Resultats de la cerca
Es mostren 3917 resultats
Charles De Gaulle

Charles De Gaulle (1967)
© Bundesregierung / Ludwig Wegmann
Història
Militar
Militar i estadista francès.
Graduat a l’escola de Saint-Cyr, intervingué en la Primera Guerra Mundial, on fou ferit i fet presoner pels alemanys 1916, i posteriorment fou membre del consell superior de guerra del mariscal Pétain 1925 Important teòric de l’exèrcit blindat, en començar la Segona Guerra Mundial manà la quarta divisió cuirassada, fou ascendit provisionalment a general de brigada i més tard a sotssecretari d’estat per a la defensa nacional i la guerra Quan pel juny del 1940, consumada la desfeta de l’exèrcit francès, Pétain demanà l’armistici als alemanys, De Gaulle fugí a Londres, llançà la cèlebre proclama…
Joan Casanovas i Maristany
Història
Història del dret
Polític i advocat.
Llicenciat en dret 1911, es dedicà a la defensa dels sindicalistes perseguits Milità en el Partit Republicà Català i fou diputat provincial per Vilafranca del Penedès 1919-23 Les seves campanyes a favor dels obrers el dugueren repetidament a la presó Com a conseller de la Mancomunitat de Catalunya 1921, fou un dels portaveus de l’oposició de l’esquerra enfront de la Lliga Regionalista Implantada la Dictadura, s’exilià a França 1924, i sostingué l’actuació de Francesc Macià i d’Estat Català, al qual, de fet, pertanyia Collaborà a Ressorgiment de Buenos Aires, i a les Hojas Libres , que dirigia…
Pablo Iglesias Posse
Història
Política
Polític i dirigent socialista gallec.
De família molt pobra i orfe de pare, aprengué a l’hospici de Madrid l’ofici d’impressor 1860-62 El 1870 s’afilià a la Federació Regional Espanyola de l'Associació Internacional del Treball , de la qual fou expulsat, al cap de dos anys, amb Paul Lafargue Pel juliol del 1872 fou nomenat secretari de la Nueva Federación Madrileña, formada per dissidents de l’AIT, de tendència marxista Pel maig del 1874 era president de l’Asociación General del Arte de Imprimir, i pel maig del 1879 fundà, amb vint-i-tres companys, a Madrid i clandestinament, el Partido Socialista Obrero Español PSOE D’ençà d’…
Heinrich Heine
Heinrich Heine
© Fototeca.cat
Literatura alemanya
Poeta alemany.
Fill de pares jueus sense fortuna, estudià dret a Bonn, Göttingen i Berlín, gràcies al seu oncle, banquer d’Hamburg, i més tard esdevingué protestant A Bonn 1819-20 A W Schlegel l’inicià en el Romanticisme, que ell conjugà amb una ironia molt personal A Berlín 1821 rebé la influència de Hegel Dels primers anys són Briefe aus Berlin ‘Cartes des de Berlín’, 1821, Lyrisches Intermezzo 1823 traducció catalana d’Apelles Mestres, 1895 i els Reisebilder ‘Retrats de viatges’, 1827-30, on destaca Nordsee i on aprofita la narració de viatges per a fer crítica de la societat, la política i la literatura…
Joan Grijalbo i Serres
Disseny i arts gràfiques
Edició
Editor i polític.
Després d’uns anys com a empleat de banca a Saragossa, passà a Barcelona, on de 1932 a 1939 fou directiu del Sindicat de Banca de Barcelona i representant 1936 de la Unió General de Treballadors UGT, com a vocal-conseller de construcció, al Consell d’Economia de la Generalitat de Catalunya President del Montepío de Banca de Barcelona Del 1937 al 1939 fou director general de comerç de la Generalitat de Catalunya i delegat de la institució a la Cambra del Llibre de Barcelona i a la Junta d’Obres del Port Fou conseller fundador i vocal de la Caixa de Crèdit Industrial de Catalunya Militant del…
Societat limitada
Literatura catalana
Novel·la de Ferran Torrent publicada l’any 2002.
