Resultats de la cerca
Es mostren 1195 resultats
Marc Valeri Messala Corví
Història
Política
Polític romà.
Fautor de Brut i de Cassi, fou proscrit 43 aC i combaté al costat d’aquest a la batalla de Filipos Es passà al bàndol dels vencedors i fou tingut en molta consideració per Octavi Cònsol el 31 aC, comandà una part de la flota a la batalla d’Àccium Reprimí la revolta dels gals i derrotà els aquitans 27 aC Praefectus urbis , esposà Terència, vídua de Ciceró Fou també poeta, orador i erudit i gaudí de l’amistat de molts poetes Li foren dedicats dos panegírics, l’un en els Catalepton virgilians i l’altre en el Corpus Tibullianum
William Randall
Música
Impressor de música anglès.
Heretà probablement el negoci de la família a la mort del seu cosí John Walsh, l’avi del qual, del mateix nom, n’havia estat el fundador vers el 1690 Associat amb John Abell, donà un nou impuls al seu negoci amb la publicació d’un bon nombre d’obres de GF Händel, entre les quals el Messiah 1767 Reedità a més moltes de les obres de Walsh i publicà també reculls de cançons Vauxhall Songs que gaudiren d’una considerable popularitat En morir, l’empresa passà a la seva vídua, Elizabeth, que el 1783 la traspassà
Sança I de Lleó
Història
Reina de Lleó, Galícia i Oviedo (1037-65) i comtessa i després reina de Castella.
Filla gran del rei Alfons V i d’Elvira Meléndez, fou promesa en matrimoni pel seu germà el rei Beremund III amb el comte Garcia II de Castella, amb el qual s’anava a casar quan fou assassinat 1029 Arran de les paus entre Lleó i Pamplona fou casada ~1032 amb el comte Ferran I de Castella rei des del 1035, fill segon del sobirà pamplonès En morir el seu germà fou coronada reina, amb el seu espòs, a Lleó 1037 Des d’aleshores els regnes de Castella i Lleó restaren units Sembla que, una vegada vídua 1065, es retirà en un monestir
Urraca Alfonso
Història
Reina de Pamplona.
Filla illegítima d’Alfons VII de Castella i de la dama asturiana Gontrodo Pérez El 24 de juny de 1144 es casà a Lleó amb el rei Garcia VI de Pamplona, de qui fou segona muller, el qual li donà en dot les viles d’Artajona, Cebror i Larraga, les quals, el 1153, passaren al seu germà Sanç III de Castella Un cop vídua, es retirà a Astúries, on morí A la crònica d’Alfons VII hi ha una narració molt detallada de les festes cortesanes que hi hagué a Lleó amb motiu del seu casament
Albert I de Suècia
Història
Rei de Suècia (1363-89).
Duc de Mecklenburg-Schwerin amb el nom d’Albert IV, fill del duc Albert II i de la seva primera muller Eufèmia germana del rei suec Magnus Erikson El 1363, Albert derrocà el seu oncle Magnus i l’obligà a renunciar a favor seu i del seu fill Haakon II al tron suec La seva política de donar els càrrecs de govern a molts d’alemanys provocà el descontentament del poble, reunit entorn de Margarida, reina de Noruega i vídua d’Haakon II, la qual envaí Suècia i desposseí Albert I 1389, que es retirà en un monestir fins a la seva mort
Elisabet de Caríntia
Història
Reina de Sicília, filla d’Ot II, duc de Caríntia i comte de Tirol i de Gorizia, i muller de Pere II de Sicília (1323).
Vídua 1342, el seu fill Lluís I restà sota la tutela del seu cunyat Joan, duc d’Atenes, nomenat vicari del regne Intervingué en la pau que culminà en la renúncia de Joana I de Nàpols al domini de Sicília i el seu reconeixement d’aquell regne 1347 Favorable, bé que veladament, als barons sicilians i contrària, per tant, a la política procatalana de Joan, a la seva mort 1348 pressionà perquè Lluís I donés suport als nobles Palizzi —entre els quals Matteo, que ella féu tornar del seu exili a Pisa— i Chiaramonte, que desencadenaren una veritable guerra civil
Canut II de Dinamarca
Història
Rei de Dinamarca (1018-1035), d’Anglaterra (1017-1035) i de Noruega (1029-1035).
Era fill de Sven de Dinamarca , conqueridor efímer d’Anglaterra Després de recuperar-la amb els seus vikings 1015-1017, hi fou acceptat definitivament com a sobirà 1017 Es casà amb Emma, vídua del rei vençut, Ethelred A la mort del seu germà Harald, esdevingué rei de Dinamarca i, finalment, de Noruega, després d’haver vençut Olav II el Sant Pelegrinà a Roma, on assistí a la coronació imperial de Conrad II 1028, el qual ell ajudà contra els eslaus S’envoltà de consellers anglesos, respectà els costums d’Anglaterra, on residí més sovint, i dictà lleis d’importància civil i…
comtat d’Angus
Història
Títol feudal escocès pertanyent a la família dels Stuart de Bonkyl.
Fou creat de nou el 1389 per a George Douglas mort el 1403, fill natural de William Douglas, primer comte de Douglas, i de Margaret Stewart, comtessa d’Angus Besnet del primer titular fou el cinquè comte, Archibald Douglas, dit el Gran Comte o Bell-the-Cat , que fou canceller d’Escòcia El seu net i sisè comte, d’igual nom, ocupà el mateix càrrec i es casà amb la princesa Margarida d’Anglaterra, vídua del rei Jaume IV d’Escòcia En morir el tretzè comte 1761, el títol passà a James Douglas, setè duc de Hamilton, dins la qual casa ducal encara roman
pipínid | pipínida
Història
Membre d’una família austrasiana descendent de Pipí de Landen, que donà origen a la dinastia carolíngia entre els francs.
El seu fill Grimoald destronà el merovingi Dagobert II per posar-hi el seu fill Khildebert, però foren assassinats ~656 del matrimoni de Begga, germana de Grimoald, amb Ansegisel, fill d’Arnulf, bisbe de Metz, nasqué Pipí d’Héristal, que unificà els regnes francs 687 A la mort del seu successor, Teodobald 714, Carles Martell destronà la vídua regent Plectruda 719 A la seva mort 741 les terres quedaren dividides entre Carloman i Pipí I, els quals hagueren d’accedir a la restauració del regne merovingi 743 Els fills de Pipí, Carloman i Carlemany, es repartiren el regne 768 i d’…
Casbas
Municipi
Municipi de la província d’Osca, Aragó, al Somontano.
Hi ha el monestir cistercenc femení, encara subsistent, fundat el 1172 per la comtessa Àuria de Pallars, vídua d’Arnau Ramon possiblement amb el propòsit de fer-ne panteó familiar, la qual el dotà amb les viles de Casbas i de Morata Les abadesses obtingueren també la jurisdicció sobre Pedralta d’Alcofea, Torres d’Alcanadre, Bierge, Sieso i Yaso Hi professaren filles de la noblesa d’Aragó i de Catalunya Construït dins un recinte fortificat, es conserven restes de muralles, la torre de l’homenatge i d’altres elements són notables l’església, d’estil romànic cistercenc sobri s XII,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina