Resultats de la cerca
Es mostren 32638 resultats
taro

Tubercles del taro
Corel
Alimentació
Tubercle del taro, aliment bàsic dels polinesis, els quals, després de torrar-lo o coure’l per destruir un glucòsid que conté, preparen el poi, massa pastosa amilàcia, de gust una mica àcid però agradable.
paràleg
Biologia
Dit de la seqüència molecular d’ADN o de proteïna que ha divergit dins un mateix llinatge d’organismes després d’haver experimentat un procés de duplicació gènica en l’organisme ancestral d’aquell llinatge.
Generalment, els gens paràlegs tenen la mateixa funció o bé una funció molt relacionada La comparació de gens paràlegs quant a nombre i seqüència entre diversos organismes o llinatges proporciona informació útil per als estudis taxonòmics i filogenètics
cantarella
Música
Cançons que hom cantava després dels goigs de la Mare de Déu del Mont o dels goigs dels ous, a la festa de les caramelles, a la Garrotxa, l’Empordà, el Rosselló i el Vallespir.
En l’accepció més general del terme, modulació de la veu en parlar, especialment la que hom nota perquè és insòlita en el parlar propi o en el context específic on sorgeix
El productor
Capçalera d’un número d' El productor (13-VII-1901)
© Fototeca.cat
Setmanari
Publicació que aparegué a Barcelona primer com a òrgan de les societats obreres i diari (1 de febrer — 8 de març de 1887) i després com a setmanari anarquista (març del 1887 — setembre del 1893).
Dirigit inicialment per Antoni Pellicer Paraire i Pere Esteve, tingué la collaboració regular de R Farga i Pellicer, Joan Montseny, Anselmo Lorenzo, Josep Llunàs i Pujals, Cels Gomis, Ricardo Mella, etc Assolí una gran importància teòrica, puix que presidí el pas de l’anarcocollectivisme català polèmica amb “Le Revolté” de Ginebra a “l’anarquisme sense adjectius” i la revisió de l’obra de la FTRE Arribà a fer de 6 000 a 7 000 exemplars Posteriorment Joan Baptista Esteve Leopoldo Bonafulla en féu aparèixer una segona època 1901-06, amb Josep Prat, Teresa Claramunt, Llorenç Pahissa, Ricardo…
gerra

Gerra amb suc de poma
© Corel
Arts decoratives
Atuell de terrissa cuita, de vidre o de metall, de boca ampla, la secció circular del qual va augmentant fins a una certa distància de la boca i després va disminuint fins a la base.
Serveix per a tenir-hi líquids, especialment oli o vi, fruita, confitura, etc
Comunitat de Treball dels Pirineus
Organització creada el 1983 a instàncies del Consell d’Europa i després de la Conferència de les Regions Pirinenques (1982), per tal de potenciar les relacions econòmiques i polítiques de les regions frontereres dels Pirineus.
En formen part Andorra, Llenguadoc-Rosselló, Migdia-Pirineus, Aquitània, Catalunya, País Basc, Navarra i Aragó, i la seva seu permanent és Jaca
els Boixadors
Partida
Partida de l’horta de Lleida, dins el terme de la ciutat, entre aquesta i Vilanova d’Alpicat, drenada per la Noguerola i la clamor de Balàfia, adjudicada als Boixadors després de la conquesta (1149).
botriomicoma
Patologia humana
Tumor benigne de la pell, pedunculat, de creixement ràpid i fàcilment sagnant, d’uns 5 a 10 mm de diàmetre, que sovint apareix després de petits traumatismes a les mans, peus, llavis, cap i tòrax.
Hom el creu originat per fenòmens reactius del teixit És propi de la gent jove i és compost de capillars i un estroma gelatinós que li confereixen un color vermell que, no obstant això, amb el temps s’enfosqueix a marró o a blau marí L’extirpació quirúrgica adequada n'evita possibles rebrots S'anomena també granuloma telangiectàtic o granuloma piogen
Extravagants
Dret canònic
Reculls de disposicions canòniques, constitucions o decretals, que no foren compreses en el Decret de Gracià o, després, en els reculls que constituïren el
Corpus Iuris Canonici , al qual, però, foren afegides l’any 1582.
Són conegudes les Extravagants de Joan XXII , que apleguen vint constitucions, agrupades en catorze títols, promulgades el 1325, i les Extravagants comunes , que recullen les setanta-tres decretals de vint-i-cinc papes, des d’Urbà IV fins a Sixt IV Sembla que foren colleccionades vers el 1480
tractat de Lausana
Història
Tractat signat el 24 de juliol de 1923 a Lausana per les potències occidentals, Grècia i Turquia després de les victòries turques sobre els grecs, i que abrogà de fet el tractat de Sèvres (1920).
Grècia cedí a Turquia Esmirna, la Tràcia oriental i Anatòlia i li reconegué el control de navegació pels estrets