Resultats de la cerca

Estudià interpretació i direcció a l’Institut del Teatre de Barcelona 1947 i es dedicà professionalment al teatre com a actor, escenògraf, director i autor Ella , 1951 La cáscara de la nuez , 1956 La sal , 1968 en diverses companyies També feu de guionista a Radio España de Barcelona 1947-53, i es dedicà a la pintura i la poesia El poema nuevo , 1953 Entrà al món del cinema a través del Cineclub Monterols A Madrid collaborà amb la productora Ariel, per a la qual dirigí algunes escenes addicionals de Los jueves, milagro 1957, de Lluís G Berlanga, i amb la productora Procusa El 1957 dirigí el…

Cinema nord-americà En un cinema tan propens a l’espectacle com és el nord-americà, possiblement el títol més destacat de l’any va ser Boyhood , de Richard Linklater, en què el principal efecte especial és el mateix pas del temps Linklater ja havia explorat l’efecte del pas del temps en les persones en la seva cèlebre trilogia iniciada amb Before Sunrise , però en aquest cas ha anat més enllà rodant una mateixa història al llarg de dotze anys Algunes de les pellícules més importants de l’any van ser fetes per cineastes que, sense pertànyer a les generacions més veteranes de Hollywood, ja…

Els anys de la Segona República van ser testimoni del pas del cinema mut al sonor Aquest avenç tecnològic va comportar la reconversió de les sales exhibidores i dels diferents professionals del medi, i també una important inversió de capitals l’adaptació a la nova conjuntura topava amb un seguit de problemes, entre els quals destacaven la competència del cinema de Hollywood disposat aleshores a la producció en castellà i les càrregues fiscals imposades a la indústria cinematogràfica El reconeixement oficial del poder de la imatge en moviment com a instrument i vehicle de propaganda política…

Estudià a l’Institut del Teatre de Barcelona i en diverses escoles d’interpretació, entre les quals la de Lee Strasberg de Nova York Actuà al costat de Joan Capri i el 1981 protagonitzà amb Enric Majó Terra baixa , d’Àngel Guimerà, sota la direcció de Josep Maria Benet i Jornet, un èxit que la feu entrar a la companyia de Josep Maria Flotats, amb la qual representà El misantrop El dret d’escollir , premi Memorial Margarida Xirgu 1987-88, i Lorenzaccio , premi Penya Teatral Carlos Lemos 1987-88 També intervingué, entre d’altres, a Absalón 1983, José Luis Gómez, La gata sobre el tejado de zinc…

Vida Després de la guerra civil fou destinat a Zamora, on collaborà en una emissora local amb monòlegs humorístics El 1941 s’inicià com a periodista, dibuixant i escriptor humorístic quan Miguel Mihura, Edgar Neville i Conchita Montes li facilitaren l’entrada al setmanari La Codorniz Traslladà el seu sentit de l’humor a la ràdio i a les sales de festa, tot innovant els monòlegs tradicionals amb la invenció d’un peculiar telèfon des del qual bastia caricatures d’estaments sovint intocables com l’exèrcit o la guerra El 1952 estrenà la comèdia musical Tengo "momia" formal , escrita amb Eduardo…

Cursà tres anys de dret i es formà com a actriu a l’Institut del Teatre 1975-78 Formà part de grups independents, de l’Assemblea de Treballadors de l’Espectacle ADTE i debutà en el teatre professional amb Bodas que fueron famosas del Pingajo y la fandanga Grec 78 El mateix 1978 entrà al grup Dagoll Dagom i actuà a Antaviana , i debutà a la televisió El club de los siete i al cinema amb L’orgia , de Francesc Bellmunt Després d’aquest film s’installà a Madrid, on prosseguí la carrera, i començà a utilitzar el nom artístic d’Assumpta Serna De la seva filmografia cal destacar El crimen de…

Inicialment ballarina i coreògrafa, posteriorment abordà el teatre amb una interpretació d’ El somni d’una nit d’estiu i també amb diversos dramàtics televisius El paper de Colometa a la versió de La plaça del Diamant 1982, de Francesc Betriu, li obrí les portes del cinema i li atorgà el Premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya a la millor actriu Sense abandonar el teatre, amb diverses produccions del Centre Dramàtic de la Generalitat, intervingué als films Pares y nones 1982, de José Luis Cuerda  Soldados de plomo 1983, de José Sacristán  Sal gorda 1983, de…

Vida i obra Net d’ Adolf Marsillach i Costa i fill del periodista Lluís Marsillach Estudià dret a la Universitat de Barcelona i parallelament s’inicià com a actor 1946 en el quadre escènic de Ràdio Barcelona i el Teatre de Cambra de Barcelona El 1950 fou contractat pel Teatro Nacional María Guerrero de Madrid, ciutat on s’installà i desenvolupà la major part de la seva carrera El 1955 retornà temporalment a Barcelona per debutar com a director d’escena al teatre Windsor Posteriorment formà companyia pròpia 1956, dirigí el Teatro Español de Madrid 1965, fundà el Centro Dramático Nacional 1978…

De família d’origen italià, a finals dels anys setanta anà a Nova York, on estudià dansa i coreografia, i els primers anys vuitanta inicià una intensa carrera com a cantant, ballarina i actriu, que aviat la convertí en una celebritat del món de l’espectacle Considerada la cantant més famosa de la història del pop, ha basat el seu èxit en una combinació de soul ,  rock i  disco-sound, una innegable presència escènica reforçada també per una actitud provocadora i una posada en escena acurada i espectacular Fins els anys vuitanta, cap dona no havia tingut mai tant d’èxit ni havia aconseguit unes…

Evolució La Collecció Tomàs Mallol es començà a configurar com a tal a final de la dècada del 1960 al domicili del seu creador, i es compon aproximadament de 20000 unitats El volum d’objectes aplegats s’emmarquen en el període comprès entre la segona meitat del segle XVIII i el primer terç del segle XX L’objectiu de la collecció és aplegar els elements que configuren la prehistòria del cinema i els seus primers anys d’existència, és a dir, els que expliquen com es representaven les imatges abans del cinema i quin fou el procés tècnic projecció, animació, captació d’imatges que desembocà en l’…