Resultats de la cerca

El 1107 prestà homenatge al seu germà uterí Ramon Berenguer III pels castells de Fenollet i de Perapertusa El 1112 suprimí el dret de naufragi i arribà a un acord amb l’arquebisbe de Narbona, que perdurà fins el 1119 El 1124 entrà en conflicte armat, juntament amb el comte de Barcelona, contra Bernat Ató, vescomte de Besiers i de Carcassona Fou executor testamentari de Ramon Berenguer III 1131 La seva filla Ermengarda el succeí en el vescomtat, i una altra filla, Ermessenda, es casà amb el castellà Manrique de Lara

Fou un dels fundadors del Grup 47 La seva poesia és considerada pel to escèptic i sovint aspre, la més representativa de la postguerra alemanya Abgelegene Gehöfte ‘Masies apartades’, 1948, Botschaften des Regens ‘Missatges de la pluja’, 1955 i Zu den Akten ‘Per a les actes’, 1964 En les seves nombroses peces radiofòniques, s’enfrontà al món real i al món imaginari Träume ‘Somnis’, 1953, Stimmen ‘Veus’, 1958, In anderen Sprachen ‘En altres idiomes’, 1964 La prosa tardana, com Maulwürfe ‘Talps’, 1968, exposa la seva concepció pessimista sobre la cultura humana

Entre els seus treballs cal destacar l’estudi de les reaccions enzimàtiques que acompanyen la conversió del glicogen muscular en glucosa, àcid pirúvic i àcid làctic cicle de Cori , el dels efectes de les hormones en l’activitat enzimàtica, l’aïllament per primera vegada de l’α-D-glucosa-1-fosfat, anomenada també èster de Cori , etc El 1947 compartí el premi Nobel de medicina amb la seva muller Gerty Theresa Cori Praga 1896 — Saint Louis 1955 i amb Bernardo A Houssay pels treballs sobre el metabolisme dels glúcids

Pretendent al tron de Castella com a filla legitimada 1362 de Pere I i de Maria de Padilla Reconeguda hereva per les corts 1363, hom negocià sense resultat 1368 el seu casament amb el futur Joan I de Catalunya-Aragó Es casà 1371 amb Joan de Gant, duc de Lancaster foren reconeguts reis de Castella per la cort anglesa 1372, reivindicaren llurs drets per les armes i hi renunciaren pel tractat de Baiona 1388, que estipulà el casament de llur filla Caterina de Lancaster amb el futur Enric III de Castella

Fill d’un notari florentí, passà a França en el seguici de Maria de Mèdici quan aquesta es casà amb Enric IV 1600 Mort el rei 1610, aviat escalà el poder desbancà Sully 1611, es féu nomenar mariscal de França 1613 i lloctinent reial de Picardia 1611 i de Normandia 1616 La seva avidesa i els seus intents de limitar el poder de la noblesa li concitaren l’odi general Lluís XIII, aconsellat per Charles d’Albert, el féu arrestar, i en l’acte de la detenció morí d’un tret de pistola

Fill d’un pintor decorador, exercí d’escenògraf almenys fins el 1883 Afeccionat a la història, s’especialitzà en l’estudi erudit i curiós de monuments i personatges catalans Fou bibliotecari del Centre Excursionista de Catalunya i collaborà en publicacions culturals com la “Illustració Catalana”, “Revista de Catalunya” i “La Veu de Catalunya” Publicà nombrosos treballs, entre els quals Record de l’exposició de documents gràfics de coses desaparegudes de Barcelona al segle XIX 1901, Des del terrat de l’església del Pi 1913 i Datos para la historia del esgrafiado en Barcelona 1913

Ajudat per la seva mare, continuà els plets colombins i arribà a un acord amb la corona 1536 en renunciar els drets que tenia segons les capitulacions de Santa Fe en canvi de l’almirallat perpetu, una renda de 10000 ducats i el ducat de Veragua Fou capità general de Santo Domingo del 1540 al 1551 Fracassà en l’intent de colonització de Veragua i, el 1556, renuncià els títols en canvi d’una renda i diversos permisos d’importació només li’n restà la senyoria i marquesat de Jamaica

Fou professor de la Universitat de Compostella entre el 1840 i el 1877, i publicà una Memoria 1843 sobre el minifundisme gallec Traslladat a Madrid, fou catedràtic de dret polític entre el 1845 i el 1881, i després, fiscal del Tribunal Suprem Són obres seves Derecho Administrativo 1850, Principios de Economía Política, de signe lliurecanvista, Biblioteca de los economistas españoles de los siglos XVI, XVII y XVIII 1861 i Historia de la economía política en España 1863 Participà en totes les campanyes antiproteccionistes, i fou diputat i senador del grup de Sagasta

Fou professor d’història de l’art a la Columbia University, EUA, on dirigí el Catalan Archive of Art and Architecture, actiu centre d’estudis sobre l’art català modern President d’Amics de Gaudí, als EUA S'especialitzà en arquitectura moderna i en art hispànic Publicà Antoni Gaudí 1960, en anglès, Arturo Soria y la Ciudad Lineal 1968, nombrosos estudis sobre Gaudí, entre els quals cal destacar The Designs and Drawings of AGaudí juntament amb JBassegoda, 1983, i sobre la volta catalana i la seva aplicació als EUA per Rafael Guastavino

Germà del metge Ramon Coll i Pujol Fou catedràtic de dret penal a la Universitat de Barcelona 1883 i president de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya 1888-89 Milità en el partit conservador i fou diputat per Barcelona 1896, senador 1899-1904 i alcalde de Barcelona en cinc ocasions, els anys 1884, 1890, 1897, 1900 i 1909 durant la Setmana Tràgica Partidari del proteccionisme industrial, presidí la Junta d’Obres del Port de Barcelona i la Societat Econòmica d’Amics del País i impulsà l’Exposició Universal de Barcelona del 1888