Resultats de la cerca
Es mostren 546 resultats
llengua vulgar
Lingüística i sociolingüística
Llengua usada per la massa en les seves relacions ordinàries.
S'oposa a llengua culta És denominada també, preferentment, llengua colloquial o conversacional
nyiclis
Exclamació usada per a indicar refús, equivalent a ‘jo no’.
fase assíntica
Geomorfologia
Fase orogènica usada per a separar el Cambrià del Precambrià.
L’edat roman incerta orogènia
banderí
Bandera petita, sovint triangular, usada com a distintiu o ornament.
amilo-
Bioquímica
Forma prefixada del mot amil, usada en alguns productes farmacèutics.
estoc
Tauromàquia
Espasa usada a les corridas per a matar el toro.
Utilitzat per al descabello és més curt i prim, forma una creu prop de la punta i no té cassoleta
pólvora
Etiqueta de la fàbrica de pólvora “La Manresana”
© Fototeca.cat
Militar
Mescla fortament explosiva de diverses composicions, la més antiga de les quals és de salnitre, sofre i carbó, anomenada pólvora negra
o pólvora terrosa
segons el color del carbó emprat, sòlida i generalment en forma de grans més o menys petits, emprada per a impulsar projectils en les armes de foc, propel·lir coets, barrinar roques, enderrocar construccions, preparar focs d’artifici, etc.
Les pólvores poden ésser classificades en dos grans grups el de les pólvores ordinàries i el de les pòlvores sense fum Hom anomena pólvora ordinària les pólvores negres, que són les més importants, i les pólvores terroses, les pólvores nitratades i les pólvores cloratades En la pólvora negra el salnitre, el sofre i el carbó hi son en difernts proporcions segons les èpoques i els usos als quals és detinada, i segons aquests i els usos als quals és destinada, i segons aquests usos pot ésser pólvora de canó, pólvora de caça o pólvora de mina , en cadascuna de les quals la proporció també és…
llengua
Principals llengües parlades actualment al món
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Sistema de signes orals, reflectit sovint en un codi escrit, propi d’una comunitat, que serveix bàsicament per a la comunicació.
Per a Saussure i els estructuralistes, la llengua és un sistema d’unitats basat en relacions d’oposició, associació, etc, i subjecte a unes regles la parla, en canvi, és la realització, l’ús individual de la llengua Aquesta distinció ha estat matisada i desenvolupada per Chomsky, amb els conceptes de competència i actuació Horitzontalment, hom distingeix varietats lingüístiques com el dialecte i el parlar Verticalment, hom destria diversos nivells lingüístics popular , corresponent a les capes més humils de parlants familiar , marcat per un cert grau d’intimitat tècnic , propi de certs…
llengües aglutinants
Lingüística i sociolingüística
Per oposició a les llengües aïllants i a les llengües flexionals, terme propi de la lingüística del segle XIX, amb què hom volia caracteritzar un cert tipus de llengües.
Aquesta classificació és ara poc usada perquè, com feren veure A Meillet i E Sapir, és un concepte descriptiu basat en una teoria genètica indemostrable La teoria en què creien els primers comparatistes era que tota forma de flexió havia sorgit per aglutinació a un mot d’un altre mot que es redueix a element formal desinència o altre, com, per exemple, el futur portaré que prové de portar he , ‘he de portar’ Aleshores, les llengües aglutinants serien les que es troben en un primer període d’aquest procés, és a dir, els mots de les quals són encadenaments al voltant de l’arrel, d’afixos dotats…