Resultats de la cerca
Es mostren 289 resultats
corneta

Corneta
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent consistent en un tub, de fusta o ocasionalment d’ivori, de secció cònica i amb forats.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna tipus trompeta natural amb broquet El so és generat per la vibració dels llavis recollida per un broquet d’ivori, d’os o de fusta que generalment pot separar-se del cos de l’instrument Depenent de la seva tessitura pot fer entre 40 i 120 cm de llargada En els instruments més aguts és recte o lleugerament corbat Els instruments més greus tenen forma sinuosa Tots ells solen ser de perfil hexagonal, de vegades octogonal, i sense pavelló La llargària de la columna d’aire a l’interior del tub és modificada amb forats,…
moviment oscil·latori
Física
Pertorbació progressiva que es propaga en un medi material, a causa de la vibració periòdica de les partícules que el formen.
És un cas de moviment ondulatori moviment ondulatori Segons que, en vibrar, les partícules es desplacin en una direcció perpendicular o parallela a la de propagació del moviment ondulatori, aquest és anomenat transversal o longitudinal , respectivament
sonoritat
Fonètica i fonologia
Tret fonològic positiu, per oposició a sordesa, que es caracteritza per la vibració de les cordes vocals en qualsevol emissió fonemàtica.
És una oposició fonològicament rellevant en totes les llengües naturals
ressonància
Física
Fenomen pel qual un cos elàstic entra en vibració per contacte amb un altre cos vibrant dintre uns límits d’adequació freqüencial.
En assolir-se aquesta harmonia, el primer cos augmenta, o pot augmentar, l’amplitud de les vibracions i es comporta com un ressonador
micròfon

Diversos tipus de micròfons: electrstàtic o de condensador (a); electrodinàmic (b); piezoelèctric (c); segons la corba polar de resposta (d)
© f
Electroacústica
Transductor electroacústic que té per missió de transformar les ones acústiques (corresponents a la vibració de partícules d’aire) en ones elèctriques.
El micròfon fou ideat per David Hughes, i els primers tipus destinats a transmetre la paraula foren construïts per Elisha Gray i Graham Bell La forma del senyal elèctric obtingut ha d’ésser exactament igual a la forma d’ona d’energia acústica, però aquesta condició no és fàcil d’obtenir, perquè la mateixa presència del micròfon deforma l’ona que hi hauria si aquesta no hi fos A més, la velocitat del so no és la mateixa a l’aire que dins la membrana que rep l’energia, i això fa que s’hi produeixin vibracions paràsites Segons llur resposta en funció de la direcció de les ones acústiques, els…
instrument de corda
Música
En la classificació segons criteris de praxi orquestral, instrument musical el so del qual és produït per la vibració de les cordes.
Els principals instruments són els de cordes fregades amb arquet viola da gamba , violí, viola, violoncel i contrabaix, els de cordes pinçades, sigui amb mànec viola de mà, llaüt, guitarra, mandolina, etc o sense lira, cítara i arpa, els de teclat espineta, clavecí, etc els de cordes percudides clavicordi i piano En la classificació segons criteris organològics, coincideixen amb els intruments cordòfons
cordòfon
Música
Dit de l’instrument en el qual el so és produït per mitjà de la vibració d’una corda tesada entre punts fixos.
Hom distingeix entre instruments cordòfons simples, és a dir, cítares cítara, en què la caixa de ressonància no és essencial i, d’altra banda, instruments cordòfons composts, en els quals la caixa de ressonància és essencial, i que comprenen tres grans famílies el llaüt, la lira i l'arpa
clàxon
Dispositiu que produeix un so fort i estrident en imprimir un moviment de rotació a una peça que posa en vibració una membrana.
tap
Tap de flauta travessera
© Fototeca.cat/ Idear
Música
En alguns instruments aeròfons, peça que n’obtura el tub acústic limitant la columna d’aire en vibració i creant un primer node.
En els instruments de bisell, es troba a l’extrem superior -el mateix extrem on hi ha el generador- La posició del tap, regulable amb un vis en les flautes travesseres posteriors al segle XIX, permet ajustar l’afinació bàsica de l’instrument i de les octaves En realitat, el bloc de la flauta de bec fa la mateixa funció, tot impedint la comunicació amb l’exterior i deixant una entrada, el canal, per a dirigir l’aire contra el bisell Si el tap es troba a l’extrem de sortida del tub, oposat al generador, fa que l’instrument es comporti acústicament com a tub tapat, abaixant normalment el to d’…
tenora
tenora
© Fototeca.cat
Música
Instrument aeròfon de llengüeta doble, considerat com a descendent de la xirimia, que es tocava arreu d’Europa des de l’edat mitjana fins al s. XVII.
D’aleshores ençà ha sofert una evolució isolada a Catalunya, fins a esdevenir un dels instruments més representatius de la música autòctona i veritable element protagonista en les sardanes El nom actual pot considerar-se una abreviatura convencional de xeremia tenor , que en seria el nom propi Fins al principi del s XIX era construïda, generalment, amb fusta de boix, d’una llargada més curta que l’actual 70 cm aproximadament, acabada amb un pavelló amplament desbocat i, en algun cas, duia alguna clau de construcció rústega L’any 1849, Andreu Turon presentà a Perpinyà una nova tenora de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina