Resultats de la cerca

Pastor anglicà, es convertí al catolicisme 1851 i, ordenat de sacerdot, fou arquebisbe de Westminster 1865 Principal representant, entre els catòlics anglesos, de les tendències antiliberals, defensà ardentment la doctrina de la infallibilitat pontifícia al concili I del Vaticà Creat cardenal 1875, influí en el camp social És autor de Unity of the Church 1842, The Oecumenical Council and the Infallibility of the Pope 1869 i True History of the Vatican Council 1877

Deixeble i collaborador d’Alberti, participà en la construcció del Palazzo Rucellai, Florència, i estudià a Roma la primera reconstrucció de Sant Pere del Vaticà Per encàrrec del papa Pius II realitzà, entre el 1459 i el 1462, la urbanització i edificació del centre de Pienza Com a escultor féu el Monument funerari de Leonardo Bruni ~1444, basílica de Santa Croce, Florència, primer exemple del tipus capella sepulcre on són integrades les diferents arts

Estudià matemàtiques i teologia a Alemanya L’any 1972 fou ordenat de sacerdot dins la Companyia de Jesús Ha treballat en l’àmbit de la comunicació, a la revista dels jesuïtes “La Civiltà Cattolica” i a Ràdio Vaticana i al Centre Televisiu Vaticà, que actualment dirigeix Des de l’any 2006 també dirigeix l’Oficina de Premsa de la Santa Seu i des del 2008 és assistent general de la Companyia de Jesús

Sacerdot 1833 i bisbe de Salzburg 1836, fou fet cardenal 1842 i arquebisbe de Praga 1850 Membre de la Cambra dels Senyors d’Àustria, defensà el concordat del 1855 en la discussió de lleis sobre el matrimoni Reclamà la jurisdicció dels tribunals eclesiàstics, treta per les reformes de l’emperador Josep I En el concili I del Vaticà fou un dels caps del grup que s’oposava a la definició de la infallibilitat papal

Hi ha el baptisteri i la basílica de Sant Joan del Laterà i el palau del Laterà, que fou residència dels papes fins a l’exili d’Avinyó L’actual palau, obra de DFontana 1586, acollí el Museu del Laterà, i avui és seu de la cúria diocesana de Roma Com a territori vaticà, gaudeix d’extraterritorialitat A la plaça del Laterà foren trobades 1934 les restes d’una antiga basílica i d’una caserna de Septimi Sever

Les heretgies suposades serien l'acceptació dels decrets del concili II del Vaticà, especialment el de la llibertat religiosa i la reforma litúrgica, concretament del missal El moviment s'originà a partir dels escrits del jesuïta mexicà Joaquín Sáenz Sede Vacante, 1973 Alguns seguidors, consagrats bisbes per l'arquebisbe vietnamita Ngô Dinh Thuc, van crear comunitats religioses que constitueixen els grups més visibles d'aquest moviment El nom prové del llatí sede vacante  'havent-hi seu vacant'

Els obrers de parròquia eren elegits per les universitats de les parròquies i eren presidits per un clergue des del s XIV Algunes constitucions sinodals i les consuetes parroquials indiquen la forma d’elecció Al s XVIII, com a conseqüència d’una centralització eclesiàstica, els obrers començaren a ésser nomenats pels bisbes, a proposta dels rectors Alguns ajuntaments s’atribuïren la continuïtat de les antigues universitats i continuaren nomenant els obrers fins al concili II del Vaticà

De pares catalans, aviat es traslladà a Catalunya Es llicencià com a metge i cirurgià a la Universitat de Barcelona És president de la Federació Internacional d’Associacions Mèdiques Catòliques, amb seu a la Ciutat del Vaticà, i presidí l’Associació de Metges Cristians de Catalunya entre els anys 1993 i 2005 Té més de tres-cents escrits publicats, entre els quals destaquen Los ojos del ciudadano 2000 i Llibre carta als metges catòlics de tot el món 2006

El més cèlebre fou el fet construir pel papa Innocenci VIII al palau del Vaticà, damunt el pati dit justament del Belvedere, construït segons els plans de Bramante al començament del s XVI Aquest pati enclou quatre gabinets, que contenen, a més d’altres escultures, el cèlebre grup del Laocoont i l'Apollo del Belvedere El belvedere construït per l’arquitecte Johann Lukas von Hildebrant a Viena s XVIII, per al príncep Eugeni de Savoia, constitueix una mostra remarcable del barroc austríac

El Decret de Gracià s XII inclou ja el principi que el papa pot ésser jutjat per l’Església en cas d’heretgia Marsili de Pàdua i William Ockham s XIV establiren la base del conciliarisme, defensat brillantment per Konrad von Gelnhausen, Heinrich von Langenstein, Pierre d’Ailly i Gerson Aquesta doctrina, que triomfà amb el Cisma d’Occident, fou aplicada als concilis de Constança 1418 i Basilea 1447, i tingué adeptes fins al concili I del Vaticà 1869-70