Resultats de la cerca

Actiu entre el 605 i el 623, fou un dels més fidels representants dels corrents escultòrics budistes al seu país En la seva única obra coneguda, la tríada de bronze daurat de Shaka Nyorai, a Horyu-ji, prop de Nara, és palesa la influència de l’art xinès del Wei del nord La tríada, datada del 623, denota un estil relacionat amb el de les escultures búdiques de Logmen, i es caracteritza per la desproporció entre el cap i el cos i per les cares allargades i somrients

Es doctorà en dret el 1926 Fou president de la junta de govern de la Casa de Misericòrdia És autor de treballs sobre noves formes de societats anònimes i d’articles a diaris i revistes Monàrquic fervent, fou directiu de la Unión Monárquica Nacional, candidat amb Lliga Catalana el 1936, membre destacat de Peña Blanca i vicepresident de la Dreta de Catalunya Després de la guerra civil treballà per la restauració de la monarquia, per la qual cosa fou detingut 1957 El comte de Barcelona el nomenà membre del seu consell privat

Del 1923 al 1941 ensenyà al Lawrence College de Bronxville Féu molts viatges a Europa De bon començament, el seu estil pot ésser inclòs dins el postcubisme analític i el surrealisme Però vers 1946-48 apareix ja dins el seu propi estil, entre calligràfic i geomètric, ple d’energia i de vitalitat Els seus gests, articulats entre ells, cerquen el ritme Els colors són consistents Finalment, la seva pintura fou parallela, però clarament diferenciada, de la de Motherwell, Pollock i Gorky El 1955 el Whitney Museum li dedicà una important retrospectiva

Es doctorà en ambdós drets i fou jutge reial i lloctinent del rei a la vegueria de Conflent i Capcir El 1755 publicà La nouvelle France ou la France commerçante , obra que fou molt llegida i en la qual postulava que el futur de França residia en el comerç i no en les empreses militars També publicà obres de tema jurídic, com Novae juris ac judiciariae institutiones 1759 El seu fill, Francesc Xavier Valeri de Tixedor Prada 1744 — 1818, succeí el seu pare en els càrrecs oficials i assistí als estats generals del 1789

Hereu d’influències de l’idealisme i de l’existencialisme, com també del luteranisme i del protestantisme liberal, considera que la qüestió religiosa sorgeix en relació amb els problemes de la concreta situació humana, a la qual les afirmacions teològiques donen respostes pràctiques mètode de correlació Entre les seves obres cal esmentar Religion und Kultur 1925, Die sozialistische Entscheidung ‘La decisió socialista’, 1933, Systematic Theology tres volums, 1951-57, The New Being ‘El nou ésser’, 1956, The Courage to Be ‘El coratge d’ésser’, 1958 i The Eternal Now ‘L’ara etern’,…

Durant quatre dies sortí al matí i en castellà per cobrir una suspensió governativa de Solidaridad Obrera , que compartia el local amb Catalunya Dirigit per Eusebi Carbó, era redactat per un grup de la CNT que seguia en gran part l’orientació trentista de Joan Peiró, en un intent de catalanització de la CNT defensaven el dret de l’autodeterminació i es proclamaven partidaris del federalisme Quan l’organització central de la CNT es traslladà a Barcelona i els dirigents volgueren un diari controlat per ells, el diari fou sacrificat

Junius Brutus Booth Londres 1796 — riu Mississipí 1852, especialitzat en personatges shakespearians, rivalitzà amb Edmund Kean, i el 1821 es traslladà als EUA D’entre els seus fills destaquen Edwin Thomas Booth Bel Air, Maryland 1833 — Nova York 1893, que seguí la tradició del seu pare i fundà, el 1888, el Player's Club de Nova York, i John Wilkes Booth Bel Air, Maryland 1838 — Bowling Green, Virginia 1865, també actor, el qual, lligat a la causa sudista, assassinà el president Lincoln d’un tret de revòlver i fou mort poc temps després

Obtingueren del papa el comtat de Lugo 1411, i del duc de Milà el comtat de Belgioioso 1431, nom que uniren al cognom propi Foren patricis de Milà des del 1456 i prínceps del Sacre Imperi amb la denominació de Barbiano di Belgioioso des del 1769 Per raó del matrimoni 1757 del príncep Alberico Barbiano di Belgioioso amb Anna Ricciarda d’Este, hereva dels marquesos de San Martino, llurs descendents foren autoritzats 1775 pel duc de Mòdena a portar el cognom i el títol de prínceps Barbiano di Belgioioso-Este

Fou publicada sense nom d’autor, amb tres opuscles científics presentats com a assaigs del mètode La Dioptrique , Les Météores i La Géométrie N'hi ha traducció catalana de Joaquim Xirau Primer llibre pròpiament filosòfic escrit en llengua francesa, té alhora el caràcter d’autobiografia intellectual i de manifest de l’esperit racionalista modern Consta de sis parts crítica de la formació rebuda, regles del mètode que han de regir qualsevol recerca intellectual evidència, anàlisi, síntesi, enumeració, regles de “moral provisional”, esbós de la metafísica cartesiana, concepcions…

Donà quatre duxs a la república Enrico Dandolo mort el 1205, el qual, durant la Quarta Croada es destacà per la seva lluita contra l’imperi Bizantí i per la conquesta de Constantinoble, i refusà el títol d’emperador que li fou ofert, Giovanni Dandolo mort el 1289, Francesco Dandolo mort el 1339, i Andrea Dandolo mort el 1354, el qual escriví una història de Venècia Anna Dandolo , neta del dux Enrico, fou reina de Sèrvia pel seu matrimoni amb el rei Esteve II Primer Coronat mort el 1228