Resultats de la cerca

Té segurament la mateixa estirp que el llinatge senyorial de Castellnou Ansemund casat amb Quíxol, possiblement neta del comte Delà d’Empúries, senyor del castell de Cameles 941, cosa deduïble del fet que, des del 1000, els béns patrimonials del primer vescomte de Fenollet, Pere I —que conservaren els descendents després de perdut el vescomtat—, eren radicats entorn d’aquest castell de Cameles i havien estat repartits per Ansemund entre els seus fills el 941 a més, els mateixos noms apareixen a totes dues cases vescomtals vescomtat de Fenollet , vescomtat de Castellnou El fill…

Succeí el seu pare sota la tutela de la seva mare El 1016 vengué per cent mil sous l’arquebisbat de Narbona a Guifré, fill del comte Guifré II de Cerdanya, que no tenia sinó deu anys El 1018 rebutjà un atac dels sarraïns que desembarcaren prop de la seva capital i l’assetjaren Potser morí en aquesta acció i en tot cas ja era mort el 1023

A migdia de la Penella, entre el barranc del Molí del Pubill i la Noguera Ribagorçana, hi ha la casa de la Torre de la Llenca, vora la qual es trobava l’antic nucli d’Algar Hi mena un camí que surt de Valldellou i segueix sempre l’esmentat barranc El lloc d’ ipso Algar fou organitzat pel vescomte Guerau II Ponç de Cabrera entre els anys 1090 i 1103 El 1120 Ramon Berenguer d’Àger donava a Sant Pere d’Àger l’almúnia o quadra d’Algar amb tot el que hi posseïa el seu oncle Bernat Berenguer pel vescomte Guerau II Ponç de Cabrera Més tard, Algar és consignat entre els…

La seva extensió comprenia el Vallespir alta i mitjana vall del Tec fins a Morellàs, la regió dels Aspres alt Rosselló i la vall mitjana de la Tet En fou capital el castell de Castellnou esmentat el 994, situat al cor dels Aspres, bressol de la família vescomtal d’aquest nom, els avantpassats de la qual senyorejaven, des del segle X, el castell de Cameles, dins el territori del qual fou erigit, probablement vers el 990, el castell nou Els vescomtes de Castellnou, enfortits en llur posició estratègica sobre els primers contraforts orientals del Canigó i a la xarnera de les possessions…

Pel matrimoni 1249 de la pubilla Ermessenda de Navata, baronessa de Navata i senyora de Peralada, amb el vescomte Dalmau de Rocabertí, passà a aquest llinatge El 1645 fou concedit el marquesat de Navata al vescomte de Rocabertí, però pocs dies després el despatx reial fou lliurat amb la denominació de marquesat d’Anglesola El 1698 Navata era també centre de la batllia de Navata , que comprenia, a més, Ordis, Espinavessa i la Palma

Pere I v 990-v 1017 Primer vescomte de Fenollet, fill de Sentill, senyor de Cameles i d’Adelaida, i germà de Guillem I, primer vescomte de Castellnou L’any 1000 signà com a testimoni juntament amb Arnau, vescomte de Conflent, l’acta de donació del monestir de Sant Pau de Monisat Sant Pau de Fenolhet a Sant Miquel de Cuixa feta pel comte Bernat I de Besalú Pocs anys més tard, el 1008, permutà amb una dona anomenada Odda alguns dels seus béns situats a Illa i a Llotes, per altres possessions a Torrelles i al comtat de Rasès Posteriorment, l’any 1017 subscriví com a testimoni, en…

Situació El despoblat de Bellmunt, on hi ha les ruïnes del castell, s’alça a migdia de Fet i a l’altra banda del barranc de la Font, en una elevació destacada de la serra de Savinós, dominant per la dreta la vall de la Noguera Ribagorçana Mapa 32-12 289 Situació 31TCG049555 No és fàcil arribar actualment fins a Bellmunt a més, cal tenir en compte que gairebé tot el territori és despoblat i per tant recomanem portar un bon mapa En principi s’ha d’agafar la pista del Montsec d’Estall al quilòmetre 74 de la carretera N-230, passat Tolba, a la dreta hom pot fer l’itinerari a l’inrevés, és a dir,…

Era l’antic vescomtat d'Urgell, limitat a la part més antiga del comtat des de la creació del vescomtat del Baix Urgell ben aviat anomenat d’Àger pel comte Ermengol V el 1094, en intentar la reconquesta de Balaguer El 1126, el vescomte Pere Ramon, que vinculà a la seva, per matrimoni, la casa vescomtal de Cerdanya, prengué el títol de vescomte de Castellbò, que dugueren des d’aleshores els seus successors vescomtat de Castellbò

Possiblement fill del vescomte Pere III de Vilamur Des dels volts del 1170 era prelat de Santa Maria de Ribera, abat canonical de Sant Miquel d’Urgell 1194-95 i canonge sagristà d’Urgell 1196-99 Fou elegit bisbe el 1199 Sabé detenir, amb les armes i tot, les pretensions del vescomte de Castellbò i deixà fama de bon administrador i defensor de l’Església Féu canonge el seu nebot Ponç de Vilamur essent encara un infant

Filla i hereva d’Arnau de Caboet mort el 1170, el qual la deixà sota la protecció del bisbe d’Urgell Aquest li concertà matrimoni amb Bertran de Tarascó, i la dotà 1180 amb les tres valls, de les quals es reservà la sobirania Vídua, es tornà a casar amb Arnau, vescomte de Castellbò mort Bernat, fill del seu primer matrimoni, cedí al vescomte els drets sobre les valls d’Andorra, Caboet i Sant Joan 1199