Resultats de la cerca
Es mostren 166092 resultats
Fundació Pilar i Joan Miró
Museologia
Institució museística de Palma oberta al públic l’any 1992, creada per un acord entre l’ajuntament de Palma i els hereus de Joan Miró.
En un edifici de l’arquitecte Rafael Moneo es presenta una collecció permanent de l’obra de Joan Miró i exposicions temporals d’altres artistes Des de l’exterior es pot contemplar el taller on treballà l’artista els darrers anys de la seva vida L’any 1997 Aurelio Torrente, antic director del desaparegut Museo Español de Arte Contemporáneo de Madrid, fou escollit nou director de la Fundació Pilar i Joan Miró de Palma L’any 2000 el patronat de la Fundació decidí la reparació dels grafits que es conserven a son Boter
furanosa
Bioquímica
Forma semiacetàlica cíclica, amb anell de cinc membres, que poden presentar les hexoses, les pentoses i llurs derivats.
Les furanoses poden ésser considerades com a derivats estructurals del furan , del qual prenen el nom Les cetohexoses, en dissolució aquosa, es troben correntment en forma de furanoses originades per reacció del grup hidroxil del carboni 5 amb el grup carbonil del carboni 2, reacció que explica l’existència de dues formes estereoisòmeres,α i β, anomenades anòmers, que, en el cas de la D-fructosa, són la α-D-fructofuranosa i la β-D-fructofuranosa, de fórmules En dissolució aquosa les formes α i β són en equilibri amb la forma de cadena oberta
àgata
àgata
© Fototeca.cat
Arts decoratives
Mineralogia i petrografia
Varietat criptocristal·lina del quars, del grup de la calcedònia, que es forma dins cavitats amigdaloides.
Molt dura i translúcida, de bella coloració en bandes concèntriques, és utilitzada, polida, en joieria i en la fabricació de material de laboratori morters L’àgata fou molt apreciada per assiris, egipcis, hebreus, grecs i romans, que la utilitzaren en ornaments, camafeus, etc Cal destacar la Copa dels Ptolemeus i el camafeu de la Sainte Chapelle o Gran Camafeu , tots dos a la Bibliothèque Nationale de París Posteriorment, les àgates foren molt usades, sobretot en incrustacions com l’arqueta de les àgates de la Catedral d’Oviedo, vasos i objectes d’adornament
acusat | acusada
Dret processal
Dit de la persona contra la qual és dirigida, en general, l’acusació penal.
En la fase inicial i investigatòria del procés penal, aquell a qui és atribuïda la comissió d’un delicte rep el nom d' inculpat o querellat des del moment que és dirigida l’acusació contra ell rep el nom d’encartat en un sumari, si és decretat el seu processament formal, rep el nom de processat i quan ha finalitzat el sumari i comença el judici oral o plenari, en què hom demana contra ell l’aplicació d’una pena o l’exigència d’una responsabilitat pecuniària, rep més propiament el nom d' acusat
cultura de Vinča
Cultura neolítica i calcolítica dels Balcans.
Pren el seu nom d’un jaciment en forma de tall de Sèrbia, situat a la vora del Danubi al sud de Belgrad, on es registraren sis nivells estratigràfics, en els quals la cultura de Vinča es datà entre el 4 000 aC i el 3 500 aC Els habitatges, formats per cases rectangulars fetes amb matèria vegetal recoberta de fang, es fortificaren en la fase calcolítica En són característics els petits ídols de ceràmica, al principi només femenins, i després també masculins o en forma de petits altars
Favàritx

Façana principal de l’ermita de Fàtima (Maó)
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Sector de tramuntana del terme de Maó (Menorca), al nord del camí d’en Kane.
És una important zona agrícola, on s’ha estès el regadiu des del 1960, amb l’església rural de Fàtima que depèn de la parròquia de Sant Francesc de Maó i una escola A la costa hi ha el cap de Favàritx o de Capifort, que forma un promontori coronat pel far de Favàritx i que constitueix l’extrem NE de l’illa S’inicià la construcció del far el 1917, però no fou inaugurat fins el 22 de setembre de 1922 Té 33 m d'alçada Far de Favàritx Maó © Antònia Sànchez - blogenmenorca
Estadella
Municipi
Municipi i vila de la zona actualment aragonesa (província d’Osca, Aragó) de l’antic comtat de Ribagorça, entre la serra de la Corrodella (límit septentrional de la plana de la Llitera) i el Cinca, al sud d’Estada.
La vila conserva part de l’antiga muralla amb un portal del s XVI, la porta del Sol es destaca la casa Abad, feta construir pel bisbe Manuel Abad y Lasierra La senyoria d’Estadella fou unida des del s XIII a la baronia de Castre, de la qual esdevingué, de fet, el centre La seva parròquia Sant Esteve passà el 1571 del bisbat de Lleida al nou bisbat de Barbastre Hi havia un convent de trinitaris calçats Dins el terme, travessat pel canal d’Aragó i Catalunya, hi ha el santuari de la Corrodella
golf de Biscaia
Getaria, al golf de Biscaia
© Fototeca.cat
Sector de l’Atlàntic comprès entre les costes de la conca d’Aquitània i del País Basc.
La plataforma continental és ampla més de 100 km al llarg de les Landes, on només apareix escindida per una estreta fossa de direcció est-oest, davant Cap Bretó és més estreta uns 40-50 km al llarg de la costa de Guipúscoa i de Biscaia, on el talús continental davalla abruptament vers les grans profunditats del golf, superiors als 2 000 m El fons sedimentari és constituït per sorres i llims La salinitat de les aigües és del 35 La mar grossa hi és freqüent, sobretot a l’hivern
altiplà de Bié
Altiplà
Altiplà de la regió central d’Angola (1 500 m), on hi ha el mont Moco (2 610 m), altitud màxima del país.
És un centre de dispersió d’aigües hi neixen, entre altres rius, el Cuanza, el Cubango, el Cunene i el Cuando El seu clima és temperat, favorable al poblament europeu Nova Lisboa, al centre de l’altiplà, té una temperatura mitjana de 19,1°C i 1 544 mm de pluja anual recollits sobretot a l’estiu És cobert per la sabana, i les explotacions agrícoles són principalment al llarg del ferrocarril de Benguela al Zaire, que travessa l’altiplà, com també les poblacions més importants Nova Lisboa, Silva Porto
Alcosser
Despoblat
Despoblat del terme municipal d’Alberic (Ribera Alta), situat entre la séquia reial del Xúquer i aquest riu, prop de la confluència amb el riu d’Albaida.
La seva església depengué d’Alzira fins que en fou separada, juntament amb el seu annex de Gavarda, al final del segle XVI Els seus habitants eren moriscs el 1609, poc abans de l’expulsió d’aquests, era habitat per 165 famílies Fou repoblat amb dificultat i, a causa de les freqüents riuades del Xúquer i del riu d’Albaida i, també, de les destruccions de la guerra de Successió, quedà gairebé deshabitat al segle XVIII El poble fou destruït, finalment, per la riuada del 1864 Formà part de la baronia d’Alberic