Resultats de la cerca

Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1986-94 procedent de l’Athletic Club de Bilbao Jugà 409 partits oficials amb el Barça i fou un dels pilars del Dream Team entrenat per Johan Cruyff Guanyà la Copa d’Europa 1992, quatre Lligues consecutives 1989-92, la Copa del Rei 1988, 1990, la Recopa d’Europa 1989, les Supercopes d’Europa 1992 i d’Espanya 1991, 1992 i la Copa Catalunya 1991, 1993 Rebé el premi Zamora al porter menys golejat la temporada 1986-87 Finalitzà la seva carrera al València 1994-98, i té el rècord com a jugador que més partits ha disputat a primera divisió, amb un total de 622 Jugà…

S’inicià a l’Olímpic la Garriga i també jugà al Granollers i a l’equip amateur del FC Barcelona Tot seguit passà a segona divisió amb la UE Figueres 1990-92, el Rayo Vallecano 1992-93 i el RCD Espanyol 1993-94, amb el qual es proclamà el porter menys golejat de la categoria Ascendí a primera Jugà a l’Espanyol fins a l’edició 1998-99, fou capità de l’equip i la temporada 1997-98 obtingué el Trofeu Zamora Posteriorment jugà amb l’Atlético de Madrid 1999-2002, amb el qual perdé la final de Copa 2000, i amb l’Elx 2002-03 Finalitzà la carrera de nou a l’Espanyol 2003-04, la porteria del qual…

Fundat el 1901 com a Club Universitari de Football, fou un dels clubs que un any després crearen l’Associació Catalana de Clubs de Football Estava vinculat a la Universitat de Barcelona i agafà el relleu del Team Universitari 1900 Començà participant en la Copa Macaya 1901-02, en què es classificà quart La temporada següent 1902-03 disputà la Copa Macaya, primer, i la Copa Barcelona, després, però en ambdues es retirà i aleshores es fusionà amb el Català Futbol Club El 1909 ressorgí com a Universitari Sport Club en fusionar-se l’Athlètic Club Galeno, fundat el 1907 per Carles Comamala i…

Fou ministre de treball en el govern de García Prieto 1922 A l’adveniment de la República 1931 dirigí, amb Miquel Maura, la propaganda electoral de Derecha Republicana i es presentà a les eleccions a les corts del 1933 amb la Unió de Dretes alacantina Durant el Bienni Negre, a la crisi del govern de Lerroux arran de l’afer de l’estraperlo, Alcalá Zamora li encarregà la formació d’un nou govern 5 de setembre de 1935, en la qual collaboraren la CEDA, els radicals, els agraris i la Lliga Catalana A més de la presidència del consell, es reservà la cartera de finances i aconseguí d’augmentar la…

Estudià lleis i filosofia i lletres a Granada, i amplià estudis a la Sorbona 1905-07 Collaborà amb Giner de los Ríos i dirigí 1910 la secció de lexicografia del Centro de Estudios Históricos Fou catedràtic d’història de la llengua espanyola de la Universitat de Madrid 1915-39 En temps de la segona República fou ambaixador a Berlín El 1939 s’exilià fou catedràtic a Princeton Tractà especialment de la convivència dels diversos pobles de la “constellació hispànica” Entre les seves nombroses publicacions a part les collaboracions a la Revista de Filología Española , de la qual fou cofundador es…

Eibar fou la primera ciutat que proclamà la república sota l’impuls dels dirigents socialistes A Madrid, on fou proclamada a la tarda, la jornada fou intensa en negociacions diplomàtiques, prop d’Alfons XIII i del govern monàrquic, encaminades a impedir actituds de resistència i a aconseguir un canvi de poders sense violència El comte de Romanones tingué una entrevista amb Alcalá Zamora al domicili de Gregorio Marañón i aconsellà al rei d’abandonar el país El rei, malgrat les pressions que li feren La Cierva i Bugallal perquè acceptés la formació d’un gabinet de resistència monàrquica, decidí…

Per la pressió d’altres pobles indoeuropeus de la vora dreta del Rin, una part dels bellòvacs bellovaci emigraren cap al sud-oest amb el conjunt de pobles belgues, i travessant França i el Pirineu occidental arribaren a les terres de l’altiplà productores de blat Un grup dels bellòvacs, els vacceus, s’establí a Tierra de Campos i part de les regions de Salamanca, Zamora i Àvila una branca extrema dels vacceus, els arevacs, ocupà la vall alta del Duero un altre grup, els belles, assolí l’alt Jalón, i un grup secundari, els tites, s’establí a les terres altes de la dreta d’aquest riu Sembla…

Fill de pares catalans, jugà a futbol amb el CD Marathón i en tennis es proclamà campió centreamericà El 1921 es traslladà a Barcelona per estudiar i jugà al Reial Club Deportiu Espanyol 1923-32 Lateral dret mai va patir cap expulsió ni amonestació Quan marxà Zamora, esdevingué capità de l’equip Guanyà una Copa 1929 i un Campionat de Catalunya 1929 En honor seu es creà la Penya Saprissa, que fou un autèntic planter de jugadors de l’Espanyol A l’agost del 1932 fou nomenat president d’honor del club blanc-i-blau Debutà amb la selecció catalana a París 1925 i hi jugà diverses…

Establert de petit a Montilla, amb la família, estudià lletres a la Universitat de Sevilla i fou deixeble d’Eduardo Cano a l’escola de belles arts de Sevilla El 1885 l’Academia de Santa Isabel de Hungría li adquirí obres Passà a l’escola de San Fernando de Madrid, on fou deixeble de Carlos Luis de Ribera, Dióscoro Puebla i Casto Plasencia El primer triomf —segona medalla a l’Exposición Nacional del 1887— fou La mort de Lucano El centaure Nessos li valgué la pensió a Roma del 1888, i dos anys més tard guanyà una altra segona medalla amb Duel interromput El 1892 aconseguí una primera medalla…

Començà en els Salesians de l’Arboç i el juvenil del Vendrell 1956-57 El 1957 fitxà pel Futbol Club Barcelona, amb el qual es proclamà campió d’Espanya juvenil 1959 Jugà una temporada amb l’equip amateur 1959-60 i l’edició 1960-61 fou cedit al Mataró A la meitat d’aquella temporada passà a la plantilla del primer equip del Barça i debutà l’11 de maig de 1961 en un partit de Copa a Gijón Jugà al Barça fins la temporada 1975-76, i molt aviat fou considerat l’hereu de Ramallets Disputà 485 partits i guanyà una Lliga 1974, tres Copes del Generalísimo 1963, 1968, 1971, una Copa de Fires 1966 i la…