Resultats de la cerca

Fou professor a les universitats de Berlín, Halle i Bonn Féu recerques, juntament amb Hittorf, sobre els gasos enrarits 1865, l’òptica dels cristalls i els espectres de gasos Estudià i analitzà els raigs catòdics i llur desviació pels camps magnètics 1868 És conegut sobretot pels seus treballs en geometria analítica, on introduí una noció original de coordenades coordenades plückerianes Publicà, entre altres obres, Analytisch-geometrische Entwicklungen 1835, Theorie der algebraischen Kurven 1839 i Neue Geometrie des Raumes 1868

El seu nom resta unit a l’anomenada Taula de Peutinger , còpia d’un mapa —amb característiques de diagrama— de les rutes de l’imperi Romà, des d’Hispània i Britània fins a l’Índia El mapa datava de la segona meitat del s IV, i sembla que la còpia fou duta a Europa des d’un monestir de Jerusalem, on havia estat realitzada al s XIII Es conserva a la Nationalbibliothek de Viena

Hom creu que fou alumne de Dürer en tot cas, en rebé la influència Conegut sobretot pels seus nombrosos gravats de temes religiosos, històrics, literaris, etc És autor també de diversos retrats i de la decoració del sostre de la sala Hirschvogel, de Nuremberg

El 1797 donà a conèixer un mètode per a determinar òrbites del tipus parabòlic aquest mètode, conegut amb el seu nom, ha estat molt útil per a determinar l’òrbita de molts cometes, atès que la majoria tenen trajectòries ellíptiques tan obertes que poden ésser assimilades a paràboles Redescobrí el primer asteroide, Ceres, basant-se en els càlculs de l’òrbita fets per Gauss a partir de les poques observacions efectuades per Piazzi El 1802 descobrí el segon asteroide, Pallas, i el 1807 el quart, Vesta Establí la hipòtesi que l’origen de tots els asteroides fou la destrucció, per…

Estudià amb Kurt Sachs i Johannes Wolf Exercí la crítica musical a Barcelona, i el 1939 s’exilià a Mèxic, on publicà El romanticismo musical 1940, Panorama de la música mexicana 1941, Panorama de la música hispanoamericana 1944 i Música y músicos de Latinoamérica 1974 Collaborà en diferents obres collectives

Es doctorà a la Universitat de Tübingen Contribuí a la formació de la termodinàmica, sobretot amb els seus estudis sobre la determinació quantitativa de l' equivalent mecànic de la calor i sobre el principi de conservació de l’energia, que ell intentà d’aplicar als éssers vius i a l’estudi dels fenòmens còsmics

Fou director de l’observatori de Göttingen En 1753-61 féu nombroses observacions dels moviments de la Lluna, publicades pòstumament el 1770 També elaborà un catàleg estellar d’un miler d’estels zodiacals El 1761 establí una fórmula per tal de poder calcular i corregir les desviacions instrumentals

Hereu del gran duc Frederic II de Baden Féu la carrera militar Guillem II el nomenà canceller octubre del 1918 i fou encarregat de negociar un armistici a la fi de la Primera Guerra Mundial El 9 de novembre del mateix any, sense saber-ho Guillem II, anuncià al país l’abdicació de l’emperador per tal de garantir la permanència de la dinastia al tron el mateix dia, però, els esdeveniments revolucionaris l’obligaren a dimitir, i lliurà el poder al socialista Friedrich Ebert

Estudià dret i filosofia a Praga Collaborador del Berliner Tageblatt , escriví articles satírics en un estil paròdic de gran èxit, així com novelles i narracions, d’entre les quals destaquen Der neue Ahasver “El nou Ahasver”, 1882, Hypatia 1892 i Der letzte Tod des Gautama Buddha “La darrera mort del Gautama Buda”, 1913 La seva filosofia, d’un escepticisme molt acusat, se centra en l’anàlisi i la crítica del llenguatge i els seus usos De l’obra filosòfica de Mauthner destaca, sobretot, Beiträge zu einer Kritik der Sprache “Contribucions a una crítica del llenguatge”, 1901-06 i el Wörterbuch…

Amb la novella inacabada Arminius , d’abast patriòtic, ofereix una obra de gènere enciclòpedic S'imposà, però, com a gran dramaturg barroc, molt hàbil si en la seva obra el destí juga amb l’home, tot s’hi ordena a salvar la moral Escriví Kleopatra 1661, Agrippina 1669, Sophonisbe 1665-66, etc