Resultats de la cerca

Fou jugador del Club Deportiu Terrassa Hoquei 1917-28 Fundador del Club Egara 1935, presidí la secció d’hoquei 1935-56 Fou el creador i el promotor dels Trofeus Badiella, i també un dels fundadors del Moto Club Terrassa Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1987 i la medalla d’honor de la Federació Catalana d’Hoquei

Fundà el Club d’Escacs Egara que el 1933, arran de la fusió amb el Club d’Escacs Estelar, donà lloc al Club d’Escacs Terrassa Fou un dels principals mecenes d’aquest nou club, que presidí durant 25 anys També estigué vinculat al Terrassa Futbol Club Rebé les medalles President Macià del mèrit al treball 1993 i Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1997

Gran difusor i promotor del billar a Catalunya, competí en la màxima categoria de totes les modalitats del joc Jugà al Casino del Comerç de Terrassa i al Club Billar Granollers Fou campió 1991 i subcampió 1986, 1987, 1990 d’Espanya de la modalitat lliure i disputà el Campionat d’Europa de l’especialitat 1992 El 2006 deixà de competir oficialment També s’ha dedicat a fer exhibicions fou un actiu participant del programa de TV3, Nadal a tres bandes i a realitzar caramboles artístiques i recreatives Fundà l’Escola de Billar Valerià Parera de Terrassa 2000 Ha publicat…

Inicià 1954 els estudis a l’Escolania de Montserrat i després els continuà a Barcelona, on fou deixeble de M Torrent Parallelament, cursà estudis de direcció coral amb E Ribó, P Cao, P Caillard i M Corboz El 1965 esdevingué organista titular i responsable musical de la catedral del Sant Esperit de Terrassa Com a organista feu concerts arreu de Catalunya i gires per Europa, Amèrica i Àsia El 1966 fundà el Cor Montserrat de Joventuts Musicals de Terrassa i el 1975 entrà a formar part del cos docent de la Universitat Autònoma de Barcelona Com a pedagog, formà part de l’…

El cognom, d’origen italià, apareix sovint sota la forma catalanitzada de Marinello Fou alcalde de Terrassa És autor, entre altres obres, de la comèdia Cristeta, l’estanquera 1866, del drama Les caramelles, o Una vara de justícia 1889 i de la peça paròdica Lo rei tranquil 1887, estr 1879, amb música de Francesc Giralt El seu germà, Josep Marinello i Bosch Terrassa 1842 — Barcelona 1887, fou actor teatral

Practicà l’hoquei sobre herba abans d’iniciar-se en l’handbol d’onze amb l’equip del Frente de Juventudes de Terrassa Fou entrenador del primer equip 1961-87 del club Handbol Terrassa, i el 1988 en fou nomenat president Rebé l’ensenya d’or de la Federació Catalana d’Handbol, la placa al mèrit esportiu de la federació de Barcelona i la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1991

Era fabricant de draps Fill d’Antoni de Sagrera i Casanoves, que fou sabater i després batlle reial de Terrassa Lluità contra els francesos durant la invasió napoleònica A les ordres del comte de Càldagues, assaltà els francesos que assetjaven Girona per primer cop Ferit en una acció prop d’Òdena, fou condemnat a mort El general Manso aconseguí que els francesos li commutessin la pena per la d’empresonament Més tard fou rescatat Ferran VII el féu ciutadà honrat de Barcelona, cavaller i noble el 1817 i alcalde de Terrassa

Es formà a l’Escolania de Montserrat sota el magisteri de Narcís Casanoves Allí estudià fagot, orgue, flauta i violí En abandonar l’Escolania exercí com a organista a la parròquia de Sant Fèlix de Sabadell 1790-1803 Posteriorment, ordenat de prevere, fou mestre de capella de la collegiata del Sant Esperit de Terrassa, on destacà com a fagotista i per la seva bona veu de baix La formació que adquirí a Montserrat es reflectí en la millora ostensible del cant a la comunitat de Terrassa, sobretot en la interpretació del cant pla, en la qual la capella de música assolí…

Ingressà a la CNT el 1928 i el 1932 participà en els fets insurreccionals de Terrassa, arran dels quals fou detingut Durant la Guerra Civil fou secretari de la federació local de Terrassa i de la comarcal del Vallès Occidental i collaborà a Vida Nova Després formà part de la Columna Durruti Acabada la guerra participà en la resistència francesa contra els nazis El 1946 entrà a l’Estat espanyol i, detingut el 1947, fou condemnat a 20 anys el 1952 fou deixat en llibertat, i empresonat de nou, per poc temps, el 1956 El 1976 fou elegit secretari general del Comitè…

Enginyer tècnic tèxtil per l’Escola Industrial, la seva trajectòria professional transcorregué a l’empresa Tintes Colomer SA fins a la jubilació Tingué una gran activitat en diverses institucions patronals fou membre de la junta directiva de l’ Institut Industrial de Terrassa  des del 1975, de la qual fou vicepresident del 1991 al 2005 i, des d’aquest any fins a la mort, president vicepresident de la patronal CECOT  del 1991 al 2013 i, a partir d’aquest any, presidí la Fundació Institut Industrial i Comercial Estigué també molt vinculat a l’hoquei sobre patins Com a jugador s’inicià al Club…