Resultats de la cerca

Els primers enclavaments eren de funcionament mecànic, per mitjà de cables, palanques, barres, etc Modernament hom comanda totes les maniobres elèctricament i obté ensems totes les informacions necessàries sobre ocupació de vies, posició real d’agulles i senyals, etc

Soci del Club Esquí de la Pobla de Segur i de la UEC del Prat de Llobregat, membre del GAME i instructor de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya i d’espeleologia Formà part de la generació d’escaladors anomenada New Wave , amb els quals feu nombroses escalades i obertures de vies a Montserrat, Terradets, Pedraforca i Pirineus Als Alps ha fet escalades de dificultat i ascensions hivernals, i ha obert vies d’escalada a Mali 1996 El 1982 formà part de la cordada que obrí una nova ruta al Saraghar Hindu Kush, i el 1984, juntament amb Nil Bohigas, obrí la via dels catalans a…

Resident a Barcelona des dels vuit anys, s’inicià en l’escalada al Montseny i els Pirineus És un dels oberturistes més prolífics del país, amb més de 150 vies obertes, entre les quals cal destacar la Valentín-Casanovas 1976, amb José Rodríguez Rodri , a Montserrat la Zarathustra 1979, a Ordesa, amb Fredi Parera i José M Peralta, o la via oberta en solitari a la Paret de l’Aeri de Montserrat que porta el seu nom 1981 Explorà parets verges a Oliana, als ports de Beseit, a Sant Gervàs, a Mont-rebei on ha obert fins a catorze vies, a Riglos, a la Peña Montañesa i a…

Els seus impulsors van ser Ernest Mallafré, primer president en 1941-42, Joan E Codina, Alexandre Marcet i Vicenç Barbé, entre d’altres A més de cursos d’escalada, el GEDE divulgà aquesta modalitat amb activitats com l’arxiu de l’escalada, iniciat el 1942, exposicions i concursos Al principi dels anys quaranta, escaladors del GEDE obriren moltes vies clàssiques de Montserrat i el Pedraforca, i al final de la mateixa dècada i posteriorment s’obriren noves vies de més dificultat a Montserrat, el Pedraforca i Sant Llorenç del Munt i s’exploraren d’altres massissos com els ports de…

La formació reticular és una estructura situada longitudinalment al llarg de la part central del tronc encefàlic Es compon d’una gran quantitat de neurones amb axons curts que estableixen nombroses sinapsis tot formant una xarxa Aquesta estructura rep moltes connexions i condiciona el nivell d’activitat general de l’organisme Les neurones de la formació reticular reben connexions de totes les vies sensitives, l’escorça cerebral, el cerebel i els nuclis grisos de la base Aquestes neurones integren tots els impulsos rebuts i envien connexions al tàlem, que enllaça amb l’escorça…

La via glucolítica glucòlisi i la fermentació alcohòlica en són dos exemples Altres vies inclouen la fermentació làctica i algunes fermentacions bacterianes, entre els productes finals de les quals hi ha l’àcid propiònic, l’àcid butíric i l’acetona

Afectava la construcció d’edificis intercapedo , els terrenys cultivats i les vies A l’època medieval, aquestes normes caigueren en desús, tot i la reintroducció del dret romà, i, quant als edificis, hom aplicà el dret d'atansar i l'arrambatge

Consta de les glàndules lacrimals situades a les canals lacrimals , que secreten les llàgrimes, i de les vies lacrimals formades pels canalicles lacrimals i el lacrimonasal , que les evacuen cap a l’interior del nas, especialment al meat nasal inferior

La motricitat és regulada pel sistema nerviós central i perquè pugui desenvolupar-se és necessària una bona integració funcional dels centres i vies —piramidal i extrapiramidal, encarregades, respectivament, de la motricitat voluntària i involuntària— que són al servei de l’activitat motriu

Entre les més freqüents destaquen la discinèsia contracció anòmala de la vesícula o els esfínters, la litiasi biliar càlculs en la vesícula o les vies, la colecistitis procés inflamatori precedit generalment per una infecció biliar, fístules perforació de la vesícula biliar, etc