Cementiri dels Jueus de Sant Cebrià de Lledó (Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura)

Situació

Una de les tombes del cementiri.

F. Baltà

Un aspecte del cementiri, amb les tres sepultures.

F. Baltà

Necròpoli de sepultures de lloses, situada en una zona de carena, al cim d’un petit turó, a uns centenars de metres de Sant Cebrià de Lledó o els Metges. L’elevació on hi ha les tombes és coberta en l’actualitat d’un bosc de pins i d’alzines sureres.

Mapa: 334M781. Situació: 31TDG963408.

Per anar a Sant Cebrià de Lledó o els Metges, podem agafar una pista de terra, força bona i ampla, que surt dels afores de Caçà de la Selva, anant cap a Llagostera, a mà esquerra, passada una urbanització que hi ha a la banda esquerra de la carretera. Aquesta pista passa pel pont de la Verneda, arriba a una granja escola, s’enfila cap a una altra urbanització ja situada en ple bosc i, finalment, ja dalt de la muntanya, duu a Sant Cebrià de Lledó.

Des de Sant Cebrià, per a anar a la necròpoli que la gent anomena “el Cementiri dels Jueus”, cal tornar enrere, cap a Caçà, baixar una mica i seguir endavant fins al final de la pujada que ve després. A mà esquerra hom pot veure uns antics camps i un camí carreter que surt també cap a aquesta banda. Si el seguim durant un centenar de metres, trobem uns altres prats, antics camps, que s’estenen així mateix a mà esquerra. La necròpoli és situada entre aquests segons prats i una cruïlla o un creuer de camins que hi ha més enllà, a mà dreta i a uns 50 m d’aquest mateix camí, pujant una mica.

Necròpoli

Planta d’una sepultura infantil. És la central de les tres visibles.

J. Bolòs

Dibuix de la sepultura de lloses més meridional de les visibles.

J. Bolòs

Actualment, hi ha les restes de tres sepultures de lloses, que han estat buidades i malmeses. Totes tres, arrenglerades, eren orientades de llevant a ponent. La sepultura del mig, que és la més petita i la més ben conservada, és a 1,5 m, aproximadament, de la de l’esquerra, d’un adult, i a uns 4 m de la que hi ha a la seva dreta. Al cim de la petita elevació on es troben aquestes tres tombes, n’hi devia haver d’altres molt probablement. A mà esquerra, per exemple, se n’endevina una altra. Així mateix, a llur voltant, hi ha algunes lloses, pedres i clots petits, que poden correspondre a d’altres cistes. Les lloses de coberta de les tres tombes ara visibles restaven darrerament colgades sota uns 40 cm de terra.

La sepultura de lloses central, la més ben conservada de totes tres malgrat haver estat també buidada, té una longitud interior de poc més de 130 cm i una amplada d’uns 25 cm a 40 cm. És formada per sengles lloses, a la capçalera i al peu, per dues lloses en un costat i per tres a l’altre. Aquestes lloses, que són de llicorella, tenen un gruix que oscil·la entre els 4 cm i els 7 cm. Actualment, aquestes lloses són a una profunditat d’uns 30 cm, bé que poden ésser més altes. Aquesta tomba té una orientació de 255° (els peus a l’est i el cap a l’oest). Devia restar coberta per grans lloses; només s’ha conservat un residu del cobriment a l’angle sud-oest.

La tomba més meridional, situada a l’esquerra d’aquesta, era d’adult. Tenia una longitud d’uns 200 cm i una amplada de menys de 40 cm. Actualment, li manquen les dues lloses de la capçalera i del peu i una de les laterals. Té una orientació semblant a la de la tomba precedent (250°, est-oest). Al seu costat, hi ha una llosa gran, que devia cobrir-la; té una longitud de 115 cm, una amplada de 60 cm i un gruix de 8 cm.

La tercera tomba, que també fou saquejada, és gairebé tota tapada per la terra.

La datació d’aquest tipus de sepultures és difícil, més encara si hom no hi realitza una excavació acurada. En principi, aquestes tombes de lloses foren molt utilitzades al llarg d’un període de temps molt ampli, que va des de la romanitat tardana —si deixem de banda els precedents prehistòrics— fins al segle XIII aproximadament. De fet, hom pot relacionar aquestes tombes de Sant Cebrià de Lledó, des del punt de vista tipològic per exemple, amb les properes al mas Albesa (Berguedà), amb les del Collet Alt de Cal Galzeran (Solsonès), amb unes de situades a migjorn d’Oliana (Alt Urgell), amb unes altres que hi ha al terme de la Llacuna (Anoia), etc. En tots els casos, llur situació —dalt d’un turó, o una elevació, allunyat de qualsevol església— fa pensar que són bastant antigues, probablement d’una data força anterior a l’any 1000; fins i tot, gosaríem dir que algunes potser cal datar-les en un moment més proper a l’any 500 que no pas al canvi de mil·lenni.