Resultats de la cerca
Es mostren 4168 resultats
pigmeu | pigmea
Antropologia física
Individu de diversos pobles de raça pígmida repartits entre Àsia i Àfrica.
Molts antropòlegs han cregut que tots aquests pobles eren d’un tronc comú, però actualment hom parla amb més exactitud de dos grups ben diferenciats de pigmeus els africans i els asiàtics Els africans viuen a la zona de selves tropicals de l’Àfrica central, al Gabon i al Camerun Tenen el cos massís, els membres curts i el cap de mida normal La pell és d’un to marró fosc, tirant a grogós tenen el cabell molt cresp i són molt més peluts que els negres Les faccions assenyalen un fort primitivisme nas i boca són amples, els llavis són molt gruixuts i tenen el mentó fugisser Són nòmades, viuen de…
púnic
Lingüística i sociolingüística
Dialecte del fenici parlat a Cartago i a les seves colònies.
És documentat des del ~600 fins al 146 aC caiguda de Cartago, que donà pas al neopúnic , l’ús del qual es prolongà fins al s VI dC Les diferències del púnic respecte al fenici són d’ordre lingüístic, degudes a l’evolució interna de la parla i, sobretot, al substrat libicoberber de Cartago ús més freqüent de les matres lectionis , de l’article, etc i gràfic l’escriptura és més cursiva En el neopúnic aquestes diferències s’accentuaren emprament regular de matres lectionis com a vocals, confusió de les guturals, escriptura molt cursiva fins al punt d’esdevenir illegibles els texts,…
Catllà
Vista general de Catllà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Conflent, a la vall de la Castellana, a la seva confluència amb la Tet, límit meridional del terme.
Comprèn també, a l’esquerra de la Tet, les valls de les rieres de Sant Jaume de Calaons i de les Illes Hi ha petites extensions de bosc alzines La vinya s’estén en bancals als vessants de la part muntanyosa a la vora de la Tet s’estén una plana regada amb horts maduixes i fruiterars Hi ha més d’un centenar de caps de bestiar boví El poble 693 h agl 1990, catllaners o catllanesos 320 m alt és a l’esquerra de la Castellana, a l’indret on la riera deixa el congost i s’obre a la vall de la Tet, uns 3 km al nord de Prada L’església parroquial de Sant Andreu s XV i XVI conserva l’…
massís esquistós Renà
Massís
Massís hercinià al NW d’Alemanya.
Prolongació de les Ardenes, és compartimentat en uns quants llocs principals el Taunus 880 m, el Hunsrück 818 m, el Westerwald 464 m i l’Eifel 760 m El Rin i alguns dels seus tributaris l’entallen amb una sèrie de profunds congosts Els materials que el formen es dipositaren durant el Primari en una zona geosinclinal que comprenia una part de les illes Britàniques sinclinal anglogermànic Aquests sediments es plegaren en el Carbonífer Westfalià i també en el Permià, i sofriren després una sèrie de processos erosius fins a esdevenir una espècie de peneplà L’orogènia alpina Terciari els enlairà i…
Eleccions generals a l’Estat espanyol
Se celebren eleccions generals anticipades a l’Estat espanyol El PSOE, amb 120 escons al Congrés, és la força més votada, tot i que perd 3 diputats respecte a les eleccions de l’abril El PP, amb 87, augmenta la representació en 21 i és segona força El segueix l’extrema dreta de Vox 52 que augmenta de 28 Unidas Podemos UP, amb 26, és quarta força amb una pèrdua de 7 escons ERC ocupa el cinquè lloc 13, per davant de Cs 10, que cau en perdre 47 diputats JxCat 8 ocupa la setena posició A Catalunya, ERC és primera força, el PSC segona 12 i JXCat tercera La CUP, que concorre per primer cop en unes…
metodisme
Cristianisme
Doctrina i moviment sorgits entorn de la predicació del sacerdot anglicà John Wesley, el qual inicià (1738) unes discussions a la Universitat d’Oxford que constituïren les bases de la doctrina metodista.
