíbula superior.
El bec és compost per un conjunt de peces còrnies soldades, amb l’extrem distal superior ganxut, tenen l’esquelet molt pneumatitzat, el dit posterior de les potes rudimentari o absent, les rèmiges secundàries curtes i les ales llargues i estretes No presenten dimorfisme sexual, són monògams, nidícoles i habiten als illots i penya-segats costaners d’arreu del món Comprèn 92 espècies, repartides en 24 gèneres i 4 famílies Representants més importants de l'ordre dels procellariformes família dels diomedèids Diomedea sp albatros Phoebetria sp Thalassarche sp família dels procellàrids…
cúmul d’estels

Reconstrucció del filament de matèria fosca entre els cúmuls Abell 223 (part superior de la imatge) i Abell 222 (part inferior)
© Jörg Dietrich / U-M Department of Physics
Astronomia
Agrupació d’estels que conté de cinquanta a uns quants milions d’elements, els quals, en la majoria dels casos, han tingut el mateix origen.
N’hi ha dos tipus clarament diferenciats cúmuls oberts i cúmuls globulars Els cúmuls oberts o galàctics són constituïts normalment per uns quants centenars d’estels distribuïts dins una regió de l’espai d’uns vint anys llum de diàmetre, i presenten un moviment comú El cúmul galàctic més proper és el de les Híades, a la constellació del Taure, a 130 anys llum del Sol Els cúmuls globulars són constituïts per un nombre d’estels que oscilla entre uns quants milers i uns quants milions, i són distribuïts en una regió de l’espai d’uns 200 anys llum El nom prové del fet que els estels de l’agrupació…
lucànids

Dues espècies de la família dels lucànids: a la part superior, i d’esquerra a dreta, individu mascle plenament desenvolupat, mascle jove i femella d’escanyapolls (Lucanus cervus), i la part inferior, individu de Dorcus parallelopipedus
© Fototeca.cat
Entomologia
Família d’insectes coleòpters del subordre dels haplogastres formada per individus de dimensions grans o mitjanes, amb les mandíbules molt desenvolupades en el mascle i més petites en la femella, amb un clar dimorfisme sexual.
Les larves són xilòfagues, amb un òrgan estridulós N'hi ha unes 900 espècies, unes 15 de les quals habiten a Europa Als Països Catalans el més conegut és l' escanyapolls
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina