Resultats de la cerca
Es mostren 289 resultats
fimbrament
Transports
Vibració persistent d’un element estructural d’una aeronau deguda a la interacció de forces aerodinàmiques, elàstiques i d’inèrcia.
Aquest fenomen es produeix principalment en estructures relativament flexibles, com són les ales de fletxa i els estabilitzadors És anomenat també flutter
moviment oscil·latori
Física
Pertorbació progressiva que es propaga en un medi material, a causa de la vibració periòdica de les partícules que el formen.
És un cas de moviment ondulatori moviment ondulatori Segons que, en vibrar, les partícules es desplacin en una direcció perpendicular o parallela a la de propagació del moviment ondulatori, aquest és anomenat transversal o longitudinal , respectivament
sonoritat
Fonètica i fonologia
Tret fonològic positiu, per oposició a sordesa, que es caracteritza per la vibració de les cordes vocals en qualsevol emissió fonemàtica.
És una oposició fonològicament rellevant en totes les llengües naturals
membrana

Membrana
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Element elàstic pla i prim, generalment de geometria circular, que constitueix la font de so dels instruments membranòfons.
El seu moviment oscillatori es genera amb la comunicació d’una velocitat inicial o cop Com les cordes, les membranes necessiten ésser tensades per a vibrar, i és aquesta tensió la que provoca el retorn cap a la posició mitjana característic del moviment oscillatori Els paràmetres físics d’afinació de les membranes són la tensió, el radi i la densitat superficial La freqüència fonamental puja quan augmenta la tensió o disminueix el radi o la densitat Si es disminueix la tensió o s’augmenta el radi o la densitat, llavors la freqüència fonamental baixa Un cop fixat el material, l’únic paràmetre…
tenora
tenora
© Fototeca.cat
Música
Instrument aeròfon de llengüeta doble, considerat com a descendent de la xirimia, que es tocava arreu d’Europa des de l’edat mitjana fins al s. XVII.
D’aleshores ençà ha sofert una evolució isolada a Catalunya, fins a esdevenir un dels instruments més representatius de la música autòctona i veritable element protagonista en les sardanes El nom actual pot considerar-se una abreviatura convencional de xeremia tenor , que en seria el nom propi Fins al principi del s XIX era construïda, generalment, amb fusta de boix, d’una llargada més curta que l’actual 70 cm aproximadament, acabada amb un pavelló amplament desbocat i, en algun cas, duia alguna clau de construcció rústega L’any 1849, Andreu Turon presentà a Perpinyà una nova tenora de…
sacabutx

Sacabutx baix
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de la família del vent-metall, antecessor de l’actual trombó de colissa, del qual es diferencia sobretot per l’aspecte més lleuger i el menor diàmetre del pavelló.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna del tipus trompeta cromàtica extensible El so és generat per la vibració dels llavis de l’instrumentista, la qual és recollida per un broquet metàllic, de forma hemisfèrica, que pot separar-se del cos de l’instrument Té un tub acústic de llautó i a vegades de plata, llarg, estret i cilíndric, dividit en dues seccions, una de les quals és formada per dos tubs parallels units per un tirany A la part més propera a l’instrumentista, en un dels tubs s’insereix el broquet i l’altre es corba o es cargola, en els models més greus,…
micròfon

Diversos tipus de micròfons: electrstàtic o de condensador (a); electrodinàmic (b); piezoelèctric (c); segons la corba polar de resposta (d)
© f
Electroacústica
Transductor electroacústic que té per missió de transformar les ones acústiques (corresponents a la vibració de partícules d’aire) en ones elèctriques.
El micròfon fou ideat per David Hughes, i els primers tipus destinats a transmetre la paraula foren construïts per Elisha Gray i Graham Bell La forma del senyal elèctric obtingut ha d’ésser exactament igual a la forma d’ona d’energia acústica, però aquesta condició no és fàcil d’obtenir, perquè la mateixa presència del micròfon deforma l’ona que hi hauria si aquesta no hi fos A més, la velocitat del so no és la mateixa a l’aire que dins la membrana que rep l’energia, i això fa que s’hi produeixin vibracions paràsites Segons llur resposta en funció de la direcció de les ones acústiques, els…
ressonància
Física
Fenomen pel qual un cos elàstic entra en vibració per contacte amb un altre cos vibrant dintre uns límits d’adequació freqüencial.
En assolir-se aquesta harmonia, el primer cos augmenta, o pot augmentar, l’amplitud de les vibracions i es comporta com un ressonador
instrument de corda
Música
En la classificació segons criteris de praxi orquestral, instrument musical el so del qual és produït per la vibració de les cordes.
Els principals instruments són els de cordes fregades amb arquet viola da gamba , violí, viola, violoncel i contrabaix, els de cordes pinçades, sigui amb mànec viola de mà, llaüt, guitarra, mandolina, etc o sense lira, cítara i arpa, els de teclat espineta, clavecí, etc els de cordes percudides clavicordi i piano En la classificació segons criteris organològics, coincideixen amb els intruments cordòfons
flauta de bec

Flauta de bec contrabaixa
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent-fusta amb embocadura de bisell.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de la família de les flautes amb conducte d’aire intern El so s’origina per l’acció combinada de la vibració associada a la sortida de l’aire per una escletxa -l’extrem del canal que dirigeix l’aire contra el bisell- i la vibració que, en tallar-lo, el bisell imprimeix a l’aire Aquest so inicial es produeix a la finestra, obertura situada al cap o embocadura de l’instrument, on desemboca el canal i hi ha tallat el bisell A la mateixa embocadura hi ha l’entrada del canal, situada en una secció més prima que la resta, anomenada bec El tub acústic,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina