Formació reticular

La formació reticular és una estructura situada longitudinalment al llarg de la part central del tronc encefàlic. Es compon d’una gran quantitat de neurones amb axons curts que estableixen nombroses sinapsis tot formant una xarxa. Aquesta estructura rep moltes connexions i condiciona el nivell d’activitat general de l’organisme. Les neurones de la formació reticular reben connexions de totes les vies sensitives, l’escorça cerebral, el cerebel i els nuclis grisos de la base. Aquestes neurones integren tots els impulsos rebuts i envien connexions al tàlem, que enllaça amb l’escorça cerebral i les vies motores descendents.

La formació reticular exerceix una funció de selecció dels estímuls que rep. Els estímuls monòtons, que no requereixen una activitat específica, són regulats per la formació reticular inhibint llur arribada fins a l’escorça cerebral, de manera que no es fan conscients. En canvi, els estímuls poc habituals que informen d’una situació que pot requerir una acció determinada generen impulsos activadors de la formació reticular en sentit ascendent, que mantenen l’escorça cerebral en estat d’alerta. L’activitat de la formació reticular permet de concentrar l’activitat nerviosa en unes accions determinades tot obviant els estímuls ambientals que no les modifiquen. D’altra banda, en integrar els impulsos procedents de l’exterior i l’interior, controla el nivell de consciència i regula els ritmes de son i vigília.