Resultats de la cerca
Es mostren 919 resultats
Sigebod
Cristianisme
Arquebisbe de Narbona (~873-885).
És mencionat per primera vegada el 873 Assistí al concili de Chalôns-sur-Saône 875 juntament amb els bisbes Frodoí de Barcelona i Teuter de Girona El papa Joan VIII li adreçà almenys cinc cartes, on es tracten qüestions disciplinàries Cridat per Frodoí, anà a Barcelona per tal de cercar la tomba d’Eulàlia de Barcelona el 877 Quan Guifré el Pelós recuperà la plana de Vic, el Lluçanès, el Moianès i el pla de Bages el 879, posà aquests territoris sota la jurisdicció immediata de Sigebod, fins a la restauració del bisbat ausetà el 888
Amenofis I
El faraó Amenofis I, segons una representació pictòrica conservada al Staatliche Museum de Berlín
© Corel Professional Photos
Història
Segon faraó de la dinastia XVIII (1546-1526 aC) Fill d’Amosis i d’Amosis-Nefertiry, el seu regnat fa de pont entre el del seu pare, en el qual s’insinuen algunes de les característiques de la dinastia, i el de Tuthmosis I, on moltes són ja una realitat.
En campanyes a Núbia eixamplà les fronteres, sembla que fins a l’illa de Sai Actuà al Sinaí, on fou el primer sobirà de la dinastia en tornar a explotar les mines de turquesa A Síria-Palestina, potser preparà el camí a la campanya posteridor de Tuthmosis I En el pla interior, és famós no tant per les seves construccions a Karnak, Dayr al-Baḥrī, Elefantina, Kawn Umbū i Abidos com per haver creat, sembla, l’equip d’obrers encarregats de construir les tombes de la família reial Fou el primer faraó a separar la tomba del temple funerari
Cementiri dels Jueus de Sant Cebrià de Lledó (Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura)
Art romànic
Situació Una de les tombes del cementiri F Baltà Un aspecte del cementiri, amb les tres sepultures F Baltà Necròpoli de sepultures de lloses, situada en una zona de carena, al cim d’un petit turó, a uns centenars de metres de Sant Cebrià de Lledó o els Metges L’elevació on hi ha les tombes és coberta en l’actualitat d’un bosc de pins i d’alzines sureres Mapa 334M781 Situació 31TDG963408 Per anar a Sant Cebrià de Lledó o els Metges, podem agafar una pista de terra, força bona i ampla, que surt dels afores de Caçà de la Selva, anant cap a Llagostera, a mà esquerra, passada una urbanització que…
Bronzes d’indumentària de les valls del Llobregat i del Besòs
Procedents dels diferents jaciments i intervencions arqueològiques efectuades en el territori analitzat, especialment necròpolis, s’han recuperat nombrosos materials funeraris, com també diversos objectes d’abillament i bronzes d’indumentària Presentem aquí un recull de tots aquests materials, separats del seu context arqueològic, ja comentat en un altre capítol aquests han estat desglossats en dos apartats d’una banda, els materials de procedència funerària i, d’altra banda, els materials procedents d’altres contexts Materials funeraris Necròpoli del Collet del Cargol Sant Mateu de Bages…
Erectèon

L’Erectèon
Denis Brothier (CC BY-NC-SA 2.0)
Temple
Temple jònic, centre del culte de l’Acròpolis d’Atenes.
Prengué el nom d’Erecteu, una de les primeres divinitats d’Atenes Situat al lloc de la lluita entre Atena i Posidó i de la tomba de Cècrops, fou construït per Fílocles 421-306 aC, amb interrupcions Es compon de tres cossos una nau central, pròstil, amb tres cambres la d’Atena Poliàs, la imatge més antiga de la deessa, i dues més i, a una banda i a l’altra, dos pòrtics el de les cariàtides , amb escala, i un altre que tancava les traces del llamp de Zeus que havia matat Erecteu, que servien per a igualar les diferències de nivell del terra
Innsbruck
Ciutat
Capital del land del Tirol, Àustria.
És situada a la confluència de l’Inn del qual rep el nom amb el Sill, i entre el Karwendel al N i els Alps Stubaier i Tuxen al S Important nucli industrial indústria tèxtil, química, farmacèutica, alimentària, del paper i comercial, és un centre turístic i d’esports d’hivern i un nus ferroviari És seu de la Leopold-Franzens Universität Innsbruck, fundada el 1669 Al centre de la ciutat hi ha cases dels ss XIII i XIV A l’església dels franciscans s XVI hi ha la tomba de Maximilià I Antiga colònia romana Veldidena , prengué el nom actual al s XI
Georges-Ernest Boulanger
Història
General i polític francès.
Participà en la defensa de París contra els prussians 1870 i en l’esclafament de la Comuna Ministre de la guerra el 1886, prengué mesures democratitzadores i adoptà una actitud de força enfront d’Alemanya, les quals coses el feren molt popular Agrupà darrere seu els descontents de tots els grups polítics i entrà al parlament amb un programa de reforma de la constitució del 1875 Per un moment semblà que restauraria la monarquia i, bé que darrere seu hi havia tant els orleanistes com els bonapartistes, dins el moviment polític anomenat boulangisme li faltà decisió i acabà fugint a…
Tilman Riemenschneider
Escultura
Escultor alemany.
Molt jove anà a Würzburg, on aconseguí un gran prestigi, no sols com a artista, sinó com a membre del consell ciutadà La seva tasca plàstica, endinsada encara en el gòtic tardà, però lliure del dramatisme i l’expressionisme que aquest tingué als països germànics, és difícilment separable de les nombroses obres produïdes en el seu taller Cal esmentar l' Eva 1491, la Tomba del bisbe Rudolf von Scherenberg 1496-99, ambdues per a la catedral de Würzburg, el Retaule de la Sagrada Sang 1499-1505 per a la Jacobskirche de Rothenburg i el Retaule de la Mare de Déu 1505-10 per a la Herrgottskirche de…
Tvrtko I de Bòsnia
Història
Ban (1353-77) i després rei (1377-91) de Bòsnia, nebot i successor del ban Esteve II de Bòsnia
.
Ocupà indrets de Sèrbia, Hercegovina i Dalmàcia i es féu coronar rei a Milesevo davant la tomba de sant Sava, amb el suport del seu cunyat Lluís I d’Hongria, casat amb una filla del dit Esteve II, i ajudà els croats revoltats contra els hongaresos Hagué d’abandonar el país un quant temps a causa d’una revolta dels nobles bosnians, ajudats pel seu germà Vuk, però fou restaurat amb l’ajuda de Lluís I Amb el príncep Llàtzer Hrebeljanović de Raska, lluità contra els turcs 1386 i els derrotà a Pločnik 1387, però s’hi alià després de la batalla de Kosovo Polje 1389 El succeí Esteve III Davisa
Sixt I

Sixt I
Cristianisme
Papa en temps de l'emperador Adrià, el sisè successor de Pere.
Segons l' Annuario Pontificio fou papa entre el 115 i el 125, mentre que en el Catàleg Liberià de papes, consta que el seu pontificat anà del 117 al 126 En el Liber Pontificalis s'indica que Sixt I establí que el calze només havia de ser tocat pels sacerdots i que el vel que el cobreix havia de ser de lli El Catàleg Felicià i diversos martirologis el titulen màrtir Fou enterrat al Vaticà, al costat de la tomba de sant Pere La seva festivitat se celebra el 3 d'abril, si bé des de l'edat mitjana fins al 1922 se celebrà el 6 d'abril
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina