Resultats de la cerca
Es mostren 2528 resultats
Cabrera

Els Cabrera
©
Llinatge vescomtal del Principat de Catalunya que prové originàriament del castell de Cabrera, al Cabrerès (Osona).
El primer senyor documentat del castell és Gausfred de Cabrera 1017 Pel matrimoni del seu fill i hereu Guerau I mort vers el 1050 amb Ermessenda de Montsoriu, filla del vescomte de Girona Amat de Montsoriu, aquest vescomtat es vinculà al llinatge dels Cabrera Ambdós consorts fundaren el monestir de Sant Salvador de Breda 1038 En cessar en la jurisdicció vescomtal de Girona, però no en el títol, ja hereditari, aquest vescomte es titulà de Cabrera, i alguna vegada vescomte de Montsoriu Els seus dominis augmentaren pel casament del seu fill Ponç de Cabrera amb Letgarda, pubilla del senyor d’Àger…
conquesta de Nàpols
Militar
Campanya militar de conquesta del regne de Nàpols, sota domini angeví, per part d’Alfons IV de Catalunya-Aragó.
Emparentats amb Conradí, els prínceps del casal de Barcelona havien reivindicat la corona napolitana des que morí 1268 Després de la conquesta de Sicília, les tropes catalanosicilianes havien ocupat sovint l’extrem sud del regne napolità des que Pere II de Catalunya-Aragó havia ocupat l’illa 1282 i havia posat el peu a Calàbria 1283 Jaume II, en 1285-91, ostentà el títol de rei de Sicília, del ducat de Pulla i del principat de Càpua Ja el 1415 Alfons IV havia intentat el casament del seu germà Joan amb Joana II de Nàpols , sense èxit Anys després, la reina Joana demanà l’auxili del rei català…
Ramon Cabrera i Grinyó

Ramon Cabrera
© Fototeca.cat
Història
Militar
Cap militar carlí.
Fill d’un patró de cabotatge, mort el 1812, i de Maria Grinyó Deixà el seminari per incorporar-se als partidaris de l’infant Carles-Maria Isidre, que s’aplegaven a Morella al voltant del baró d’Herbers Derrotat i afusellat aquest 1833, Cabrera es destacà per la seva gosadia i els dots de comandament viatge a Navarra a través de territori governamental, gener-febrer del 1835 Afusellat Manuel Carnicer abril del 1835, Cabrera el substituí al capdavant de les forces carlines d’Aragó i del País Valencià Maestrat, Ports, Baix Ebre, Matarranya i Baix Aragó i donà un gran impuls a la guerra sobretot…
Torre de Goà (Saorra)
Art romànic
Situació Bonica torre de defensa, característica pel parament fosc dels murs i els carreus de marbre blanc que marquen les sageteres ECSA - A Roura La torre de Goà es dreça al cim del puig més destacat de la serra de Goà, a 1 268 m d’altitud Es troba al SE i a 1,5 km en línia recta del poble de Saorra, a migdia del coll de Jou i del pic de Mates Roges L’indret és àmpliament dominant sobre les valls de la ribera de Cadí, a llevant, i de Saorra, a ponent Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 31’ 25” N - Long 2° 22’ 43” E Per a arribar-hi des de Saorra, cal seguir la carretera D-6 en direcció a Pi i…
Castell de la Llavinera (Sant Pere Sallavinera)
Art romànic
Les primeres notícies sobre l’existència del terme de la Llavinera es troben en la donació que l’any 1015 feu el bisbe Borrell de Vic al levita Guillem d’Oló del lloc de la Sagarra, amb els puigs de Carat, Calafell i Farrera en les afrontacions del lloc hi figura el terme de la Llavinera Lavineria El domini eminent del castell es trobava en poder dels bisbes de Vic, sense que hom pugui saber com l’obtingueren Aquests infeudaren el castell a la família Cervera i els castlans en foren inicialment els Rocafort Les primeres notícies del castell corresponen als castlans L’any 1022 Randulf,…
Castell de Calafell o de la Santa Creu
Art romànic
Situació Vista aèria del recinte murat, amb l’església de la Santa Creu a primer terme ECSA - J Todó Restes d’un castell situat al cim d’un turó, al poble de Calafell, a pocs quilòmetres de la mar A l’extrem sud del turó hi havia el castell, a l’altre, l’església Mapa 35-17447 Situació 31TCF801623 Calafell és situat al costat de la carretera que va del Vendrell a Vilanova i la Geltrú JBM Història L’indret de Calafell és documentat per primera vegada l’any 999, en què és esmentada l’espluga de Calafell en el límit occidental d’unes terres del Penedès, al lloc anomenat Marítima, dins el terme…
Castell de Forès
Art romànic
La primera notícia documental del castell de Forès —que era situat al cim del turó on s’assenta la població— és del segle XI, quan els comtes de Barcelona, Ramon Berenguer I i la seva esposa Almodis cediren a Miró Foguet i a Bernat Llop unes terres situades dins del seu comtat per tal que hi edifiquessin la fortalesa de Forès Tanmateix, hi ha una certa discrepància pel que fa al moment d’execució d’aquest document la seva data, 1038, és errònia ja que en aquell moment encara no actuaven els comtes atorgants, els quals s’esposaren vers el 1052 això va fer pensar a J Sobrequés que la data…
Santa Maria de Paretdelgada (la Selva del Camp)
Art romànic
Situació Aquesta capella i santuari marià és situat a uns 4 km de la Selva del Camp, en direcció a Vilallonga, a l’extrem est del terme municipal Mapa 34-17446 Situació 31TCF473644 Per a arribar-hi des de la Selva del Camp, cal prendre la carretera comarcal TV-7223 que condueix a Vilallonga del Camp El santuari és a mà dreta de la carretera CPO Història El topònim Paretdelgada és documentat des del segle XII En concret apareix per primera vegada en la carta de poblament de la Selva del Camp de l’any 1164 amb la forma Parietes graciles L’ermita, bastida sobre les restes d’una villa romana,…
Mare de Déu de Quadres (Isòvol)
Art romànic
Situació Capella que presidia un antic hospital de camí ral, molt modificada per reformes tardanes i ara totalment abandonada ECSA - A Roura Antic santuari situat al terme de la parròquia d’All, entre la carretera de la Seu N-260 i el riu Segre Mapa 36-10 217 Situació 31TDG043935 Per a anar-hi, cal agafar un camí carreter que surt del quilòmetre 170,5 de la carretera N-260 i que es dirigeix vers el sud-est Després d’uns 600 m s’arriba al temple RMAE Història Aquesta església era la capella d’un hospici o hospital de viatgers del camí de la Seu per la Solana Quadres era considerada als segles…
Toxoplasmosi i embaràs
Patologia humana
La toxoplasmosi és una malaltia infecciosa d’origen parasitari causada pel protozou Toxoplasma gondii , relativament difosa, però que sovint passa desapercebuda a causa que els símptomes que es manifesten en l’infant gran o en l’adult són escassos i poc específics El contagi es pot produir per la ingestió de fruita, hortalissa o verdura crua, no rentada, que continguin quists del paràsit causal procedents de matèries fecals de gats o d’altres felins infectats per la ingestió de carn crua o mal cuita procedent d’animals infectats, ja sigui bestiar vacu, oví o porcí, i menys habitualment per…