El metodisme, contraposat a la doctrina de la predestinació de Calví, sosté que tothom pot aconseguir la salvació mitjançant l’experiència religiosa personal, la qual és assolida a través d’una vida escrupolosament estricta Aquestes doctrines, predicades per John Wesley i altres ministres entre els quals hi ha el seu germà Charles, aconseguiren d’aplegar els primers grups de seguidors, que foren organitzats en societats Malgrat haver estat sempre rebutjats per l’Església anglicana, els metodistes insisteixen a no considerar-se una església diferent, sinó una societat més disciplinada dins l’…
fossa marina

Mapa de les fosses marines
© Fototeca.cat
Geomorfologia
Hidrografia
Depressió submarina, llarga, estreta i molt profunda, limitada per marges abruptes.
Les fosses marines són normalment a la vora dels grans relleus continentals o de grans arcs d’illes, sovint volcàniques De fet, representen les cavitats més profundes del fons marí A l’oceà Pacífic la fossa de les Marianes ateny els 11000 m de profunditat i les fosses de Kurils-Kamtxatka, de les Filipines i de Kermadec-Tonga superen els 9000 m i àdhuc els 10000 Les fosses dels altres oceans no tenen tanta profunditat la de Puerto Rico, a l’Atlàntic, supera els 8000 m, i la de Java, a l’Índic, els 7000 Fossa marina, a la vora d’un gran relleu continental, en una zona de subducció…
aliment ecològic
Alimentació
Aliment procedent de l’agricultura ecològica o la ramaderia ecològica, o bé constituït per ingredients que en procedeixen, per a l’elaboració del qual només es permeten determinats additius alimentaris artificials.
Aquests sistemes de producció tenen l’objectiu d’obtenir aliments de màxima qualitat respectant el medi ambient i sense utilitzar productes químics de síntesi hormones, medicaments, adobs químics, plaguicides, etc A Catalunya i a l’Estat espanyol s’anomena aliment o sistema de producció ecològic, mentre que en altres països s’utilitzen els termes biològic o orgànic Procedeixen de l’agricultura ecològica o la ramaderia ecològica aliments com les hortalisses i la carn, mentre que estan constituïts per ingredients que en procedeixen els aliments elaborats, com ara el pa o els embotits A la Unió…
Pere F. Santanach i Prat
Geologia
Geòleg.
Es llicencià en ciències geològiques el 1969 per la Universitat de Barcelona, on es doctorà l’any 1972 Fou deixeble de Joan Rossell i Sanuy i M Àngels Marquès i Roca Amplià estudis a la Universitat de Montpeller durant els cursos 1969-71, sota la direcció de Maurice Mattauer, i a la Universitat Tècnica de Clausthal-Zellerfeld Alemanya, durant el curs 1972-73 Professor de la Universitat de Barcelona del 1973 ençà, actualment n'és catedràtic de geodinàmica Fou degà de la facultat de Geologia 1985-89 i vicerector d’aquesta universitat 1981-85, com també secretari i gestor del Programa Nacional…
Ernest Belenguer i Cebrià
Historiografia
Historiador.
Es llicencià a la Universitat de València 1963-68, on JReglà li dirigí la tesi doctoral València en la crisi del segle XV 1976 El 1973 es traslladà a la Universitat Autònoma de Barcelona Catedràtic d’història moderna des del 1980 Universitat de les Illes Balears, exerceix com a tal a la Universitat de Barcelona 1986 Collabora en revistes especialitzades Ha publicat Cortes del reinado de Fernando el Católico 1972, La Corona de Aragón en la época de Felipe II 1986, Felipe II en sus dominios jamás se ponía el Sol 1988, Jaume I a través de la Història 1984, El Imperio Hispánico 1995…