Resultats de la cerca

Filla del duc Carles Manuel I de Savoia i de Caterina Micaela d’Àustria, filla del rei Felip II de Castella, el 1603 fou regent de Savoia Es casà el 1608, amb el futur duc Francesc IV de Màntua i Montferrat el 1612, doncs, assolí el ducat, i l’any següent restà vídua Hagué d’exiliar-se el 1633, per imposició francesa, i es traslladà al regne de Castella Nomenada virreina de Portugal 1634, durant la insurrecció del 1640 fou empresonada, i dos anys després fou enviada a Castella

Filla del duc Robert II de Borgonya, fou casada 1305 amb el rei Lluís I de Navarra després rei Lluís I de França Fou acusada d’adulteri i de màgia, igual que les seves cunyades Joana de Borgonya i Blanca de Borgonya, que practicaven a la torre de Nesle, i totes tres foren empresonades El seu marit la féu assassinar Alexandre Dumas pare s’inspirà en aquests fets per escriure la seva obra La Tour de Nesle 1832 també són el tema d’una trilogia de Michel Zévaco

Fill de Josep Maluquer i Nicolau Publicà nombrosíssims treballs de divulgació tecnològica, sobretot en matèria d’aviació i astronàutica, entre altres Manual de Aeromodelismo 1941, Aviación sin motor 1941, La locomotora 1943, Hierro 1943, El vuelo vertical 1944, Aviación heroica 1944, El cemento 1945, Por qué vuela el aeroplano 1945, A la conquista del espacio 1946, El átomo y la energía atómica 1948, Inventos y secretos de guerra 1950, La conquista de la Luna 1970 i L’aviació de Catalunya als primers mesos de la guerra civil 1978

Conreà diversos gèneres, des de la comèdia Zazie dans le métro , 1960 Viva María , 1965, fins al reportatge Calcutta , 1969, on mantingué la constant d’un profund sentit crític Ha dirigit també Ascenseur pour l’échafaud 1957, premiat a Canes, Les amants 1958, Le feu follet 1963, Le voleur 1965, Le souffle au coeur 1970, Pretty Baby 1978, Atlantic City 1980, My Dinner with André 1981, Au revoir les enfants 1987, Lleó d’Or de Venècia, Milou en Mai 1989, Damage 1992 i Vanya on 42nd Street 1994

Fill del periodista Ignacio Luca de Tena, conreà també el reportatge periodístic, la novella La mujer del otro , 1961, Premi Planeta La brújula loca , 1965 Pepa Niebla , 1970, el teatre Hay una luz sobre la cama , 1970 El triunfador , 1971, l’assaig, etc Publicà també una trilogia de memòries polítiques i periodístiques Papeles para la pequeña y gran historia 1991, Franco, sí, pero premi Espejo de España 1999 i Mercedes, Mercedes 1999 Moltes obres seves han estat traduïdes a diversos idiomes Fou membre de la Real Academia Española

Director del Teatro Español Universitario TEU, escriví el guió de la seva novella Sin la sonrisa de Dios 1954 Com a director s’inicià, el 1956, amb Las manos sucias posteriorment les seves pellícules se centraren generalment en l’acció Golpe de mano 1968, sobre la guerra civil de 1936-39, Razzia 1972, El último viaje 1973, Metralleta Stein 1974, Perros callejeros 1977, Jugando con la muerte 1982, Perras callejeras 1984, Yo, el Vaquilla 1985, Esquadró 1986, Oro fino 1987, Passió d’home 1988, L’afer Lolita 1991

Fill dels reis Felip I i Joana I Fou lloctinent del regne durant les absències del seu germà Carles II Es casà 1370 amb Joana, duquessa angevina de Durazzo Del 1372 al 1376, finançat per Carles V de França, formà l’anomenada Companyia Navarresa de mercenaris, per a reconquerir el regne d’Albània, que havia caigut en poder dels albanesos Karlo Topia i Gjiergj Balša Sortí de Tortosa 1375-76 i ocupà Durazzo, però morí en l’empresa Amb Maria de Lizarazu tingué un fill, origen de la família dels Beaumont

Després d’una etapa figurativa, el 1958 abordà l’abstracció amb Homenatge a Kasimir Malevič Ha emprat el collage , especialment amb paper d’estany o planxa de llautó, sempre dins una estructura geomètrica d’un gran despullament —hom l’ha relacionat amb el minimal art —, canalitzada per netes incisions Fou un dels fundadors del Cicle d’Art d’Avui 1962, del premi internacional de dibuix Joan Miró i del MAN 1964 Artista insòlit i retret, després de la seva mort hom muntà una important exposició d’homenatge al Palau de la Virreina de Barcelona

Acadèmic de Sant Carles 1803 És autor de diverses obres religioses en esglésies i convents de València, Alacant, Penàguila, Alcanalí i Xàtiva, així com de temes neoclàssics, com Píram i Tisbe Museu de Belles Arts de València, i històrics, com Ramir el Monjo Academia de San Fernando, Madrid Fills seus foren Bernat Llàcer i Viana , autor del relleu Legionaris romans mostrant el cap de Pompeu a Juli Cèsar 1831 Museu de València, i els pintors Joan Llàcer i Viana — Dénia 1855 i Vicent Llàcer i Viana — València 1858

Professor a la Sorbona 1956 i professor honorari del Collège de France, estudià especialment els processos seguits per al desenvolupament de les tècniques humanes Escriví Évolution et techniques 1943, Hommes de la préhistoire 1955, La geste et la parole 1964-65 i La préhistoire 1966 El 1964 obrí el jaciment de Pincevent Fontainebleau, la investigació del qual li permeté d’editar Fouilles de Pincevent Essai d’analyse ethnographique d’un habitat magdalénien 1972 Publicà encara Les racines du monde 1982, Le fil du temps 1982 i Mécanique vivante 1983, entre altres