Resultats de la cerca
Es mostren 2692 resultats
Juan Campillo García
Ciclisme
Ciclista.
La seva trajectòria es desenvolupà principalment a Catalunya amb el Club Ciclista Provençalenc La temporada 1955-56 accedí al camp professional amb l’equip Mobylette, amb el qual fou tercer al Trofeu Masferrer 1956 El 1958, amb l’Ignis-Penya Solera, guanyà la prova de Montblanc En 1959 passà al Faema, equip amb el qual es projectà internacionalment com a gregari de Federico Martín Bahamontes i debutà en el Tour de França, amb una segona classificació en una etapa de la Dauphiné-Libéré, i també aconseguí la victòria al Trofeu Jaumandreu i a Benifaió La temporada 1960-61 competí amb el Kas i…
Josep Viladomat i Massanas
Escultura
Escultor.
Fou aprenent amb R Atché i amb Borrell i Nicolau Fou membre fundador del grup d' Els Evolucionistes 1917 La seva revelació pública fou una Maternitat presentada a l’Exposició d’Art de Barcelona del 1923 Viatjà per Itàlia i a París 1924 Exposà individualment a Barcelona Sala Parés el 1929 És autor del Sant Francesc d’Assís de Montserrat, del monument a Fortuny a Reus i del monument a FSPearson a Barcelona 1918, així com d’una de les escultures de la plaça de Catalunya de Barcelona 1929, d’altres al parc de Montjuïc i de l’allegoria de la República 1936 al monument barceloní a Pi i Margall que…
Josep Fontbernat i Verdaguer
Història
Literatura
Música
Músic, polític i escriptor.
Deixeble d’Enric Morera i de Déodat de Séverae, fundà amb aquest el Cor català de Perpinyà i diverses corals occitanes Participà en els Fets de Prats de Molló 1926 Tornà a Barcelona i hi fundà la coral Els Cent Homes Fou elegit diputat per l’Esquerra Republicana de Catalunya 1932 i fou director general de radiodifusió de Catalunya 1936-39 Exiliat a Andorra, participà en programes en català de Ràdio Andorra Publicà La batalla de Prats de Molló 1930 i Glossari andorrà 1966 i harmonitzà cançons populars occitanes Fundà Els Cors Andorrans
matxutxa
Fadrina vella; conca.
Tartu

Ciutat vella de Tartu (Estònia)
© Jaak Nilson / Oficina de Turisme d’Estònia
Ciutat
Ciutat d’Estònia, a la riba de l’Ema.
Centre cultural i comercial, té indústries mecàniques, maquinària agrícola i de precisió Port fluvial i nus de comunicacions important Té universitat, creada el 1632 Fundada al s XI per Jaroslav de Novgorod, romangué en poder de l’orde Teutònic del 1224 al 1258 i fou un important centre comercial de la Hansa Passà alternativament a mans de Polònia i Suècia, fins que, sota Pere el Gran 1704, passà a Rússia El 1920 hi fou signat el tractat de Tartu que reconeixia la independència d’Estònia el 1940 fou annexada novament a l’URSS, fins l’any 1991, en el qual Estònia recuperà la independència…
Gozzo
Illa
Illa de la Mediterrània, al nord-oest de l’illa de Malta.
Produeix fruita i productes d’horta Hom hi practica la pesca El nucli principal és Rabat Fou conquerida el 1283, juntament amb l’illa de Malta, per l’almirall Roger de Lloria, i fou incorporada a les possessions catalanes de la Mediterrània, per tal d’impedir que servís de base als Anjou per a reconquerir Sicília Passà, juntament amb l’arxipèlag maltès, a ésser domini de l’orde de Malta, per donació de l’emperador Carles V 1522 Sofrí un saqueig turc l’any 1551 La seva història posterior és la mateixa de l’illa de Malta
Club Petanca Barcelona

Màster de Petanca Ciutat Vella organitzat pel Club Petanca Barcelona
Club Petanca Barcelona
Altres esports de pilota o bola
Club de petanca del barri de la Ribera de Barcelona.
Fundat l’any 1954, fou introduït anys abans pels mariners francesos que arribaven al port de Barcelona Fou el primer club de petanca constituït a Espanya Inicialment s’afilià a la Federació Catalana de Bitlles, ja que la Federació Catalana de Petanca encara no s’havia creat En el seu palmarès destaquen dos Campionats d’Espanya de clubs de primera categoria 1964, 1975 Acumula més de 500 guardons entre competicions i torneigs El 2011 tenia dos equips en categories inferiors que prenien part en proves d’àmbit català Practica al parc de la Ciutadella
les Escaldes
Poble
Poble (1 053 m alt) d’Andorra de la parròquia de les Escaldes i Engordany, que actualment forma una única aglomeració urbana amb els nuclis d’Andorra la Vella i d’Engordany.
És a la capçalera de la vall central, a l’esquerra de la Valira d’Encamp, des del riu Madriu fins a la confluència amb la Valira d’Ordino Deu l’origen i el nom a les fonts d’aigües calentes Calidae que brollen en aquest indret, entre 22° i 66°C, d’aigües sulfuroses i nitrogenades sulfuroses Les virtuts medicinals de les aigües, conegudes ja dels romans, en feren un balneari d’anomenada A partir de l’edat mitjana es desenvolupà una remarcable indústria farguera i tèxtil els paraires i els teixidors locals es trobaven agrupats, al començament del s XVII, en gremi Actualment, els blocs de…
José María de Pereda

José María de Pereda
© Fototeca.cat
Literatura
Escriptor castellà.
Residí habitualment a Santander, fet que condicionà tota la seva obra Fou diputat carlí el 1873 i membre de l’Academia Española des del 1897, on fou rebut pel seu gran amic Pérez Galdós Dintre el realisme, començà amb breus quadres de costums, com Escenas montañesas 1864, Tipos y paisajes 1871 i Bocetos al temple 1876 Les primeres novelles, de caràcter ideològic, pateixen d’una certa manca d’agilitat, com El buey suelto 1878, Don Gonzalo González de la Gonzalera 1879 i De tal palo, tal astilla 1880 La seva gran creació és la novella regional, sobre el paisatge i ambient de la seva terra El…
Esteban Manuel de Villegas
Literatura
Poeta castellà.
Gran admirador de l’antiguitat grecollatina, és autor de les Eróticas o amatorias 1617-18, composicions de mètrica diversa, entre les quals destaquen les cantilenas i les anacreónticas , i les versions d’Horaci Adaptà en llengua castellana l’estrofa saficoadònica, que després assolí una gran difusió durant el segle XVIII, i per això és considerat un valuós antecedent del neoclassicisme Traduí De consolatione philosophiae , de Boeci 1665
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
