Resultats de la cerca
Es mostren 3341 resultats
Mongòlia 2011
Estat
La vida política del país va estar marcada pel debat sobre l’explotació dels recursos energètics i miners per empreses estrangeres Aquesta opció va ser defensada en diverses ocasions pel mateix primer ministre, Sukhbaataryn Batbold, el qual va haver de fer front a dures crítiques de l’oposició i fins i tot d’alguns membres del seu partit La tensió va arribar al seu punt àlgid quan a l’agost van circular rumors que el Govern havia arribat a un acord amb el Japó i els Estats Units per a acollir un magatzem de residus nuclears, una possibilitat que tant les autoritats governamentals com el…
Bernat Senesterra de Santaeugènia i de Caramany
Història
Militar
Militar.
Prengué part en la guerra de Castella 1363 S'ocupava de les finances de Bernat de Fortià i família i devia ésser protegit per la reina Sibilla Amb el seu fill Ponç vengué el castell de Palau-sator a Bernat Miquel 1379 Fet governador d’Oriola 1380, obtingué privilegi de noble 1381 Nomenat després governador de Càller 1383, fou enviat a Sardenya per tractar una concòrdia amb els Arborea i acompanyar-hi Brancaleó Doria, detingut a la cort reial Bernat lluità pel rei a Roses i Cadaqués contra el comte d’Empúries El rei li vengué el castell d’Estagell 1381 i alguns drets a Salses 1385…
Roger Bernat I de Pallars
Història
Comte de Pallars Sobirà (1416-24), fill d’Hug Roger II i de Blanca de Foix-Castellbò.
Es casà amb Beatriu de Cardona, i fou pare d’Arnau Roger IV En vida del seu pare, assistí a la coronació de Martí I a Saragossa 1399 i a les corts de Barcelona del 1410, que apressà a l’Humà el nomenament de successor Malgrat participar amb el seu pare en la lluita de Ferran d’Antequera contra Jaume II d’Urgell, aviat es convertí en un dels capdavanters del partit pactista defensor a ultrança de les llibertats i els privilegis de les classes dirigents catalanes enfront de l’autoritarisme de la nova dinastia Trastàmara Amb Bernat de Cabrera, Dalmau de Rocabertí, Ramon de Perellós i Francesc d’…
Antoni de Vilaragut i Visconti
Història
Literatura catalana
Conseller reial i literat.
Vida i obra Fill de Ramon de Vilaragut i de Grandiana Visconti, heretà possessions a Sicília, on residí de jove, i les perdé en tornar a València Conseller de Pere III, fou alcaid de Xàtiva, i per raó de la seva participació en els bàndols familiars, hagué de restituir el càrrec 1378 i anar-se’n de València Després assistí a la cort de Montsó 1383 Joan I el feu novament alcaid de Xàtiva 1387 i Alaquàs Per la seva segona muller, Joana Mercer i de Sentllir, filla de Mateu Mercer, adquirí la baronia d’Olocau, que vinculà el 1398 Fou un notable literat i, a més d’un tractat de…
,
Benet de Tocco
Cristianisme
Abat benedictí i bisbe.
Era de la família dels antics dèspotes d’Epir i es deia Marco Antonio Tocco , nom que canvià pel de Benet en fer-se monjo Formà part de la cort de l’emperador Carles V Visità Montserrat i demanà l’hàbit benedictí el 1542 Es remarcà tot seguit dins la comunitat reformada i el 1552 Alfonso de Burgos li dedicà l’obra De immensis Dei beneficiis Elegit abat el trienni 1556-59 començà la tanca de la clausura, feu la infermeria dels donats i restaurà Santa Cecília de Montserrat En el seu segon abadiat 1562-64 continuà l’obra de l’església, començada per l’abat Bartomeu Garriga Elegit…
Antoni Tallander
Sepulcre d'Antoni Tallander a la catedral de Barcelona
© Fototeca.cat
Història
Cortesà.
Estigué al servei del rei Martí a Sicília i d’Alfons el Magnànim a Nàpols Era mestre de bufons de la seva cort i conegut amb el sobrenom de mossèn Borra El rei li confià missions diplomàtiques difícils el 1416 fou enviat al concili de Constança, i seguí després l’emperador Segimon a Lorena, Estrasburg i Ulm Les seves cartes informatives al rei, escrites a la manera de crònica, són d’un to directe i pintoresc Retornà, puix que el 1423 formava part de la comitiva del Magnànim a la seva arribada a Barcelona El 1438 a València féu escriure un llibre, Summa de collacions o de…
Antoni Agustí i de Siscar
Història
Dret
Jurista i vicecanceller de la corona catalanoaragonesa (1508-23).
Des del 1506, almenys, fou regent del consell suprem d’Aragó El 1507 anà a Roma com a ambaixador reial, ensems amb Jeroni de Vic i d’altres, prop del papa Juli II El 1508 fou nomenat vicecanceller, gràcies, possiblement, a pertànyer a una família de Fraga, vila considerada com a pròpia tant pels catalans com pels aragonesos Es casà amb Aldonça Albanell, filla d’un altre alt funcionari, el barceloní Jeroni Albanell Fou un fidel collaborador de Ferran II fins que el 1515 fou empresonat sota l’acusació, segons uns, d’afavorir, a les corts de Calataiud, la causa de la noblesa aragonesa i de…
‘Abd al-Raḥmān II de Còrdova
Història
Emir d’Al-Andalus (822-852).
Successor del seu pare al-Ḥakam I de Còrdova , presidí una època de reorganització i centralització de l’emirat en adaptar les reformes i les modes que els califes abbàssides aplicaven a Bagdad Més ben dotat que el seu pare per a una política conciliatòria, el seu regnat es caracteritzà per una relativa tranquillitat interna Així i tot, hagué de fer front a diverses revoltes, com la del seu inquiet oncle ‘Abd Allāh al-Balansī , les baralles de les tribus àrabs al país de Tudmir, que l’induïren a enderrocar-ne la capital, Oriola, i a bastir Múrcia 825-831, la rebellió de Mèrida 829 i la de…
Carles de Coloma i de Melo
Història
Militar
Militar, diplomàtic i historiador, marquès de l’Espina.
Fill de Joan de Coloma i de Cardona Participà en la guerra contra Portugal 1581, serví a Sicília 1584 i en l’exèrcit de Flandes 1588-1600 Es destacà a les batalles d’Aumale 1592 i de Doullens 1595 fou ascendit a mestre de camp i nomenat cavaller de l’orde de Sant Jaume 1597, malgrat la seva ascendència jueva El 1600 fou traslladat a Perpinyà com a governador i com a capità general dels comtats de Rosselló i de Cerdanya, i en 1611-17 fou lloctinent de Mallorca Tornà a Flandes i participà en la invasió del Palatinat amb Ambrosio de Spinola Fou ambaixador 1622-24 a la cort de Jaume…
Eimeric de Centelles i de Vilanova
Història
Baró de Centelles i senyor de Llombai i de Torralbes.
Conseller i camarlenc del rei Joan I des d’abans de la seva ascensió al tron Fill de Gilabert VI de Centelles i de Montcada Heretà del seu germà Pere la senyoria d’Olfarb Participà en la guerra contra Castella 1365-69, en la qual caigué presoner, en un atac contra Portsmouth i les costes angleses en collaboració amb els francesos segurament el 1377, en la lluita contra l’infant Jaume de Mallorca 1374-75, en la guerra contra el comte d’Empúries 1385 i en la defensa de Catalunya contra la invasió dels Armanyac 1389-90 Dugué a terme diverses ambaixades a la cort papal d’Avinyó per…