Resultats de la cerca
Es mostren 166097 resultats
Talaixà
Poble
Poble disseminat del municipi de Montagut i Oix (Garrotxa), al sector N del terme.
Situat dins l’antic terme d’Oix, és centrat per l’església parroquial de Sant Martí, romànica d’origen i refeta modernament, situada al peu de l’encinglerada serra de Talaixà 1 252 m alt, contrafort meridional del puig de Comanegra, i damunt el coll de Talaixà , que comunica la vall de Beget amb la de Sant Aniol L’església és esmentada ja al segle X, i fou cedida al monestir de Sant Aniol d’Aguja, que hi establí una cella benedictina passà després a dependre de Sant Llorenç del Mont
Gimenells
Poble
Poble i cap del municipi de Gimenells i el Pla de la Font (Segrià).
El poble era centrat pel castell de Gimenells , les restes del qual s’aixequen a 262 m d’altitud, al nord del terme Pertanyia al capítol de Lleida El 1595 era una senyoria dels Desvalls de Lleida Es despoblà, probablement durant la guerra de Successió, però després del 1939 fou repoblat per l’Institut Nacional de Colonització amb la construcció d’un nou nucli, 3 km al sud de l’antic castell, aprofitant els nous regatges del canal de Vallmanya, derivat del d’Aragó i Catalunya L’església esdevingué parroquial el 1958
Curiositat catalana o Recreo i jardí del Parnàs
Manuscrit anònim del segle XVIII que recull poesies d’autors catalans, principalment de Francesc Vicent Garcia i Ferrandis, Rector de Vallfogona, com també d’Antoni Maçaners, de Francesc Fontanella (segle XVII) i una d’Agustí Eura (segle XVIII).
Sembla ésser una selecció de les composicions que integren dos altres manuscrits Recreo i jardí del Parnàs i Muses catalanes , recopilat per Baptista Mirambell cap al primer terç del segle XVII, i Curiositat catalana , una mica posterior, recopilat per un tal Carselio Una altra versió, molt més tardana Recreo i jardí del Parnàs , inclou, a més, poetes de la segona meitat del segle XVIII, de temàtica religiosa o satírica, i obres en prosa de Quevedo De desigual qualitat literària, permeten de fixar l’obra autèntica de Vicent Garcia
Vanesa León Pujolà

Vanesa León Pujolà
© Arxiu V. León
Altres esports de combat
Taekwondista.
Competí representant el Club Lee Young de Montcada i Reixac Campiona de Catalunya del 1998 al 2012, fou onze vegades campiona d’Espanya Aconseguí una medalla de bronze en el Campionat d’Europa 2005 i una altra en el Campionat del Món 2006 en la categoria de tècnica, i en categoria absoluta, el 2007, fou medalla de plata en l’Europeu i en el Mundial Formà part de la selecció estatal Retirada l’any 2012, retornà a la competició el 2025 i el gener del 2026 es proclamà campiona de Catalunya en categoria sènior 2
Benet Valls
Música
Organista català.
Es formà musicalment al monestir de Montserrat, on al gener del 1730 prengué l’hàbit de monjo Fou organista del cenobi benedictí quan n’era mestre de capella Benet Esteve i mentre Antoni Soler i Benet Julià hi rebien la seva formació musical El 2 d’abril de 1735, data de la inauguració de l’orgue del presbiteri -construït per Antoni Boscà el 1734-, és probable que acompanyés la Salve que Esteve havia escrit per a l’ocasió Segons B Saldoni, Benet Valls fou un excellent i apreciat organista
Ravós del Terri

Ravós del Terri
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Cornellà del Terri (Pla de l’Estany), dins l’antic terme de Sant Andreu del Terri.
És situat a la dreta del Terri, aigua amunt de Sant Andreu El castell de Ravós , actualment masia, és esmentat ja al segle XII la seva capella, d’origen romànic se'n conserva part de l’absis i unes restes de pintures murals i reedificada al segle XVII, esdevingué parròquia de Sant Cugat Exterior del castell de Ravós del Terri JoMV El castell pertanyia al capítol de Girona i l’ardiaca de Girona detenia el títol de senyor de Ravós Rogationibus El cos que formen masia i església és fortificat
Santa Margarida de Claramunt
Església
Església del castell de Claramunt, al municipi de la Pobla de Claramunt (Anoia).
Aquesta edificació fou construïda el 1303, adossada al mur sud de l'església de Santa Maria del Castell de Claramunt El 1463, el castell i l'església, amb tres naus i tres absis, les restes de la qual encara es conserven, foren destruïts en el marc de la guerra civil de Joan II Acabada la guerra es reconstruïren el castell i la capella de Santa Margarida, la qual continuà com a parroquial del lloc fins al 1603 El primer de maig, s'hi celebra l'aplec de la Santa Creu o del Castell
Sant Martí
Església
Antiga església del municipi de Cava (Alt Urgell), les restes de la qual es troben al costat del fossar d’Ansovell, abans d’arribar al poble.
D’origen romànic, té la volta esfondrada És un bell edifici del segle XII d’una sola nau capçada per un absis semicircular de la seva mateixa amplada, amb tres finestres de doble biaix A la façana de migdia té una altra finestra del mateix tipus i el portal és emmarcat per tres arquivoltes en gradació La parròquia de Nonsuvelle és mencionada en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, el 839, i el 1037, l’església de Sant Martí de Nansovel apareix documentada en una acta testamentària
Sant Julià d’Altura
Antic terme i parròquia del municipi de Sabadell (Vallès Occidental), situat entre aquesta població i Matadepera.
Es troba dins la seva demarcació el barri sabadellenc de Ca N'Oriac La parròquia existia ja el 1042 i tenia dins la seva demarcació l’antic castell de Ribatallada, propietat inicial dels Montcada 1136-1310, que passà després als Clasquerí, la fortalesa de Castellarnau i antics masos com el Viver o casa Baier La seva església parroquial fou reconstruïda al s XVII, aprofitant la portalada i altres elements de l’anterior Formà part del municipi de Sant Pere de Terrassa, fins que aquest es disgregà el 1904 i Sant Julià s’uní aleshores a Sabadell
Rotglà
Cap de municipi de Rotglà i Corberà, juntament amb Corberà, amb el qual forma un sol nucli.
L’antic poble roglaners o rotlaners 116 m alt era d’origen islàmic tenia el nom d' Alcúdia Blanca ,i fou lloc de moriscs 50 focs el 1609 de la fillola de Xàtiva Depengué eclesiàsticament de Xàtiva fins el 1535, que fou erigida la rectoria de moriscs l’actual parròquia és dedicada als sants Joans amb els annexos de Corberà, les Alqueries de Galceran Sanç, l’Alqueria de Gil, Martí Tallada i Torrent de Fenollet també en depengueren temporalment Cairent, amb Carbonell i Llanera, Meneu i Quilis Pertangué a la família Roglà i passà als marquesos de Bèlgida