Resultats de la cerca

Estudià dret i filosofia a Madrid i des del 1924 fou arxiver de diverses institucions Escriví Orihuela durante la Guerra de la Independencia 1908, Vocabulario del dialecto murciano 1932, La reconquista de Orihuela 1934, Anales de la imprenta en Murcia 1941 i El teatro universitario y humanístico en España 1945

Cambrer, anà a Barcelona, on s’uní amb Durruti i Ascaso i formà el grup Los Solidarios 1922 Sota la Dictadura, fou empresonat a Burgos 1924 i a Pamplona 1926, i no tingué intervenció directa en la fundació de la FAI Després d’oposar-se a les federacions nacionals d’indústria, en el congrés de la CNT del juny del 1931 on representà el Sindicat d’Art Fabril de Barcelona, es destacà com a partidari de l’immediat putschisme revolucionari contra la República i fou qualificat d’anarcobolxevic Implicat en l’aixecament de l’Alt Llobregat gener del 1932, fou empresonat, i des de la presó acusà…

Es formà a Barcelona i al Círculo Artístico de Madrid Viatjà per diversos països d’Europa i Amèrica Es presentà a l’Exposició General de Belles Arts de Barcelona del 1894, on va exposar un paisatge A més de Barcelona, feu diverses exposicions arreu, entre les quals cal destacar les de Califòrnia, Mèxic, Budapest i l’Havana Guanyà la medalla d’or a Filadèlfia EUA, 1907 i a Budapest, on també rebé diploma d’honor En l’àmbit de la vida catalana, fou conseller de cultura 1925 del Centre Català de l’Havana i president d’aquesta entitat 1930-33 Dedicat a la decoració, el 1909 restaurà el Liceu de…

Collaborà a la premsa humorística de Reus, participà en la reorganització de Lo Sometent 1901-03 i fundà i dirigí Pàtria Nova 1905 El 1906 anà a Barcelona, formà part de la redacció d’ El Poble Català 1906-13 i dirigí El Gall 1912-13 Partidari de Rovira i Virgili en contra del pacte de Sant Gervasi 1914, posteriorment s’acostà al radicalisme lerrouxista i fou redactor d’ El Progreso El 1936 collaborà a Fructidor , òrgan d’Izquierda Republicana a Catalunya Publicà la novella Ànimes primitives 1910 Mantingué també una intensa activitat política El 1919 fou elegit regidor de l’…

Es formà a Llotja Barcelona amb Martí i Alsina i a Madrid Es presentà a Barcelona, amb Els traginers Exposició de Belles Arts del 1866, i concorregué després amb paisatges i estudis a l’exposició aragonesa de Saragossa 1868 i a la de Belles Arts de Barcelona del 1870 Pensionat a Roma el 1874, hi residí deu anys Havent-ne tornat, la seva exposició a Barcelona 1884 tingué una sorollosa acollida Narcís Oller l’elogià apassionadament pel seu naturalisme i el mostrà com a exemple contra la pintura d’història En exposar a Madrid el 1890, la regent li adquirí una obra Pintà, amb un estil lluminós i…

Milità a les Joventuts Nacionalistes de la Lliga i fou company de Joan Estelrich, amb qui collaborà estretament a l’Editorial Montaner i Simon A partir del 1918 collaborà assíduament a la premsa de Barcelona La Revista , La Publicitat , La Veu de Catalunya , D’ací i d’Allà  i Avui Bon coneixedor de l’alemany i el francès, traduí al català títols de Stefan Zweig la biografia de Tolstoi, Joseph Conrad Un tifó, 1930, a partir del text d’André Gide, Frank Thiess Dona raptada i obres de teatre El 1920 pronuncià un cicle de conferències sobre literatura russa i contemporània a l’Ateneu…

Matà un militar en un duel i fugí a Itàlia Estudià a Pisa, on es doctorà, i passà a Egipte, al servei del kediv Mehmet Alí, del qual fou metge i inspector de sanitat Creà un centre universitari d’estudis mèdics al Caire Durant l’epidèmia de còlera del 1831 i la de pesta del 1835 es féu remarcar per la seva abnegació Publicà diversos tractats mèdics en italià

Es doctorà en filosofia a la Universitat de Barcelona 1961, on fou professor ajudant 1958-66 i d’on fou expulsat per motius polítics En 1970-76 exercí diversos càrrecs a l’Institut de Ciències de l’Educació i en 1972-98 fou professor a la Universitat Autònoma de Barcelona catedràtic el 1986 El seu pensament ha evolucionat des de l’escolàstica, per incloure posteriorment elements marxistes i freudians i elaborar finalment una particular filosofia de l’educació emmarcada en un catolicisme obert Autor prolífic i sovint divulgador, imparteix cursos i conferències, i ha publicat nombrosos articles…

De família menestral, animat pel seu avi —modelista i exhibidor de figures de cera—, assistí a l’escola de dibuix de l’ajuntament 1847 i al taller de Domènec Soberano, on mostrà aviat una gran facilitat en el dibuix Orfe el 1850, anà amb el seu avi a Barcelona 1852, on un antic company, l’escultor Joan Roig i Soler, el presentà a l’escultor Domènec Talarn, que l’ajudà passà pel taller de Claudi Lorenzale, i el 1853 ingressà a Llotja, on dominava la doctrina natzarena Fugint del còlera, el 1854 anà a Berga i al santuari de Queralt, on pintà paisatges Institut Gaudí, Reus i, novament a Reus,…

Industrial taper, fou diputat a corts per la Bisbal Participà activament en la revolució de setembre del 1868, i aquell mateix any 1868 fou nomenat governador civil de Girona