Resultats de la cerca

Les restes de l’església es troben mig esfondrades en la Tet, al nord del poble actual La capella de Sant Domènec, construïda dins el castell del Soler per iniciativa de Bernat de Berga, bisbe d’Elna 1230-58, fou objecte d’un llegat dins el seu testament 1258 Tenia l’interès de ser una de les capelles més antigues dedicades a sant Domènec, el qual havia travessat més d’una vegada el Rosselló i que morí l’any 1221 Com a conseqüència de l’erosió produïda a la riba dreta de la Tet, de Sant Domènec només resta el mur sud i una porció de la capçalera

Aquest poble depenia ja al segle X del monestir occità de la Grassa Per un document de l’any 1407 hom sap que tenia una cellera closa i amb un portal Al voltant de l’església parroquial, tal com han estudiat Bayrou i Castellví, hi ha restes d’un recinte fortificat que clou un espai quadrangular d’uns 80 × 60 m, que pot correspondre a aquesta cellera primerenca segurament deu coincidir amb la sagrera o espai sagrat d’uns trenta passos que en voltava l’església Actualment encara es veu l’existència de dos portals, de dues torres d’angle i d’algun tram de mur

La seva família anà a residir a Barcelona quan ell tenia sis mesos Feu estudis de guitarra amb Miquel Mas a l’Escola Municipal de Música, i també rebé classes de Joan Lamote de Grignon i Felip Pedrell Com a concertista feu nombrosos concerts al Palau de la Música Catalana i a la Sala Mozart, a Barcelona, i en altres ciutats d’Espanya i l’estranger també collaborà amb l’Orfeó Català Realitzà una important tasca com a conferenciant donant a conèixer la guitarra i els seus intèrprets, especialment Ferran Sor Exercí la crítica musical en el "Noticiero Universal" de Barcelona També escriví música…

Quan tenia prop de quinze anys entrà en l’orde dels mercedaris de Barcelona Format musicalment amb Mateu Ferrer i Francesc Queralt, el 1814 fou nomenat mestre de música de l’escolania de l’església de la Mercè, que dirigí fins el 1835 i al capdavant de la qual desenvolupà una tasca notable La seva activitat compositiva fou força apreciada, sobretot una missa dedicada a la Mare de Déu de la Mercè de l’any 1832, de la qual es valorà el gran efecte i l’ajustament a l’estil de G Rossini Entre la seva producció cal destacar dos drames sacres El sacrificio de Isaac i El hijo pródigo

Estudià composició amb Nicolas Bernier i orgue amb Louis Marchand Nen prodigi, quan tenia sis anys actuà davant de Lluís XIV i a vuit anys dirigí un salm compost per ell mateix, per a cor i conjunt instrumental A partir de dotze anys ocupà diferents càrrecs d’organista a esglésies parisenques i el 1739 fou nomenat organista del rei La seva obra conservada és molt minsa en destaquen les quatre suites de peces per a clavicèmbal, entre les quals hi ha Le coucou , obra molt divulgada i vulgaritzada ja durant el segle XIX També es conserva un llibre de noëls , gènere típicament francès consistent…

Fou bàsicament autodidacte i el seu únic professor fou un organista de Carcassona, François Teysserre Amic personal de C Saint-Saëns, el 1901 fou elegit membre de la Legió d’Honor La Societé Nationale de Musique, entitat que tenia com a objectiu donar a conèixer les noves generacions de compositors francesos, estrenà diverses de les seves obres El catàleg de Lacombe supera les 150 obres -majoritàriament per a piano, peces de cambra, per a orquestra i nombroses cançons-, entre les quals destaquen Ouverture symphonique , Marche dernière per a piano i la Sonata per a violí , que fou estrenada…

Estudià al Liceu Musical de Bolonya, i a setze anys debutà com a Climene a l’òpera Saffo , de G Pacini, representada en aquesta ciutat italiana Actuà en nombrosos teatres europeus, i G Rossini la trià com a contralt per a les seves òperes El seu repertori incloïa les principals obres del repertori belcantista La seva veu, considerada d’una gran bellesa i riquesa de matisos, tenia una extensió ampla que li permetia abastar des del sol2 fins al do de pit do5, motiu pel qual també podia cantar de soprano Actuà com a primera contralt al Teatre del Liceu durant la temporada 1861-62

És la publicació periòdica musical més antiga de Catalunya de la qual es té notícia Fundada i dirigida per Eduard Domínguez de Gironella, tenia la redacció al carrer de Sant Pau, 84 Sortia amb periodicitat setmanal i constava de quatre pàgines amb un format de 32 cm per 21,5 cm Cada exemplar anava acompanyat d’una partitura El primer número aparegué el 5 de gener de 1845, i el darrer, el 2 de maig del mateix any Com a suplements publicà, en forma de fascicles, un mètode de flauta i el Tratado completo i razonado de armonia práctica , d’A Rejcha, traduït pel mateix Domínguez de Gironella

La Institució tenia una escola de música, a partir de la qual es creà un cor i una orquestra de cambra amb la finalitat de dinamitzar la vida musical a Barcelona, sobretot pel que fa a la difusió de la música del país En aquest sentit, intentà la instauració d’una Festa de la Música Catalana, que pretenia ajudar a potenciar la música catalana del moment Publicà el Butlletí de la Institució Catalana de Música , un bon model de revista d’informació musical de periodicitat mensual i un format de 17,1 14 cm N’aparegueren 28 números, el primer dels quals l’1 de novembre de 1896

Fundat durant els anys vuitanta, s’inscriví a la Federació Catalana de Bitlles i Bowling l’any 1992 El primer president fou Miquel Espachs Guanyà quatre Campionats de Catalunya de clubs 1995, 1996, 2008, 2009, el primer Gran Premi Catalunya – Supercopa 2009, així com la Lliga de Lleida en sis ocasions Organitzà el Campionat de Catalunya de clubs 2003 i la final a vuit de la Copa de la Generalitat 2010 Des del 1991 organitza una tirada local, en què participen més de cent bitllaires Destaquen els jugadors Antonio Burges i Jaume Gené El 2011 tenia setze jugadors federats de primera…