Resultats de la cerca
Es mostren 10796 resultats
Tini Van Sebillen Stofberg
Natació
Nedadora de salvament i socorrisme.
S’inicià al seu país natal l’any 1959 i després de viure a Saragossa i Madrid, el 1969, es traslladà a Catalunya i formà part del Grup Excursionista i Esportiu Gironí GEiEG i del Club Natació Banyoles Participà en diverses competicions amb la selecció estatal, es proclamà campiona del món d’individual i per equips 1972 i aconseguí la medalla d’or en 50 m salvament de maniquí i 200 m natació amb obstacles Rebé la medalla de plata al mèrit esportiu 1973 El 1974 retornà a Holanda i amb la seva selecció es proclamà campiona del món d’individual i per equips i campiona en 50 m salvament de maniquí…
Giovanni Christiaan Van Bronckhorst
Futbol
Futbolista conegut com Gio.
Fitxà pel Futbol Club Barcelona 2003-07 procedent de l’Arsenal, la primera temporada com a cedit, i a partir de la temporada 2004-05 fou traspassat Lateral esquerre, amb l’equip blaugrana disputà 182 partits i marcà 9 gols Guanyà la Lliga de Campions 2006, dues Lligues 2005, 2006 i dues Supercopes d’Espanya 2005, 2006 Fou 106 vegades internacional i marcà 6 gols Era el capità de la selecció holandesa que perdé la final de la Copa del Món el 2010, en el que fou el darrer partit de la seva carrera També participà en dos Mundials més 2002, 2006 i tres Eurocopes 2000, 2004, 2008
mètode de Van Slyke
Química
Procediment emprat per a analitzar quantitativament els grups amino (-NH2) d’una molècula, especialment utilitzat en la determinació d’aminoàcids.
Consisteix a fer reaccionar una quantitat coneguda de l’aminoàcid amb àcid nitrós HNO 2 , el qual fet condueix a la formació d’una molècula de nitrogen N 2 per cada grup amino present en la molècula, d’acord amb la fórmula El nitrogen desprès és mesurat fent servir una bureta de gasos especialment dissenyada
Robert Jemison Van de Graaff

Robert Jemison Van de Graaff
© Fototeca.cat
Física
Físic nord-americà.
Fou professor al Massachusetts Institute of Tecnology 1931-34 Féu recerques en física nuclear, però és conegut sobretot pel generador que porta el seu nom
Ludwig Mies van der Rohe
El pavelló alemany de l’Exposició Internacional de Barcelona, obra de l’arquitecte Ludwig Mies van der Rohe (1929)
© Arxiu Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte alemany.
Format durant tres anys a l’estudi de Peter Behrens, assolí una formació d’arrels neoclassicistes Participà, en un primer moment, en els grups i moviments artístics revolucionaris fou membre del Novembergruppe i del Zehner Ring i fou un dels fundadors de la revista G inicial de Gestaltung , ‘forma’ Tingué, també, importants contactes amb components del Stijl i amb constructivistes russos Fou director 1930-33 del Bauhaus El 1937 emigrà als EUA, on dirigí el departament d’arquitectura de l’actual Illinois Institute of Technology Quan el 1921 realitzà els projectes de gratacels i el 1922 el…
equació de van der Waals
Química
Equació d’estat introduïda per J. D. van der Waals l’any 1873.
Fou la primera que intentà d’explicar les desviacions dels comportaments dels gasos respecte a la idealitat Té la forma a i b essent dues constants introduïdes per a tenir en compte, respectivament, la cohesió entre les molècules forces de van der Waals i llur volum Des d’un punt de vista termodinàmic, aquestes constants depenen de la pressió i el volum crítics de cada gas en particular Tot i representar una gran millora envers l’equació del gas perfecte gas 1 2, existeixen també desviacions respecte a aquesta, pel fet que les constants a i b depenen igualment de la temperatura…
Fundació Mies van der Rohe
Arquitectura
Fundació creada el 1983 per l’Ajuntament de Barcelona, amb seu al pavelló Mies van der Rohe, a Montjuïc.
El seu propòsit inicial fou la reconstrucció d’aquest pavelló, dissenyat per l’arquitecte alemany Ludwig Mies van der Rohe i per la interiorista Lilly Reich amb motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 Posteriorment es convertí en un centre de debat, difusió i sensibilització sobre temes d’arquitectura i urbanisme contemporanis El patronat i consell d’administració de la Fundació és constituït, a més del consistori de la ciutat, pel Ministeri de l’Habitatge espanyol, la Generalitat de Catalunya, la Fira de Barcelona, el Consorci de la Zona Franca, el Collegi d’…
radi de van der Waals
Química
Pel que fa als cristalls moleculars d’elements no metàl·lics o de llurs composts covalents, valor definit per a cada element com la meitat de la distància d’equilibri entre els dos àtoms més pròxims d’aquest no enllaçats entre ells.
Els radis de van der Waals són una conseqüència de les forces intermoleculars d’atracció i repulsió forces de van der Waals i hom els pot considerar com una mesura de la distància mínima a la qual poden apropar-se dos àtoms sense establir un enllaç covalent La determinació experimental d’aquests radis és realitzada mitjançant la difracció de raigs X, i llur valor presenta una oscillació de ±0,05 Å, segons el compost en el qual han estat determinats Els valors numèrics dels radis de van der Waals s’aproximen als dels corresponents radis iònics dels…
forces de van der Waals
Química
Denominació genèrica de les forces, diferents de les que condueixen a l’enllaç químic, existents entre àtoms, entre molècules o entre àtoms i molècules.
Llur existència, postulada per JDvan der Waals l’any 1873, permeté un estudi sistemàtic de les propietats físiques dels líquids i dels gasos equació de van der Waals Conceptualment, sovint és difícil de distingir-les d’altres interaccions enllaçants, bé que, energèticament, són molt diferents Així, mentre que l’enllaç químic té energies de l’ordre de l’electronvolt, les forces de van der Waals tenen associades energies de l’ordre dels 10- 3 eV Quan hom les representa en funció de la distància interatòmica o intermolecular, donen lloc a gràfics del tipus Per a…
Bernhard Van den Sigtenhorst-Meyer
Música
Compositor i musicòleg holandès.
Estudià al Conservatori d’Amsterdam, on fou deixeble de J de Pauw piano, D de Lange teoria, harmonia i contrapunt, B Zweers cànon, fuga i composició i J Röntgen música de cambra Van den Sigtenhorst-Meyer es dedicà, a més de la composició, a la musicologia Són notables els seus estudis de la figura del compositor neerlandès del Renaixement JP Sweelinck, sobre el qual publicà Jan P Sweelinck 1941, Jan P Sweelinck en zijn instrumentale muziek 'Jan P Sweelinck i la seva música instrumental', 1943 i De vocale muziek van Sweelinck 'La música vocal de Sweelinck', 1949 Les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina