Resultats de la cerca
Es mostren 8289 resultats
Constanci III
Història
Emperador romà d’Occident (421).
Fou general d’Honori i combaté contra l’usurpador Constantí a les Gàllies A la mort d’Ataülf 415, amb qui s’havia aliat, Honori li donà 417 com a esposa la seva germana Galla Placídia, vídua d’Ataülf, i el nomenà august 421 Constanci, però, morí al cap de poc temps
Sext Aureli Víctor
Historiografia
Historiador romà d’origen africà.
Escriví un compendi d’història imperial titulat Caesares comprèn des d’Octavi August fins a Constanci És una història feta des d’un punt de vista biogràfic
Luci Vari Ruf
Literatura
Poeta èpic i tràgic romà.
Amic de Virgili i d’Horaci, rebé d’August l’encàrrec de publicar l’ Eneida després de la mort de Virgili Hom conserva alguns fragments del poema De morte ~40 i de la tragèdia Tiestes 29
Flavi Rufí
Història
Ministre romà d’origen aquità.
Nomenat per Teodosi magister officiorum i cònsol 392, succeí Tacià com a prefecte del pretori A la mort de Teodosi 395, fou guia d’Arcadi a l’Orient Obtingué d’Honori l’expulsió de les tropes de Flavi Estilicó , que, amb el pretext de plantar cara a Alaric, ocupaven la Mèsia i la Tràcia, i de deixar el contingent oriental de l’exèrcit als capitans gots Gaina i Timasi, però fou mort per un soldat per ordre de Gaina
Gai Juli Víndex
Història
Governador romà d’origen gal.
Propretor de la Gàllia 67, es rebellà contra Neró 68 i reconegué Servi Sulpici Galba Perseguit per Virgili Ruf, se suïcidà
aureus
Anvers (a dalt) i revers (a baix) d’un "aureus" romà d’Agripa i August (18 aC)
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or romana.
Fou encunyada d’ençà del segle I aC i durant tot l’Imperi Passà gradualment de 40 en una lliura de 327 g a l’època d’August fins a 72 a la de Constantí el Gran, a partir del qual se'n digué solidus aureus o simplement solidus
Andrea Pozzo

Esbós per al fresc de Sant Ignasi (segle XVII), d’Andrea Pozzo (Església de Sant Ignasi, Roma)
© Corel
Pintura
Pintor i tractadista italià.
Membre de la Companyia de Jesús, decorà molts temples de l’orde El seu estil, d’un gran sentit escenogràfic, utilitza la perspectiva per donar uns efectes òptics d’un marcat resultat plàstic Treballà a Viena al servei del príncep de Liechtenstein Influí en l’estil decorativista de les pintures murals del barroc alemany i austríac del s XVIII Com a teòric cal remarcar la seva obra Prospettiva de’ pittori ed architetti 1693-98
Polifem
Polifem representat amb tres ulls en un mosaic romà de la Villa del Casale , a Piazza Armerina
© Fototeca.cat
Mitologia
En la mitologia grega, ciclop fill de Posidó
i d’una nimfa.
Apareix a l' Odissea llibre IX com un pastor bestial i ferotge, monoftàlmic, que devora els companys d’Ulisses i que és vençut per aquest, després d’haver-lo embriagat Aquesta acció provocà l’odi de Posidó contra Ulisses, causa de les seves desgràcies Per contra, en els Idillis de Teòcrit, Polifem esdevé l’enamorat ingenu i sentimental de la nimfa Galatea Aquesta variant del mite inspirà les obres de Góngora Fábula de Polifemo y Galatea , 1611, ASamain Polyphème , 1901 i també l’oratori profà Acis and Galatea de Händel 1720
matines
Música
En el ritu romà, abans de la reforma del concili II del Vaticà (1970), primera de les vuit hores canòniques de l'ofici diví, corresponent a les primitives vigílies nocturnes.
El nom de matines prové del costum medieval present ja en l’ofici dominical de la regla de sant Benet del segle VI de cantar seguides les vigiliae nocturnae i les laudes matutinales o matutini , que se celebraven a trenc d’alba Llarg ofici de salms i de lectures fins a dotze salms, dotze lectures amb els respectius responsoris i tres càntics en l’ofici monàstic festiu, se subdividia -segons els dies i segons el breviari romà o monàstic- en dos o tres nocturns, corresponents a antigues divisions de la pregària nocturna Començaven amb el salm 3 i el cant de l’invitatori salm 94 amb antífona i l…
Cisma d’Occident
Cisma d’Occident Retrat presumible de Benet XIII, amb els atributs de Sant Pere
© Fototeca.cat
Escissió entre els cristians d’Occident provocada per l’existència, durant 39 anys (1378-1417), de dos o tres papes simultanis, residents a Roma i Avinyó (i Pisa), que comportà la divisió per raons d’obediència religiosa, entre nacions, ordes religiosos i simples fidels.
El conclave immediat a la mort de Gregori XI elegí, sembla que pressionat per la multitud romana, l’arquebisbe de Bari, el qual prengué el nom d’Urbà VI 8 d’abril de 1378 Mancat de flexibilitat i de tacte polític, volgué reformar de cop l’Església en crisi Probablement el ràpid anunci que féu de reduir els ingressos dels cardenals i d’ampliar el collegi cardenalici a base d’italians inicià el conflicte Aviat un grup de cardenals francesos, reunits a Anagni, declararen haver votat Urbà VI coaccionats Aquests cardenals, juntament amb tres italians i Pero de Luna, poc temps després elegiren, a…