Resultats de la cerca

Fou jugador del Club Deportiu Terrassa Hoquei 1917-28 Fundador del Club Egara 1935, presidí la secció d’hoquei 1935-56 Fou el creador i el promotor dels Trofeus Badiella, i també un dels fundadors del Moto Club Terrassa Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1987 i la medalla d’honor de la Federació Catalana d’Hoquei

El cognom apareix sovint sota la forma catalanitzada de Marinello Fou alcalde de Terrassa És autor d’obres teatrals, com Cristeta, l’estanquera 1866, Les caramelles o una vara de justícia sd i Lo rei tranquil , amb música de Francesc Giralt, estrenada el 1877 i publicada el 1887 El seu germà, Josep Marinello i Bosch Terrassa 1842 — Barcelona 1887, fou actor teatral

Fundà el Club d’Escacs Egara que el 1933, arran de la fusió amb el Club d’Escacs Estelar, donà lloc al Club d’Escacs Terrassa Fou un dels principals mecenes d’aquest nou club, que presidí durant 25 anys També estigué vinculat al Terrassa Futbol Club Rebé les medalles President Macià del mèrit al treball 1993 i Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1997

Gran difusor i promotor del billar a Catalunya, competí en la màxima categoria de totes les modalitats del joc Jugà al Casino del Comerç de Terrassa i al Club Billar Granollers Fou campió 1991 i subcampió 1986, 1987, 1990 d’Espanya de la modalitat lliure i disputà el Campionat d’Europa de l’especialitat 1992 El 2006 deixà de competir oficialment També s’ha dedicat a fer exhibicions fou un actiu participant del programa de TV3, Nadal a tres bandes i a realitzar caramboles artístiques i recreatives Fundà l’Escola de Billar Valerià Parera de Terrassa 2000 Ha publicat Billar artístico,…

Practicà l’hoquei sobre herba abans d’iniciar-se en l’handbol d’onze amb l’equip del Frente de Juventudes de Terrassa Fou entrenador del primer equip 1961-87 del club Handbol Terrassa, i el 1988 en fou nomenat president Rebé l’ensenya d’or de la Federació Catalana d’Handbol, la placa al mèrit esportiu de la federació de Barcelona i la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1991

Era fabricant de draps Fill d’Antoni de Sagrera i Casanoves, que fou sabater i després batlle reial de Terrassa Lluità contra els francesos durant la invasió napoleònica A les ordres del comte de Càldagues, assaltà els francesos que assetjaven Girona per primer cop Ferit en una acció prop d’Òdena, fou condemnat a mort El general Manso aconseguí que els francesos li commutessin la pena per la d’empresonament Més tard fou rescatat Ferran VII el féu ciutadà honrat de Barcelona, cavaller i noble el 1817 i alcalde de Terrassa

Es formà a l’Escolania de Montserrat sota el magisteri de Narcís Casanoves Allí estudià fagot, orgue, flauta i violí En abandonar l’Escolania exercí com a organista a la parròquia de Sant Fèlix de Sabadell 1790-1803 Posteriorment, ordenat de prevere, fou mestre de capella de la collegiata del Sant Esperit de Terrassa, on destacà com a fagotista i per la seva bona veu de baix La formació que adquirí a Montserrat es reflectí en la millora ostensible del cant a la comunitat de Terrassa, sobretot en la interpretació del cant pla, en la qual la capella de música assolí molta fama durant els seus…

Ingressà a la CNT el 1928 i el 1932 participà en els fets insurreccionals de Terrassa, arran dels quals fou detingut Durant la Guerra Civil fou secretari de la federació local de Terrassa i de la comarcal del Vallès Occidental i collaborà a Vida Nova Després formà part de la Columna Durruti Acabada la guerra participà en la resistència francesa contra els nazis El 1946 entrà a l’Estat espanyol i, detingut el 1947, fou condemnat a 20 anys el 1952 fou deixat en llibertat, i empresonat de nou, per poc temps, el 1956 El 1976 fou elegit secretari general del Comitè Regional de la CNT Catalana…

Enginyer tècnic tèxtil per l’Escola Industrial, la seva trajectòria professional transcorregué a l’empresa Tintes Colomer SA fins a la jubilació Tingué una gran activitat en diverses institucions patronals fou membre de la junta directiva de l’ Institut Industrial de Terrassa  des del 1975, de la qual fou vicepresident del 1991 al 2005 i, des d’aquest any fins a la mort, president vicepresident de la patronal CECOT  del 1991 al 2013 i, a partir d’aquest any, presidí la Fundació Institut Industrial i Comercial Estigué també molt vinculat a l’hoquei sobre patins Com a jugador s’inicià al Club…

A nou anys guanyà el premi Santa Cecília de Terrassa, amb un jurat presidit per Frederic Mompou, i als onze anys feu el seu primer recital a Sitges Format al Conservatori de Música de Barcelona, del qual fou catedràtic de piano 1968-2001, es perfeccionà amb Tomàs Buxó, Sofia Puche, Stefan Askenase i Wilhelm Kempff A divuit anys guanyà el primer premi del Concurs Internacional Maria Canals de Barcelona i també fou distingit pel conservatori amb el premi extraordinari, el premi d’honor de virtuosisme i el premi Ònia Farga La seva carrera concertística es desenvolupà a escala internacional…