Resultats de la cerca
Es mostren 10936 resultats
esmena de sòls
Agronomia
Tota aportació que hom fa al sòl amb la finalitat de millorar-ne les propietats físiques, químiques i biològiques.
Molt sovint els agricultors es troben amb sòls en els quals volen conrear, però que no són adients aleshores cal recórrer a l’esmena per tal de corregir-ne els defectes Hom practica les esmenes físiques en el cas que la textura del sòl no sigui l’adequada Hom també realitza esmenes químiques , dels sòls excessivament bàsics o dels sòls excessivament àcids i esmenes biològiques , a causa de problemes de toxicitat de productes utilitzats en el tractament del conreu i en el cas que hagin eliminat els microorganismes beneficiosos En el mercat existeixen un gran nombre de productes que són emprats…
principi de bivalència
Lògica
Matemàtiques
Principi de la lògica de sentències o proposicions, de caire semàntic, que diu: «tota sentència és certa o falsa».
Aquest principi fou enunciat en el cas del càlcul de proposicions, de forma explícita, per primera vegada, a l’escola estoica de Megara lògica i, concretament, per Crisip, si bé ja Aristòtil en De Interpretatione l’havia analitzat i discutit àmpliament Sintàcticament parlant implica les lleis del tercer exclòs, de no-contradicció i de la doble negació, les quals, en lògiques no bivalents, poden esdevenir falses
ban
Història
Dret
Als segles XVI i XVII, crida a malfactors i tota altra disposició d’ordre judicial que hom feia pública.
androstà
Química
Hidrocarbur saturat que es fon a 50,5 °C del qual fonamentalment deriva tota una sèrie d’esteroides hormonals.
amartiocentrisme
Cristianisme
Dins el cristianisme, tendència a reduir la vida del creient a la preocupació d’evitar tota mena de pecat.
Ha impregnat notablement la pastoral i la catequesi dels darrers segles Darrerament ha estat contrarestat pels moviments recents bíblic, litúrgic, promoció del laicat, presència al món, etc
aigua de retenció
Aigua que queda enèrgicament retinguda sobre les parets dels capil·lars, un cop absorbida tota la utilitzable per les arrels.
mestre d’aixa
Transports
Menestral que a les drassanes de vaixells de fusta treballa aquesta i projecta i construeix tota mena d’embarcacions.
L’any 1392, a Barcelona, els mestres d’aixa establiren llur confraria, la qual es mantingué amb poques modificacions fins el 1710, que s’unificaren mestres d’aixa i de calafat El 1761 s’instituí el gremi de mestres d’aixa i de calafat, de gran importància fins el 1813, que les corts de Cadis decretaren la llibertat de treball Posteriorment, el 1824, es reorganitzaren, però perderen una part del caràcter tradicional, fins que el decret del 2 de maig de 1847 dissolgué tots el gremis de mar
Turà
Despoblat
Despoblat del municipi de Ribesaltes (Rosselló), a l’esquerra de l’Aglí, davant la vila.
Sorgit damunt una antiga villa romana i esmentat durant tota l’edat mitjana, se'n perd tota notícia des de mitjan s XVI
transsubstanciació
Cristianisme
Segons la definició clàssica del concili de Trento, conversió de tota la substància del pa en el cos de Crist i de tota la substància del vi en la seva sang, restant només les aparences o accidents dels dits pa i vi eucarístics.
Aquest terme, utilitzat ja pel concili IV del Laterà 1215, fa referència al concepte de substantia , però aquest no és entès en el sentit de les ciències positives ni en l’aristotèlic substància vol dir aquí “entitat”, “realitat objectiva” El magisteri ha defensat constantment la validesa del concepte de transsubstanciació per a significar el realisme peculiar de la presència personal i física —no, però, material— de Crist en l’eucaristia, divers dels altres tipus de presència real de Crist en l’Església en general, o en altres sagraments en particular La teologia contemporània, tanmateix,…
pardal de bardissa

Pardal de bardissa
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels prunèl·lids, de 15 cm, que té les parts superiors bru fosc amb llistes negres, el cap i les inferiors gris pissarra i el bec fi i fosc.
Nia a gairebé tota Europa, fins als Pirineus i el N de la península Ibèrica, i és comú a l’hivern a tota la Catalunya continental
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina