Resultats de la cerca
Es mostren 4614 resultats
Ramon Ferrer i Navarro
Historiografia
Historiador.
Llicenciat en Geografia i Història l’any 1970 i doctor en història per la Universitat Literària de València 1972, fou professor ajudant d’Història Medieval d’aquesta institució en 1972-77, any que guanyà per oposició la plaça de professor adjunt d’universitat en la disciplina d’Història d’Espanya a l’Edat Mitjana Facultat de Filosofia i Lletres Ha estat titular de l’Institut de Cooperació Iberoamericana a Madrid durant els anys 1989-92 i és acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana, des de l’any 1984, entitat propera al blaverisme , bé que Ferrer evolucionà cap a postures…
Alfons XII d’Espanya
Història
Rei d’Espanya (1875-85), fill d’Isabel II.
A causa de la revolució liberal del setembre de 1868 hagué de fugir a França amb la resta de la família reial L’any 1870 rebé els drets a la corona gràcies a la renúncia d’Isabel II, mentre Cánovas del Castillo organitzava el partit alfonsí amb elements moderats i unionistes, que s’oposaven a la monarquia d’Amadeu I En ésser proclamada la República, tots els monàrquics, llevat dels carlins, passaren a les files alfonsines El cop d’estat de Pavía gener del 1874 acabà, de fet, amb la República, i el pronunciament de Martínez Campos Sagunt, desembre del 1874 permeté la restauració…
Alfons XI de Castella-Lleó
Alfons XI de Castella-Lleó Miniatura de les Crónicas de Heredia (1385)
© Fototeca.cat
Història
Rei de Castella i de Lleó (1312-50).
Fill de Ferran IV i de Constança de Portugal Elevat al tron quan tenia un any, en les pugnes per exercir la seva tutoria féu un eficaç paper moderador l’àvia del rei, Maria de Molina, que, a la seva mort 1321, deixà confiat Alfons a la ciutat de Valladolid Declarat major d’edat el 1325, inicià una política de mà dura contra els nobles revoltosos L’any 1331 Alfons de la Cerda li reté homenatge i posà fi al plet dinàstic Prosseguí la reconquesta el rei de Granada sollicità l’auxili del soldà del Marroc, que s’apoderà de Gibraltar Assetjada Tarifa, una esquadra marroquina derrotà la castellana…
Nicolas Poussin
Pintura
Pintor francès.
Després de rebre una notable formació cultural es dedicà d’una manera decidida a la pintura El seu primer mestre fou Nöel Jouvenet, però qui influí decisivament en la seva vocació fou Quentin Varin L’any 1612 Poussin es traslladà a París, on treballà als tallers de Georges Lallemand, Ferdinand Elle i Alexandre Courtois Aquest darrer li permeté l’accés a les colleccions de la corona, on descobrí Rafael Després de dos intents d’arribar a Roma, l’any 1621 s’installà a París, on collaborà amb Philippe de Champaigne Finalment, l’any 1624, arribà a Roma, on romangué bastants anys Els…
Ferran I de Nàpols
Història
Rei de Nàpols (1458-94).
Fill natural d’Alfons el Magnànim, fou legitimat per aquest el 1440, i fou reconegut com a successor en el tron de Nàpols pel parlament general el 1443, alhora que li era atorgat el títol de duc de Calàbria Per assegurar l’ajuda dels nobles, el seu pare el casà amb una neboda del príncep de Tàrent, Isabel Chiaramonte Amb tot, en morir Alfons el Magnànim 1458, el papa Calixt III es negà a reconèixer-lo, puix que considerava que el regne era de la Santa Seu, i el duc de Lorena, Joan d’Anjou, reivindicà, d’acord amb una part de la noblesa, la corona napolitana Tanmateix, Ferran fou…
Diego Hurtado de Mendoza y de la Cerda
Història
Segon comte i primer príncep de Melito, gran d’Espanya, primer marquès d’Algecilla, primer duc de Francavilla i comanador de Sant Jaume.
Fill del primer comte de Melito, Diego Hurtado de Mendoza y Lemos Participà en les campanyes d’Itàlia i de Flandes En 1548-50 acompanyà el príncep Felip futur Felip II a Alemanya, i durant el viatge féu amistat amb l’aristòcrata portuguès Ruy Gomes da Silva, privat del príncep i organitzador de la fracció més oberta del govern, el qual més tard esdevingué el seu gendre, en casar-se amb la seva filla, la després famosa princesa d’Èboli Nomenat virrei d’Aragó 1554-56, fracassà políticament, en sentenciar a mort Sebastià Calassanç de Benavarri, acusat de fautor de bandolers Aquest fet,…
Martí d’Aragó-Gurrea i Sarmiento de Castilla
Història
Noble i erudit.
Era comte de Ribagorça Martí I 1533-65 i 1573-81 i duc de Luna i, per extinció de la línia dels prínceps de Salern, duc de Vilafermosa Fou educat a Santiago de Compostella amb el seu oncle matern el cardenal Pedro Sarmiento i a la cort com a menino de l’emperadriu Isabel i del príncep Felip el 1554 acompanyà el príncep en el seu casament a Anglaterra i, després, a Flandes, on prengué part a la batalla de Saint-Quentin 1557 Cansat per les continuades revoltes dels seus vassalls ribagorçans, que pretenien d’incorporar-se a la jurisdicció reial, intentà de vendre el comtat a la corona…
Pau VI

Pau VI
Cristianisme
Nom que prengué Giovanni Battista Montini en ésser elegit papa (1963).
Format a la Universitat Gregoriana i a l’Acadèmia de nobles eclesiàstics, fou agregat a la nunciatura de Varsòvia Assistent nacional dels universitaris catòlics italians 1926-31, collaborà amb Pius XII com a substitut de la secretaria d’estat 1937 i com a prosecretari 1952 Dificultats d’entesa li proporcionaren l’arquebisbat de Milà 1954, on desplegà una vasta activitat Creat cardenal per Joan XXIII 1958, n’esdevingué successor Donà impuls decisiu a les tres darreres sessions del concili II del Vaticà i n’assumí plenament l’esperit, així com el desig de continuar el diàleg amb el món,…
Sant Honorat de Solsona
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud est G Llop Aquesta església es troba al cantó de tramuntana de Solsona, ja un xic als afores del nucli de població Mapa 292M781 Situació 31TCG782514 A uns 50 m d’iniciar-se la carretera de Solsona a Sant Llorenç de Morunys cal girar a mà dreta per arribar, en menys d’1 km, a Sant Honorat, que queda a mà esquerra de la pista Abans caldrà deixar el cementiri a mà dreta S’hi celebra culte i en guarden les claus a cal Vilàs Història L’església és d’una nau, capçada a llevant per un absis semicircular El parament ha estat resolt amb…
Guzmán
Llinatge castellà de rics homes, originari, sembla, del castell de Guzmán (Burgos).
La seva genealogia es fa remuntar al rei Ordoni I de Lleó, el net del qual, el comte castellà Rodrigo Núñez, sembla que es casà amb l’hereva del castell de Guzmán Ruy Núñez de Guzmán segle XI fou el primer a emprar aquest nom Entre els membres d’aquest llinatge cal destacar Domingo de Guzmán sant Domènec Ramiro Felipe Núñez de Guzmán y de Guzmán , pare de Nicolás de Guzmán y Carafa , tresorer general de la corona d’Aragó Fernán Pérez de Guzmán y de Ayala mort el 1460, autor de Mar de historias i de Generaciones y semblanzas Leonor de Guzmán y Ponce de León 1311-1350, amant d’…