Resultats de la cerca

És pròpia de sòls silicis i calcaris de la zona mediterrània Als Països Catalans hi ha, com a comunitats vegetals espontànies, la màquia continental de garric i arçot, a les contrades seques de la terra baixa continental, en la qual dominen el garric i l’arçot la màquia litoral d’ullastre i margalló, a l’illa d’Eivissa i tot al llarg de la zona litoral càlida i eixuta de Garraf fins a Alacant, en la qual dominen el garric i el llentiscle, acompanyats de l’ullastre, del margalló i del garrofer la màquia mallorquina de garrofer i olivella, a l’illa de Mallorca, en la qual dominen…

Quan les transaccions són fetes amb mercaderies, hom parla d' exportacions visibles , i d' invisibles quan hom fa un servei assegurances, interessos, nolis, etc per compte d’un altre país El pagament d’aquestes exportacions corrents es fa efectiu a curt termini, ja sia amb diners o amb altres béns i serveis les exportacions de capital , al contrari, tenen com a objectiu l’obtenció d’un rendiment a llarg termini La importància que hom concedeix al manteniment d’un saldo favorable en la balança comercial ha impulsat l’establiment de mesures, per part dels governs, per afavorir la…

Estudià cant amb D’Arnals a la seva ciutat natal i el 1908 debutà a Düsseldorf Actuà posteriorment en les companyies dels teatres d’òpera de Krefeld, Darmstadt, Wiesbaden i Viena, i el 1920 entrà a formar part de la Staatsoper de Berlín Durant nou anys mantingué una intensa activitat i al llarg de més de 400 representacions interpretà quaranta-set papers d’òperes de R Strauss, M Musorgskij, R Wagner, Ch Gounod o A Berg El 1925 estrenà Wozzeck , obra en què intervingué amb el paper titular Actor i cantant versàtil, fou especialment aplaudit per la intensitat amb què representà els…

Estudià amb A Pessina i el 1919 debutà a Vicenza com a Rodolfo La sonnambula El 1924 es presentà amb èxit al Teatro Costanzi de Roma i al Teatro Colón de Buenos Aires, on fou contractat en temporades successives, fins el 1930 El 1926 debutà al Teatro alla Scala de Milà com a Felip II Don Carlo i hi cantà regularment fins el 1952 Entre el 1929 i el 1933 actuà al Metropolitan de Nova York També es presentà al Covent Garden de Londres 1931, amb La forza del destino , i a l’Òpera de París 1935 Es retirà el 1953, després d’una reeixida carrera al llarg de la qual interpretà els…

Estudià cant a Roma, i el 1911 debutà a la seva ciutat natal amb el paper de Marcello La bohème La temporada 1921-22 fou contractat per A Toscanini per a interpretar el paper titular de Falstaff a la Scala de Milà, òpera de G Verdi que cantà més de 1 200 vegades al llarg dels quaranta anys següents El 1926 debutà al Covent Garden, on cantà òperes de G Verdi, G Puccini i WA Mozart Assidu als festivals de Glyndebourne i Edimburg, hi interpretà papers còmics de Mozart i G Donizetti, especialment els de Così fan tutte i Don Pasquale Entre el 1946 i el 1949 actuà als teatres de…

Estudià música a Bourges, abans de matricular-se al Conservatori de París, on estudià cant i on obtingué un segon premi de fi de carrera Debutà el 1936 amb un concert radiofònic, abans de fer-ho a l’Òpera Còmica de París Desenvolupà una intensa carrera a la capital francesa, especialment al Palais Garnier i a l’Òpera Còmica, teatres dels quals fou membre estable i on al llarg de més de vint-i-cinc anys —fins a la meitat dels anys seixanta— interpretà els principals papers del seu repertori S’especialitzà en el paper titular de Carmen , que representà més de 200 vegades, a França…

Com que formen un conjunt parallel al de les quinze Invencions a dues veus, és habitual anomenar-les Invencions a tres veus La seva varietat de formes, textures i estils és molt gran, però moltes són fugues de característiques pràcticament iguals a les d' El clavicèmbal ben temprat , si bé en les Simfonies el subjecte de la fuga es presenta acompanyat ja en la primera entrada, cosa que mai no passa en les fugues de l’altra collecció L’escriptura del tipus de sonata en trio és molt freqüent, i fins i tot en un cas BWV 791 es manté al llarg de tota la composició La tècnica del…

El resultat d’aplicar aquesta tècnica és una successió de seccions imitatives, és a dir, una durchimitation o 'imitació contínua’ Normalment, el final d’una secció o grup d’imitacions es prolonga més enllà del començament de la següent secció, cosa que produeix un encavalcament que assegura una gran continuïtat musical al conjunt de la peça Aquesta tècnica sorgí al final del segle XV es troba, per exemple, en l’obra de Josquin Des Prés i s’expandí al llarg de tot el segle XVI, sent molt característica de l’obra de Palestrina Durant aquest període, la durchimitation fou utilitzada…

Es constituí l’any 1870 per iniciativa d’un grup de músics per tal d’introduir la música de cambra a Barcelona Integrada per Josep Güell, Josep Quintana, Joan Baucis, Josep Ribera i Miró, Josep Fornelio, Daunis, Ayné, Cots, Puig, Claudi Martínez i Imbert i Cosme Ribera i Miró, la formació inicià l’activitat el 1870, assajant i fent concerts en cases privades Finalment arribaren a un acord amb l’Ateneu Català poc després Ateneu Barcelonès i es presentaren públicament al saló d’aquesta entitat el 27 de febrer de 1872 A partir de llavors desplegaren una intensa activitat concertística, que es…

Fill de púgil, començà a boxejar el 1971 Fou campió de Catalunya i d’Espanya amateur del pes lleuger 1974 Després de 39 victòries i cap derrota com a aficionat, el 1975 passà a professionals Fou campió d’Espanya d’aquest mateix pes el 1979 L’1 de juny de 1980 es proclamà campió d’Europa dels pesos lleugers al camp de futbol de Terrassa, després de guanyar l’italià Giancarlo Usai El 1981 es passà al pes superwèlter, i aquella mateixa temporada es proclamà campió d’Espanya Es retirà el 1983, després de perdre el combat pel títol europeu de la categoria a Nàpols davant l’italià Patrizio Oliva Al…