Resultats de la cerca
Es mostren 2184 resultats
taquiglòssids
Mastologia
Família de mamífers de l’ordre dels monotremes, de la subclasse dels prototeris, caracteritzats pel fet de tenir el cos arrodonit i el pelatge dur i barrejat amb pues fortes, nombroses i punxegudes, la qual cosa els confereix una gran semblança amb l’eriçó, del qual és fàcil de distingir-los pel llarg musell, en forma de bec tubular, i per les fortíssimes ungles en què acaben llurs potes, molt apropiades per a excavar.
No tenen dents, i amb la llengua, molt llarga, atrapen els insectes dels quals s’alimenten Habiten a Austràlia, Tasmània i Nova Guinea, en llocs rics en vegetació, i comprenen dos gèneres, Echidna i Zaoglossus , el primer amb una sola espècie, l’equidna, i el segon amb tres espècies
Sibèria Septentrional
Extrem nord de la gran plana eurasiàtica (plana nord-siberiana o de Tajmyr) comprès entre els rius Ienissei i Lena, amb una llargada d’uns 1 400 km per uns 600 d’amplària.
És formada per àmplies depressions molt pantanoses, el fons de les quals és ocupat per llacs termocàrstics El clima és continental subàrtic, amb hiverns que s’allarguen de 7 a 8 mesos i estius curts i frescs Vegetació de tundra o bosc-tundra Jaciments de petroli, gas i carbó
escorrentia laminar
Hidrografia
Conjunt de l’aigua de pluja que s’escorre pels vessants en forma de pel·lícula bastant uniforme, la qual erosiona igualment tota la superfície.
Aquest fenomen és típic de les regions selvàtiques, en les quals la vegetació actua de protecció dels terrenys i evita que es formin barrancs Hom pot trobar un fenomen molt semblant a les regions seques o semiàrides quan els vessants han estat poc erosionades per l’aigua dels torrents
alvar
Geobotànica
Paisatge propi d’Öland i d’altres illes bàltiques, de relleu poc acusat.
El bosc hi té molt poca importància, i hi són freqüents les codines calcàries La vegetació consta sobretot de pasturatges xèrics de caràcter eurosiberià continental, que serveixen de refugi a algunes plantes mediterrànies Globularia vulgaris, Helianthemum oelandicum, etc, la presència de les quals en terres escandinaves resulta sorprenent
Francesc Beltran i Bigorra
Botànica
Botànic.
Estudià ciències naturals a la Universitat de Madrid Fou catedràtic de mineralogia i botànica 1914, i més tard de biologia, a la Universitat de València, i director del jardí botànic Publicà un estudi de la vegetació de la serra d’Espadà 1911 i diversos treballs sobre muscínies de Castelló
August Heinrich Grisebach
Botànica
Botànic alemany.
Ha estat una de les màximes figures de la geografia botànica Bon coneixedor de les flores europea i americana, ja que recorregué pràcticament la totalitat d’ambdós continents, tractà d’establir una classificació de la vegetació segons una base climàtica en l’obra Die Vegetation der Erde ~1872
galeria
Geobotànica
Banda allargada de vegetació diferenciada que segueix el riberal d’un riu o un altre accident del relleu.
Karoo
Altiplà
Altiplà de la República de Sud-àfrica.
Es divideix en el Gran Karoo i el Petit Karoo El primer s’estén al N, a la dreta del riu Orange, i el segon al S Té la vegetació característica de les zones seques matolls i plantes espinoses Al Gran Karoo hi ha cria de bens de llana fina
bosc de ribera
Silvicultura
Geobotànica
Bosc que es fa a les vores dels rius, dels llacs, etc, damunt sòls que mantenen un nivell d’aigua freàtica més o menys permanent.
A les terres de tendència àrida sol ésser ben diferent de la vegetació que cobreix els sòls secs normals Així, a la part septentrional de la regió mediterrània —domini dels alzinars—, el bosc de ribera és en general caducifoli àlbers, pollancres, verns, oms, salzes i biogeogràficament té caràcter més aviat eurosiberià
Collectanea Botanica
Publicacions periòdiques
Revista científica fundada a Barcelona el 1946 per Antoni de Bolòs i Vayreda, que en fou el primer director.
És l’òrgan de l’Institut Botànic de Barcelona Ha publicat treballs escrits en llengües llatines, anglès o alemany, referents a totes les branques de la botànica i, especialment, a la flora i la vegetació dels Països Catalans El 1968 publicà un volum commemoratiu d’homenatge a Pius Font i Quer
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina