Resultats de la cerca
Es mostren 25787 resultats
Francesc Saplana
Escultura
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres i escultor.
Documentat a Girona 1357-76 Collaborà en l’obra del claustre, avui perdut, de la collegiata de Sant Feliu, on sembla que féu bases, columnes i esculpí alguns capitells Des del 1362 dirigí les obres de la seu de Girona, fins al 1368, en què fou substituït per Pere Sacoma a causa de les seves diferències amb el capítol, potser per haver defensat la continuació de les obres en una sola nau
Pau Rosic
Música
Baix.
Passà a Itàlia, on fou un cantant cotitzat El 1811 estrenà a Bolonya L’equivoco stravagante, de Rossini, que li confià també el paper de Mustafà a L’italiana in Algeri quan s’estrenà a Venècia 1813 Pietro Romani escriví per a ell l’ària Manca un foglio 1816, que fou introduïda a Il barbiere di Siviglia rossinià en lloc de l’ària A un dottor , massa alta per a ell, canvi que prevalgué fins els anys quaranta del s XX Posteriorment cantà a Màntua 1818 i als teatres de la Cruz i Príncipe de Madrid 1822 i 1823
Dídac Roca i Segrià
Música
Compositor.
Fou deixeble de Joan Marc a l’escolania de Montserrat i més tard organista d’aquest monestir, del de Poblet i de la Seu d’Urgell 1662-63 És autor de villancicos, tonos i jácaras a tres i quatre veus i de l’obra a cinc veus Estote fortes in bello
Bernat Forest de Belidor
Enginyer.
Ajudà els astrònoms Cassi-La-Hire en la mesura del meridià Fou professor d’artilleria a París, i arribà a membre de les acadèmies de ciències d’Anglaterra i Prússia Serví en els exèrcits francès i alemany, i el 1758 fou nomenat inspector de l’arsenal de París Publicà nombroses obres d’enginyeria civil i militar Science des ingénieurs 1729, Bombardier français, ou l’art de jeter les bombes avec précision 1731 i una monumental Architecture hydraulique 1737-82, de la qual foren fetes dues edicions
Salvador Fontanet
Història
Polític.
Fou regent del Consell d’Aragó a Madrid El comte duc d’Olivares l’envià a Barcelona 1625 a proposar als catalans el seu projecte de la Unió d’Armes Fracassada la gestió, assistí a les corts catalanes del 1626 i, quan Felip IV les abandonà, fou encarregat de mantenir-les, sense èxit Malgrat la seva actitud proreial, desaconsellà vivament la separació del Principat dels comtats de Rosselló i de Cerdanya que Felip IV considerava com a mitjà per a debilitar els catalans
Joan
Cristianisme
Abat de Santa Cecília de Montserrat (~1011-17).
Noble català, abans d’ésser abat havia estudiat a Ripoll Ell i el seu germà, Bernat de Sant Vicenç, prohom de la cort del comte de Barcelona, abandonaren el país per fer-se monjos al monestir de Fleury, on era venerat sant Benet, al qual oferiren un evangeliari d’argent amb uns dístics dedicatoris Joan és autor d’una carta i d’un poema adreçats a l’abat i bisbe Oliba de Vic
mossèn Verdú
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Escriví una extensa cançó de clar contingut moral, Moltes gents són en aquest món lloades , on, després de fer consideracions sobre les lloances simulades i el poc seny de la joventut, elogia de manera sincera Serena Sestorres, monja del monestir de Vallbona, documentada històricament Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Vegeu bibliografia
Guillem Ramon de Gironella
Literatura catalana
Trobador.
De família dels senyors de Gironella, hom creu poder identificar-lo amb un canonge de Girona i també amb un trobador que sostingué una tençó amb el joglar Poset, citat per Cerverí de Girona Es conserven tres poemes amorosos seus, en occità, d’una gran perfecció formal i de lèxic molt ric
Consell Nacional de la Cultura i de les Arts

Els nous membres del CoNCA elegits els 2012 amb la presidenta del Parlament de Catalunya
© Generalitat de Catalunya
Organisme públic que té per finalitat assessorar la política cultural del govern de Catalunya, organitzar la política de suport i promoció a la creació artística i assignar-ne els recursos.
Té un precedent remot en la Junta de Museus de Barcelona del 1907 i, posteriorment, a l’octubre del 2003 professionals de la cultura constituïren la Plataforma pel Consell de les Arts, que advocava per l’establiment d’un sistema de protecció i foment a la creació despolititzat i sense ingerències partidistes La llei per la qual es creà aquest ens fou aprovada pel Parlament de Catalunya el 8 de maig de 2008 Estableix com a òrgans de govern el Plenari, integrat per onze membres de trajectòria reconeguda en l’àmbit cultural i independent elegits pel Parlament de Catalunya…
Elionor de Castella
Segell d' Elionor de Castella , muller d’Alfons III de Catalunya-Aragó
© Fototeca.cat
Història
Reina de Catalunya-Aragó, filla de Ferran IV de Castella i de Constança de Portugal.
El 1312 fou promesa a l’infant Jaume, primogènit de Jaume II de Catalunya-Aragó, i passà a residir a la casa d’aquest, on convisqué amb altres infantes catalanes L’infant Jaume l’abandonà, en l’acte del casament a Gandesa, el 18 d’octubre de 1319, per entrar en religió, i Elionor tornà a Castella El 1329 es casà, en segones nupcies, amb el germà de Jaume, Alfons III de Catalunya-Aragó Dona de caràcter dominador i autoritari, obtingué del rei la plena donació, a favor de llur fill Ferran i en detriment del primogènit, l’infant Pere, del marquesat de Tortosa i la…