Resultats de la cerca
Es mostren 166096 resultats
Santa Maria de Corbera de Llobregat
Art romànic
Bé que no és esmentada fins molt tardanament, l’església, amb categoria de parròquia, devia existir probablement des de l’origen del castell El 1255 s’esmenta el seu terme al testament de Marimon de Plegamans, funcionari reial i senyor de Corbera El 1316 hi havia un altar dedicat a sant Joan i més tard es construïren el de Sant Martí, el de Santa Bàrbara, el del Roser 1589, el de Sant Roc, etc L’església actual, situada al capdamunt d’un serrat dins la població, fou construïda entre el 1750 i el 1777
Castell de Sant Vicenç dels Horts
Art romànic
El castell de Sant Vicenç, esmentat en el Manual de Novells Ardits , era la casa o el palau que els barons de Cervelló i de Sant Vicenç posseïen a la vila de Sant Vicenç dels Horts El 1344 va refugiar-s’hi el dissortat rei Jaume III de Mallorca, perseguit per Pere el Cerimoniós, segons conta aquest rei en la seva crònica És probable que es tractés del gran casal conegut darrerament per Cal Perals, amb finestrals de pedra esculpits del segle XVI, que va ser enderrocat el 1976
música paraguaiana
Música
Música conreada al Paraguai.
Les missions jesuïtes del Paranà introduïren, al segle XVI, la música religiosa europea, i més tard la profana L’aïllament geogràfic i la força de la cultura autòctona guaraní permeteren, amb la independència, l’aparició de corrents musicals populars, basats sovint en música de saló europea, però amb ritmes i metres propis, com la polca paraguaiana Un instrument molt emprat és l’arpa, a més d’instruments de percussió, la maraca i instruments de vent Els compositors de música culta més destacats són Agustín Pío Barrios 1885-1944 i Juan Carlos Moreno 1912
home de Heidelberg
Antropologia física
Raça humana fòssil (Homo erectus heidelbergensis) de la qual hom només coneix una mandíbula trobada en una pedrera de Mauer (Baden-Württemberg).
Fou descrita per OSchötensack, que la datà de la fi del període villafranquià La mandíbula és grossa i té un aspecte simiesc, amb l’escotadura sigmoide poc profunda i sense barra Les molars i les premolars, la zona de l’arc dental i l’ullal no sortint recorden la dentició humana actual Hom l’emparenta amb una raça preneandertaliana, i alguns antropòlegs consideren que devia ésser el representant d’un tipus arcaic que devia conduir, per successives mutacions orientades en un mateix sentit, a l’home de Neandertal
Xavier Durringuer
Teatre
Dramaturg i director escènic francès.
El 1989 fundà la companyia de teatre La Lézarde, per a la qual escriví i dirigí les seves obres, com Une rose sur la peau 1988, estrenada al Festival d’Avinyó, Bal-Trap 1990, muntada en català per JAnguera 1998, Une envie de tuer sur le bout de la langue 1991, La quille 1993 o Surfeurs presentada al Festival d’Avinyó el 1998 És també director i guionista de cinema, amb pellícules com La nage indienne 1993 o J'irais au paradis car l’enfer est ici 1997
Antonio Sánchez Robayna
Literatura
Poeta, assagista i narrador canari.
És autor d’una poesia molt depurada i original de la qual destaquen els llibres Tiempo de efigies 1970, Fragmentos nocturnos 1975, Clima 1978, La roca 1984, Palmas sobre la losa fría 1989, Fuego blanco 1992, Sobre una piedra extrema 1995, Inscripciones 1999 i El libro, tras la duna 2002, entre d’altres Com a assagista ha publicat El primer Alonso Quesada 1977, Tres estudios sobre Góngora 1983, Poetas canarios de los Siglos de Oro 1990, Para leer “Primer sueño” de sor Juana Inés de la Cruz 1991 i Silva gongorina 1993
Carme Caffarel i Serra
Ràdio i televisió
Lingüista.
Doctora cum laude en lingüística hispànica per la Universidad Complutense de Madrid 1988, on fou professora titular de teoria de la comunicació i mètodes d’investigació Posteriorment exercí diversos càrrecs entre els quals destaquen el de vicedegana d’alumnes a la Universitat Rey Juan Carlos de Madrid, catedràtica de comunicació audiovisual 2002, directora del departament de ciències de la comunicació 2003 i directora general de RTVE 2004 El 2007 fou nomenada directora de l’Institut Cervantes Ha publicat una vintena de llibres de la seva especialitat, com també diversos articles…
els Nou Barons de la Fama
Denominació catalana dels Neuf Preux, designats així pel poema francès Veux du paon, de Jacques de Longuyon (1313).
Són tres jueus Josuè, David i Judes Macabeu, tres gentils Hèctor, Alexandre i Juli Cèsar i tres cristians el rei Artús, Carlemany i Jofre de Bouillon Sota el suggeriment d’aquests foren imaginats nou barons com a companys del llegendari Otger Cataló, abans del 1431 i probablement després del 1418 Aquests barons foren fets els fundadors dels llinatges de Montcada, Pinós, Mataplana, Cervera, Cervelló, Alemany, Anglesola, Ribelles i Erill La qualificació “de la fama” els fou atribuïda probablement per Gaspar Escolano 1610, quan ja havia estat aplicada als Neuf Preux almenys des del…
Peer Gynt
Música
Personatge d’una llegenda noruega que inspirà, en part, el cèlebre drama homònim d’Ibsen
.
És un caçador solitari que troba al bosc un trol gegant esperit del bosc, al qual dóna mort, i a partir d’aquest moment adquireix la facultat d’escoltar veus misterioses que l’acompanyen en les seves aventures prodigioses En l’obra d’Ibsen, representa la debilitat i la inconsistència de l’home desdenyós de les virtuts modestes i la felicitat idíllica quan està mancat d’una ferma voluntat ideal Edvard Grieg compongué la música d’aquest drama 1876 i, posteriorment, n'extragué dues suites orquestrals 1888 i 1891, d’un gran lirisme
Vicent Gozálvez i Pérez
Geografia
Geògraf.
Es llicencià a la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de València i es doctorà l’any 1976 Fou professor de geografia de la Universitat de València des del 1970 i catedràtic de geografia humana de la Universitat d’Alacant des del 1981 S'ha interessat per la geografia de la població, l’agrària i la urbana amb obres com Crevillente, estudio urbano y demográfico 1971, El bajo Vinalopó Geografía Agraria 1977 i Atlas sociodemográfico de la ciudad de Alicante 1987 Últimament estudia les immigracions actuals dins de l’Estat espanyol