Desenvolupament enciclopèdic Narra la història de Joan Lloris, un important constructor sorgit del no-res que desitja progressar dintre de l’escala social de València Lloris és un home que ha fet molts diners amb l’especulació immobiliària El seu tarannà lluitador l’ha portat al més alt de la professió A un cim, però, en el qual està sol, ja que el seu caràcter individualista l’ha privat de les complicitats necessàries per a ajudar-lo a progressar en altres àmbits de l’escala social Simultàniament la política valenciana es prepara per a unes noves eleccions Hi ha un partit…
Jordi Fraginals
Literatura catalana
Protagonista de La vida i la mort d’en Jordi Fraginals (1912) de Josep Pous i Pagès.
Amb la vida d’aquest personatge, Pous i Pagès exemplifica dues de les actituds predominants entre els modernistes la regeneracionista, influenciada per Ibsen i el vitalisme nietzschià i que lluita per la millora moral i cultural de Catalunya i la defensora de l’esteticisme o l’art per l’art, que s’evadeix de la realitat i es refugia en l’art perquè no creu possible la reforma de la societat burgesa Jordi Fraginals passa per totes dues, ja que si primer és un infant que posseeix totes aquelles qualitats l’anhel de llibertat, d’acció i de seguir les pròpies inclinacions considerades necessàries…
Gil Foix
Literatura catalana
Personatge central de la novel·la Lafebre d’or (1890-92), de Narcís Oller.
Es troba en la tradició dels personatges perdedors i tràgics, víctimes del destí, aquí representat per la fortuna adversa del negoci borsari Té un parallel en Monsieur Saccard, l’agent de borsa de L’argent , de Zola Concebut en diverses etapes com un punt de fuga de totes les línies de la novella i possiblement inspirat en una persona real, veié perdre el seu protagonisme inicial rere d’un narrador omniscient poderós i de les dificultats de l’autor per a mantenir la trama La seva contextura moral, poc sòlida, és donada per un caràcter bondadós, protector i gens gasiu, però indiscret i gosat…
Horacianes
Literatura catalana
Poemari de Vicent Andrés i Estellés, que consta d’una sèrie de vuitanta poemes liriconarratius, escrits entre el 1963 i el 1970, i publicat, en versió revisada, per primer cop al segon volum de les obres completes de l’autor, Pedres de l’àmfora (1974).
És un dels seus llibres més destacats Hi reprèn la utilització de personatges, temes i formes de l’època clàssica grecollatina com havia fet abans i després amb les èglogues de Virgili o les figures de Catul i Ovidi D’entrada, el recull d’Estellés és una subversió de les Horacianes 1906 de Miquel Costa i Llobera, amb tota la seva càrrega de desrealització, classicisme, enyor de Grècia, noblesa, formalisme, universalitat i unitat, però el llibre d’Estellés és el contrari realista, proper, emotiu, irònic, modern, estudiadament informal, popular, localista i fragmentari El motiu que va provocar…
Venceslau Ayguals d’Izco

Venceslau Ayguals d’Izco
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Teatre
Novel·lista, prosista didàctic i dramaturg.
Vida i obra D’ideologia liberal, prengué part en la primera guerra Carlina amb el grau de comandant, i fou elegit diputat diverses vegades Parent d’Antoni de Gironella, a El Vapor prengué partit contra el romanticisme, que concebia aleshores 1834 com una manifestació de conservadorisme, i hi publicà poemes anticarlins Ja de jove s’establí a Madrid, on el 1843 creà una societat literària per a l’edició de revistes humorístiques La Risa , 1843-44 El Dómine Lucas , 1844-46, entre d’altres, novelles i llibres divulgatius i didàctics Impulsà la novella de fulletó amb l’edició de…
,