Resultats de la cerca

Una de les més importants és la del quartet op 130 de Ludwig van Beethoven

Fundada per Gustau III el 1788 a Estocolm, juntament amb l’Òpera i l’Acadèmia, des del 1888, en què hom li retirà la subvenció estatal, sobrevisqué amb espectacles de tipus comercial El 1908 hom construí l’edifici actual i foren represes les subvencions públiques Des d’aleshores, ha esdevingut un dels grups teatrals europeus més sòlids gràcies, en part, al gran prestigi dels seus directors, entre els quals destaquen Olof Molander, Alf Sjöberg i Ingmar Bergman

Advocat penalista, fundà El Foro Valenciano Fou secretari i regidor de l’Ajuntament de València Compongué un mètode de taquigrafia per a la Societat Econòmica d’Amics del País El 1862 creà una càtedra de declamació i és autor de moltes obres teatrals en castellà i en català, entre les quals sobresurten El tio Sec i el so Salustiano estrenada el 1870, Tres al sac , El secret de la sària i En la sarpa del gat

En Das junge Europa ‘La jove Europa’, 1833-37 expressà les seves idees polítiques, que el portaren a dos anys de presó, i en Reisenovellen ‘Narracions de viatge’, 1833-37 es palesà seguidor de Heine ho fou, així mateix, de Schiller en la seva producció dramàtica Die Karlsschüler ‘Els deixebles de Karl’, 1846 i Graf Essex ‘El comte d’Essex’, 1856 Director de diverses institucions teatrals a Viena i a Leipzig, escriví obres sobre aquest tema

Format musicalment a la seva ciutat nadiua, impulsà en gran manera la vida musical granadina i fundà la Societat Filharmònica de Granada S’interessà pel gènere de la sarsuela, i fou en aquest camp on destacà més, amb la composició d’un centenar llarg de títols, alguns dels quals tan reeixits com La Parranda o Las Leandras D’aquestes obres, foren poques les que arribaren a estrenar-se i la majoria romangueren fora dels circuits teatrals

Durant la Primera Guerra Mundial hagué d’exiliar-se a causa d’una cassida que dedicà al kediv ‘Abbās Hilmī II, que els britànics destronaren Visqué a Barcelona 1915-19 Acabada la guerra, tornà a Egipte, on rebé el títol de “príncep dels poetes” 1927 És autor d’un divan Al-Šawqiyyat i de sis obres teatrals en vers sobre la història egípcia La seva obra, sempre seguint els motlles tradicionals, no aportà cap novetat a la poesia aràbiga

Debutà a 20 anys actuant en cafès concert i revistes teatrals de gran ressò popular La seva carrera al cinema 1937-67 fou un pàllid reflex de la teatral Participà en molts films l’únic interès dels quals foren les seves genials pallassades Tanmateix hom pot destacar, entre altres, Napoli milionaria 1950 d’E De Filippo, Guardie e ladri 1951 de Steno i Monicelli, La mandragola 1965 d’ALattuada i Uccellacci e Uccellini 1966 de PPPasolini

Membre de l’Académie Française des de la seva fundació És autor de La Vie des poètes français , font important per a la història literària, d’un Art poétique 1658, seguint els models de la Pléiade, i de diverses obres teatrals Estudià l’obra de Ramon Llull a La Vie de Raymond Lulle 1646 —edició en la qual intervingué el seu fill François 1628-80, també poeta— i a De la condamnation de Raymond Lulle Palma, 1852

Actuà amb el Teatre Íntim d’Adrià Gual 1924 i amb el Teatre Català de la Comèdia 1936-37 Fou nomenat comissari del teatre català per la Generalitat el 1938 El 1946 dirigí l’estrena d’ El prestigi dels morts , de Josep M de Sagarra, i organitzà el Festival de Teatre Català del 1964 És autor de peces teatrals com Ombres del port 1936, Avui com ahir 1954 i el vodevil Clementina no rellisquis 1966, i de traduccions

Es doctorà en teologia a Tarragona 1912 i exercí de sacerdot, al mateix temps que ensenyà gramàtica llatina 1911-20, retòrica i literatura 1920-27 a Girona És autor d’ Història de la literatura catalana 1923, un dels primers manuals sobre la matèria, que fou un referent important durant molts anys Escriví Novena, història i cançoner de Nostra Senyora de la Misericòrdia de Canet de Mar 1933, diverses obres catequístiques, i també novelles i peces teatrals que resten inèdites