Resultats de la cerca

Originari d’una família d’ hidalgos agricultors de Ruiloba, extremament pobra El seu pare, Santiago López i Ruiz de Piélago, morí a Cadis, on havia anat a treballar, quan Antoni tenia dos anys El 1831 passà a Cuba, on amassà una gran fortuna, gràcies sobretot al tràfic d'esclaus Es dedicà al transport marítim El 1852 constituí, a Santiago de Cuba, A López i Cía, societat que féu bastir el primer vaixell espanyol d’hèlix, primera nau de la Compañía Transatlántica Española  1881 Passà a residir a Barcelona el 1856, a la casa dels banquers indianos Vidal i Quadras, establí la línia…

Fou iniciada per Alfons Frederic d’Aragó Foren fills seus Simona Frederic d’Aragó , la qual, malgrat l’oposició dels venecians, es casà amb Giorgio II Ghisi, fill de Bartolomeo II, senyor de la tercera part de Negrepont 1327, i Alfons donà al seu gendre el castell de Sant Omer, a Tebes, famós per les pintures al fresc d’escenes contemporànies, el qual castell fou destruït pocs anys després pels mateixos catalans, que no confiaven del tot en un senyor venecià, Pere Frederic d’Aragó mort el 1355, que succeí el pare en el comtat de Salona i les senyories d’Egina 1338 — ~ 1350, Citó, Lidoríquion…

Fundat l’any 1951 gràcies a l’impuls de l’Ateneu Agrícola de Sant Sadurní, amb el nom Secció Esportiva Noia, que més tard Club d’Hoquei Noia, Ateneu Agrícola Noia 1959 i Club Esportiu Noia 1992 en desvincular-se de l’Ateneu El 1954 pujà a primera divisió del Campionat de Catalunya Competí en aquesta categoria fins que la temporada 1969-70 fou un dels catorze equips que inauguraren la divisió d’honor espanyola Aquella mateixa campanya fou subcampió de Lliga amb un equip format per Prat, Llopart, Calduch, Roca, Brasal i Font, èxit que repetí la temporada següent També el 1971 fou subcampió de…

Fill de Lluís VIII de França Diverses ciutats provençals Marsella, Arle, Avinyó es revoltaren contra el seu domini 1250 i 1261 en sotmetre-les, anullà llurs llibertats municipals Inicià l’expansió vers Itàlia amb la senyoria sobre el comtat de Ventimiglia 1258 i part del Piemont meridional 1259-61 proposat pels papes a fi d’oposar-lo als descendents de Frederic II a Sicília, rebé a Roma 1265 la investidura del regne Inicià la campanya militar de conquesta ajudat per les finances papals i pels güelfs fou decisiva la batalla de Benevent 1266, en què morí el rei Manfred de Sicília Anihilà la…

Vida i obra Estudià a Vic i a Cervera i es doctorà en dret canònic el 1800 Fou canonge del capítol de Vic Es relacionà amb molts erudits de l’època com Fèlix Amat, Fèlix Torres i Amat, Joan Corominas i Pròsper de Bofarull Fou membre actiu de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1835, a la qual llegà la seva collecció de monedes i medalles, iu corresponent de l’Academia de la Historia 1817 És autor d’una sèrie d’opuscles impresos a Vic entre el 1818 i el 1838 en els quals aplegà multitud de documents, inscripcions i notes, crítiques de temes sobretot de Vic i la seva diòcesi i on revela el…

Destronat el seu pare, passà, el 1502, a la cort de Ferran II de Catalunya-Aragó El 1506 fou designat com a lloctinent del Principat, sota la custòdia del bisbe d’Urgell, Pere de Cardona 1506-07 Per evitar cap possible reivindicació a la corona napolitana, fou retingut, primer al castell d’Atienza, a Castella, i després al de Xàtiva 1512-23 Durant la guerra de les Germanies es negà a posar-se al capdavant dels agermanats Alliberat el 1523 per Carles V, passà a la cort, fins que el 1526 fou concertat el seu casament amb la reina vídua Germana de Foix Designada aquesta com a lloctinent de…

Fill del marquès d’Espanha, Henri d’Espagnac Comte d’Espanya i capità general de Catalunya 1827-32 Cabaler d’una família de la petita noblesa, arran de la Revolució Francesa passà amb els seus pares a Anglaterra i, més tard, a Mallorca 1792, on el 1801 es casà amb Dionísia Rossinyol de Defla i Comelles Lluità al servei dels Borbó d’Espanya a la guerra Gran i a la del Francès Unit a la reacció absolutista de Ferran VII, fou governador de Tarragona el 1815, es castellanitzà el nom el 1817 Carlos de España i el 1819 fou creat comte d’Espanya S'exilià durant el Trienni Liberal i…

Situació Vista exterior de l’església des del costat nord-est J Recarens La capella de Santa Margarida és situada a la zona de sud-est del terme municipal de Vilobí d’Onyar, enmig del pla de la Selva Mapa L 38-13 333 Situació 31TDG794360 Del nucli urbà del cap del municipi surt, en direcció al nord-est, una pista que, en un 1,7 km aproximadament, porta a l’església JRR Història Aquesta capella era agregada a l’església de Sant Esteve de Vilobí d’Onyar L’única notícia directa que n’ha arribat és del 1290, any en què va rebre el llegat d’uns llibres JCH Església L’edifici actual…

Situació Uns murs aferrats a la penya, darrer testimoni d’aquest castell ECSA - J Bolòs Castell, anomenat el Castellot, situat en una petita elevació, al vessant de la muntanya, sota el poble d’Estaís Domina la part baixa de la vall d’Espot i resta en un nivell més alt que el proper castell de Llort Mapa 33-9181 Situació 31TCH455155 Cal seguir la carretera d’Espot En arribar al trencall d’Estaís i Jou, hem de girar a la dreta Abans d’arribar a la bifurcació d’on surt la pista actual d’Estaís, a mà dreta, en el revolt on sortia l’antic camí que portava a aquesta població, veiem les escasses…

Situació Interior de la capella des del presbiteri, on s’endevina l’arrencament de la volta de la nau, ara desapareguda ECSA - J Figuerola Les restes de l’església de Santa Maria de Pinyana són dins de l’antic clos del castell de Pinyana, al nord de la torre circular Mapa 34-16418 Situació 31TCF656854 Per a arribar-hi cal seguir el mateix recorregut descrit en la monografia anterior JFM Història Malauradament, no es coneix cap referència documental sobre aquesta església, la història de la qual va anar íntimament lligada al castell de Pinyana, esmentat des de la darreria del…