Resultats de la cerca
Es mostren 10522 resultats
fórmula dentària
Anatomia animal
Expressió numèrica amb la qual hom indica el nombre i la situació de les diverses peces dentàries que hi ha a les mandíbules superior i inferior dels mamífers.
En aquesta fórmula, les incisives són representades per una I, les canines per una C, les premolars per una P, i les molars per una M Davant cadascuna d’aquestes lletres hom escriu dos nombres en forma de trencat el numerador indica el nombre de peces de tipus indicat per la lletra que hi ha a la semimandíbula superior, i el denominador, el nombre de peces que hi ha a la semimandíbula inferior Així, en el cas de l’home, la fórmula dentària és
prior
Cristianisme
Superior d’una casa monàstica petita o priorat dependent d’una abadia en el cas dels benedictins o bé plenament autònoma en el cas dels canonges augustinians i membres d’ordes sense càrrec abacial.
En els canonges augustinians, el prior era el superior major de comunitats reduïdes que quan augmentaven en nombre acostumaven a prendre la categoria abacial
tabac de regalia
Tabac de qualitat superior.
síntesi
Lògica
Procés de la investigació, del coneixement, etc, contraposat al de l’anàlisi, i consistent en la unió d’elements que eren o han estat separats i en llur integració en un tot o unitat superior.
Caracteritzable cartesianament com a progressiu trànsit del simple al complex, la síntesi és en Kant l’essència mateixa del coneixement síntesi a priori és, així, l’acte de la consciència com a unificació de les dades sensibles per les formes pures de la intuïció espai i temps, com a unificació de les intuïcions sensibles per les formes pures de l’enteniment categories i com a unificació —ni que sigui sols regulativa— dels conceptes mitjançant les idees de la raó ideals transcendentals A partir tant de la concepció kantiana com de la idea mateixa de síntesi la qual palesa que el tot resultant…
fredeluga

Fredeluga
© Xevi Varela
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes de la família dels caràdrids, d’uns 30 cm de llargada, amb un airós plomall negre vertical a la part superior del cap.
Té el pit, la gola, la cara i la part superior del cap negres, la resta de les parts superiors verda irisada i les parts inferiors i les galtes blanques la cua és blanca, amb una franja negra ampla a l’extrem És gregària i s’alimenta d’insectes, larves, cucs, molluscs i també de gra Nia a terra, sovint en camps conreats la posta és de quatre ous, i durant aquesta època és marcadament territorial Habita al centre i al nord d’Europa i Àsia, i a l’hivern emigra cap al sud és comuna, a la tardor i l’hivern, als Països Catalans
campanar

Campanar de Sant Pere de Rodes
© JoMV
Arquitectura
Torre d’una església o extrem superior d’un edifici on hi ha suspeses les campanes.
El seu origen és segurament en les torres que en l’arquitectura paleocristiana servien de talaia defensiva de l’església Per la seva missió de cridar els fidels amb el toc de les campanes l’altura millora l’expansió del so hom els relaciona també amb el minaret musulmà Hom considera com a primers exemples del campanar pròpiament dit els de Sant'Apollinare Nuovo, Sant'Apollinare in Classe i San Francesco, tots ells a Ravenna, considerats del segle IX, de planta circular En el romànic n'hi hagué diversos tipus, que responien generalment a peculiaritats regionals així, Itàlia i Catalunya…
procel·lariformes
Ornitologia
Ordre d’ocells palmípedes i pelàgics, de 13 a 130 cm, que tenen les obertures nasals en forma de dos tubs a la base de la mandíbula superior.
El bec és compost per un conjunt de peces còrnies soldades, amb l’extrem distal superior ganxut, tenen l’esquelet molt pneumatitzat, el dit posterior de les potes rudimentari o absent, les rèmiges secundàries curtes i les ales llargues i estretes No presenten dimorfisme sexual, són monògams, nidícoles i habiten als illots i penya-segats costaners d’arreu del món Comprèn 92 espècies, repartides en 24 gèneres i 4 famílies Representants més importants de l'ordre dels procellariformes família dels diomedèids Diomedea sp albatros Phoebetria sp Thalassarche sp família dels procellàrids…
Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)
Historiografia catalana
Institució d’ensenyament superior que funcionà durant la Generalitat republicana fins el 1939.
El reconeixement de l’autonomia universitària a l’Estat espanyol no fou una realitat fins al decret de 15 de setembre de 1931 promulgat per Marcellí Domingo, ministre d’Instrucció Pública de la Segona República, perquè un primer intent d’aplicar-la, el 1919, no reeixí Inicialment, l’autonomia completa només afectà les facultats de Filosofia i Lletres de Barcelona i de Madrid, ja que el règim autonòmic per a la resta de facultats i de centres universitaris no s’aprovà fins el 1933 Aquest fet determinà que la universitat barcelonina fos un dels centres més afavorits per la renovació, i de bon…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina