Resultats de la cerca
Es mostren 18353 resultats
Harrow
Ciutat
Ciutat d’Anglaterra.
Fou, fins l’any 1986, un dels 32 districtes del Gran Londres Nucli residencial, hi ha indústries del vidre, òptica i fotografia
Haringey
Ciutat
Ciutat d’Anglaterra.
Fou fins l’any 1986 un dels 32 districtes del Gran Londres que sorgí de la fusió dels districtes metropolitans de Hernsey, Tottenham i Wood Green Hi ha una zona residencial i una àrea industrial a Tottenham maquinària lleugera, mobles, confecció i sabates
Tighina
Ciutat
Ciutat de Moldàvia.
Port fluvial a les vores del Dnièster, té indústria lleugera i alimentària i construccions mecàniques Té escola tècnica i de medicina Conquerida pels turcs el 1484, que li donaren el nom de Bender, aquests hi construïren una fortalesa s XVI, encara conservada Sota domini rus i posteriorment soviètic des del 1812, fou anomenada Bendery fins que el 1991 recuperà el nom romanès
Associació Valenciana d’Arqueologia Industrial
Historiografia catalana
Associació fundada a la ciutat de València el 1988 amb la finalitat de vetllar pel patrimoni industrial i impulsar els estudis sobre arqueologia industrial al País Valencià.
Amb la creació d’aquesta entitat s’acomplí un dels acords presos durant les Jornades sobre teoria i mètode d’arqueologia industrial, que organitzà, al febrer d’aquell mateix any, el Centre Alcoià d’Estudis Històrics i Arqueològics Aquesta entitat i l’AVAI s’encarregaren de celebrar a Alcoi, al novembre del 1990, el I Congrés d’Arqueologia Industrial del País Valencià, amb la participació de reconeguts especialistes en la matèria valencians i estrangers Itàlia, Regne Unit i Canadà En aquest congrés es palesà la inquietud de l’AVAI per anar més enllà dels plantejaments que havien caracteritzat…
planejament urbà
Geografia
Pràctica que contribueix a conformar les ciutats segons unes determinades tendències (marcades per elements polítics, econòmics, socials i ideològics) i que ajusta la imatge de la ciutat i l’espai urbà als processos de transformacions sòcio-econòmiques.
El concepte de planejament urbà ha anat evolucionant des de l’establiment d’uns espais especialitzats i unes pautes morfològiques planejament racionalista fins a la revalorització de la singularitat de la ciutat planejament historicista actualment inclou l’establiment d’uns objectius estratègics i unes polítiques encaminades a la consecució d’aquesta revalorització plans estratègics
el Raval

Animació comercial al carrer dels Tallers, al Raval
© Fototeca.cat
Barri
Barri de la ciutat de Barcelona limitat per la Rambla, el carrer de Pelai, les rondes de Sant Antoni i de Sant Pau, el Paral·lel i el passeig de Colom.
Històricament, el nom prové de la seva situació, fora del segon recinte emmurallat Des del 1984 forma part del districte de Ciutat Vella Antic sector d’hortes, s’hi installaren a l’edat mitjana institucions hospitalàries i convents, àdhuc després de restar envoltat pel tercer cercle de muralles Sant Pau del Camp , Hospital de la Santa Creu , Casa de Convalescència, Collegi de Cirurgia, Sant Agustí Actualment molts d’aquests edificis són seus d’institucions culturals, com ara l’ Institut d’Estudis Catalans , a la Casa de la Convalescència la Biblioteca de Catalunya , a l’Hospital de la Santa…
Yucatán
Casa del Juego de Pelota, a l’antiga ciutat maia d’Uxmal, a la península del Yucatán
© B. Llebaria
Divisió administrativa
Estat de Mèxic, al N de la península de Yucatán.
La capital és Mérida Els seus límits són al N el golf de Mèxic, a l’E l’estat de Quintana Roo, al s l’estat de Campeche i a l’W aquest i el golf de Mèxic El terreny forma part de la gran plana calcària de la península que es va aixecant cap al S, i forma, als seus límits meridionals, una serra anomenada Sierra Baja inferior als 250 m El sòl és poc fèrtil, dedicat gairebé exclusivament a la monocultura de l’ henequén , planta de la qual deriva una indústria artesana de fabricació de cordes, estores i teixits Hom conrea també canya de sucre, blat de moro, tabac i vainilla Hi ha explotació…
Miguel Hidalgo y Costilla
Monument dedicat al sacerdot i revolucionari mexicà Miguel Hidalgo, a la ciutat de Guadalajara, a Mèxic
© Corel Professional Photos
Història
Revolucionari mexicà.
Sacerdot, fou vicari de l’església de los Dolores de Guanajuato, on inicià una tasca d’educació popular i alhora anà madurant les seves idees independentistes Considerat com un intellectual perillós per les autoritats hispàniques, fou acusat d’heretgia per la inquisició A punt d’ésser empresonat, el 16 de setembre de 1810 proclamà, amb l’anomenat grito de Dolores , la revolució, que significà l’inici de la lluita per la independència, a la qual donà una dimensió de reforma social Reuní un exèrcit popular que derrotà els reialistes a San Miguel, Celaya, Valladolid i Guanajuato, però fou vençut…
Unió de Colles Sardanistes
Folklore
Institució que agrupa les colles sardanistes de competició, fundada a Barcelona el 1958 per tal de representar les d’aquesta ciutat i que aviat s’estengué a totes les del Principat.
Des del 1962 organitza el Campionat de Catalunya en les modalitats de lluïment, revessa i, des del 1990, de punts lliures, i per categories grans, juvenils, infantils i veterans També s’ha dedicat a la difusió del sardanisme amb l’organització de ballades, audicions, debats i cursos d’ensenyament de sardanes El 1985 cofundà la Coordinadora d’Entitats Sardanistes de Barcelona i el 1990 la Federació Sardanista de Catalunya El 1997 hi eren afiliades 310 colles, repartides en cinc zones Girona, Tarragona, Lleida, Barcelona ciutat i Barcelona comarques Disposa d’un arxiu, que comprèn…
república de Venècia
El Palazzo Ducale, a Venècia, seu del dux de la república de Venècia
© Fototeca.cat
Història
Entitat política sorgida entorn de la ciutat de Venècia.
La província bizantina dels vènets fou administrada, civilment i militarment, per tribuns marítims Durant el segle VI els vènets ajudaren Belisari en el setge de Roma i lluitaren amb Narsès contra els visigots La necessitat de defensa de les invasions longobardes motivà l’establiment d’un dux 697, amb autoritat sobre la federació insular, càrrec que esdevingué definitiu des del 742 i que disposava d’una certa autonomia dins l’imperi bizantí Des d’aquella època es perfilaren les característiques de Venècia com a centre comercial intermediari entre Itàlia i l’Orient, i començà l’armament de…