Resultats de la cerca
Es mostren 5000 resultats
Palau de Biure (Olvan)
Art romànic
La masia de Palau de Biure, avui del terme municipal d’Olvan, havia format part de la parròquia de Sant Martí de Biure i, en perdre aquesta les seves funcions, de Santa Maria de la Guàrdia El nom de la masia de Palau Palat, Palatiolo apareix ja en la documentació del segle XII L’any 1177 Pere de Merlès amb el consentiment de la seva muller i del seu fill, encomanà a l’orde militar del Temple la custòdia del Mas “Palat”, mas que possiblement és l’actual masia de Palau En el testament del trobador Guillem de Berguedà de l’any 1187 es fa referència, indirectament, però, a la masia El testador…
Campionat d’Europa de Natació

Santiago Esteva (a la dreta) en el podi del Campionat d’Europa de Natació del 1970 celebrat a Barcelona
Federació Catalana de Natació
Natació
Competició internacional de natació.
Organitzat per la Lliga Europea de Natació, la primera edició tingué lloc a Budapest l’any 1926 S’organitzà habitualment cada quatre anys i, a partir del 1981, cada dos Barcelona acollí la dotzena edició l’any 1970, coorganitzada per la Reial Federació Espanyola de Natació Es disputaren proves de natació, salts i waterpolo masculí Tingué lloc en les recentment inaugurades piscines Bernat Picornell del 5 al 12 de setembre Fou el primer gran esdeveniment internacional de natació celebrat a Espanya, i hi participaren 547 esportistes de 25 països En natació es bateren 6 rècords…
Alfons Par i Tusquets
Anfós Par i Tusquets
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Filòleg.
Fill del jurista Idefons Par i Pérez Autodidacte, se centrà en els estudis shakespearians Vida de Guillem Shakespeare , 1916 traducció comentada de Lo rey Lear , 1912 Contribución a la bibliografía española de Shakespeare , 1930 Shakespeare en la literatura española , 1935 i en la romanística, especialment catalana Sintaxi catalana segons los escrits en prosa de Bernat Metge, 1923 Notes lingüístiques y d’estil sobre les inscripcions y cartes de Catalunya anteriors al segle XIV, 1931 Curial e Güelfa Notes lingüístiques y d’estil, 1928 Acotacions lingüístiques y d’estil a…
,
Conòsols
Municipi
Municipi de la Vall de Santa Creu, situat a l’extrem SW de la Fenolleda històrica.
El seu ampli terme comprèn gairebé tota la vall alta de l’Aigueta, afluent de l’Aude per la dreta procedent de la serra de Madres La banda de migdia del terme és dominada pel pic de Bernat Salvatge, de 2433 m d’altitud, contrafort del roc de Madres, al límit amb el Conflent i el País de Salt El coll de Jau comunica Conòsols amb el Conflent a través d’una carretera fins a Mosset, coll situat entre les esmentades altituds de la serra de Madres i el tuc Dormidor, que s’alça a Ilevant del terme Les cascades de l’Aigueta són un dels atractius del terme, cobert en una bona part de…
Biblioteca Capitular Colombina
Biblioteca pública amb seu a Sevilla. Fundada per Ferran Colom (mort el 1539), fill de Cristòfor Colom i canonge de Sevilla.
Aquest féu redactar diversos catàlegs, que han arribat incomplets Es conserven dos registres, un dels quals, autògraf, conté 4 239 peces i anota el lloc, la data i el preu d’adquisició dels llibres Hom suposa que la biblioteca sobrepassà els 15 549 volums A la mort del fundador, la biblioteca passà al capítol de Sevilla S'han perdut i dispersat molts llibres L’any 2000 el fons era constituït per uns 60 000 volums llibres, manuscrits, mapes, partitures, gravats, etc, amb una clara especialització en la història del nou món Dels prop de 3 200 volums antics, cal destacar-ne 1 250 incunables i…
Passió de Cervera
Nom donat a un Misteri de la Santíssima Passió de Cristo compost el 1534 per Pere Ponç i Baltasar Sança
Conté estrofes de caràcter popular que alternen amb fragments de caràcter culte, sens dubte aprofitant textos anteriors, entre els quals hi ha la Història de la Passió dels valencians Bernat Fenollar i Pere Martines, i potser un misteri anterior dit La Passió del Fill de Déu , que fou representat a Cervera anualment almenys del 1481 al 1518 Fou escenificada diverses vegades a l’església de Santa Maria i només per eclesiàstics fins el 1545, en què el concili de Trento prohibí les representacions a l’interior de les esglésies Era cíclica, és a dir, dividida en diferents episodis,…
,
Gai Sal·lusti Crisp
Historiografia
Historiador i polític llatí.
De família benestant, però no noble, estudià a Roma i aspirà a la carrera política cursus honorum Expulsat del senat 50 aC, hi retornà l’any següent de la mà de Cèsar, amic i protector seu, que li atorgà el càrrec de procònsol a l’Àfrica 46 aC De retorn a Roma i a la mort de Cèsar, deixà la política activa i es dedicà a les lletres La seva villa Horti Sallustiani fou seu d’una tertúlia famosa i allí escriví les seves obres dues monografies quasi-biogràfiques Catilina i Iugurtha , on denuncia els “monopolis” polítics dels nobles Ambdues d’estil sobri i elegant, foren model dels…
Jofre de Rocabertí i de Serrallonga
Història
Vescomte de Rocabertí (Jofre V).
Fill i successor del vescomte Dalmau VII Com a cap dels Rocabertí el 1324 hagué de resoldre un problema jurisdiccional amb el rei Sanç I de Mallorca la baronia familiar de Cabrenys al Vallespir era inclosa dins el regne de Mallorca i per ella els Rocabertí devien vassallatge al rei mallorquí Junt amb el comte Hug I de Pallars, els vescomtes Ramon Folc VII de Cardona i Bernat I de Cabrera, i Guillem de Montcada, fou encarregat per Jaume II de dictaminar sobre la successió de l’esmentat Sanç I de Mallorca 1324 Era aleshores un dels caps de la noblesa catalana i com a tal actuà de…
Sunifred
Cristianisme
Abat de Santa Maria d’Arles (d 878-890/891).
Era fill dels comtes Sunifred I i Ermessenda, d’Urgell-Cerdanya i, probablement, de Barcelona, i germà del comte Guifré I el Pelós Tot i la seva condició clerical era diaca i de monjo no es captingué amb la deguda moderació així, féu costat al seu altre germà, Miró I el Vell, en les incursions devastadores per les terres i les esglésies del Rosselló i de Septimània contra el marquès Bernat de Gòtia, cosa que li valgué una greu admonició del papa Joan VIII el 878 per tal que retornés al seu monestir També ajudà el seu germà Guifré I en el repoblament de la plana de Vic l’alou aprisiat per…
Santa Maria de la Guàrdia Lada (Montoliu de Segarra)
Art romànic
L’existència d’aquesta parròquia és documentada des del segle XI, que apareix en les relacions de parròquies del bisbat de Vic amb el nom de Guardia Lata L’any 1094 es féu un conveni entre els habitants de la parròquia de Santa Maria de la Guàrdia Lada i un sacerdot sobre les obligacions i les retribucions del clergue que havia de regir la parròquia Segons que es dedueix del document, la parròquia feia poc que s’havia acabat de fundar El 1317 consta que Bernat Guillem era rector de la parròquia, la qual tenia també com a preveres Eugeni Claret, vicari, i el clergue Guillem…
