Resultats de la cerca
Es mostren 2474 resultats
Noruega

Estat
Estat del N d’Europa, a la meitat occidental de la península d’Escandinàvia, que limita a l’E amb Suècia, Finlàndia i Rússia, al S amb la mar del Nord, a l’W amb l’oceà Atlàntic i al N amb la mar de Barents, inclou també les illes Svalbard i Jan Mayen; la capital és Oslo.
La geografia física El sòl de Noruega és constituït per un massís de roques granítiques i esquists, amb cims arrasats per l’erosió de les glaceres quaternàries El massís forma part del gran plegament caledonià, com el d’Escòcia La influència oceànica atenua els contrasts entre el sud i el nord, per la qual cosa l’estudi del territori pot fer-se segons faixes longitudinals que representen diverses regions naturals una franja muntanyosa parallela a la costa, una façana marítima on radiquen els fiords, i la Noruega del SE, situada darrere la muntanya i de clima continental La muntanya, de formes…
Onàer
Partida
Partida del municipi de Callosa d’en Sarrià (Marina Baixa), al sector nord-occidental del terme, als vessants meridionals de la serra de la Xortà, on neix el barranc d’Onàer, que aflueix al riu d’Algar per la dreta.
Confrides
Vista de Confrides
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Marina Baixa, al límit amb el Comtat, en plena zona muntanyosa d’Alcoi, entre la Serrella (1 360 m alt., a la malla del Llop), al nord, i la serra d’Aitana (1 558 m), al sud.
Ambdues serres s’uneixen al port de Confrides 983 m, a l’extrem occidental del terme, on s’inicia, vers l’est, la vall de Confrides , capçalera del riu de Guadalest vers l’oest del port s’inicia la vall de Penàguila Més del 80% del territori és ocupat per alzinars, matollars i pasturatges, en part de propietat comunal L’agricultura és predominantment de secà cereals, ametllers, en expansió, olivera i garrofers El regadiu hortalisses i arbres fruiters, que aprofita l’aigua de fonts, es limita a unes desenes d’hectàrees Els darrers anys, la població ha experimentat una disminució important La…
barranc del Llop
Barranc
Barranc de capçalera del riu de Gorgos que neix a la Serrella (1 360 m alt.), prop de la vila de Castell de Castells (Marina Alta); s’uneix amb el de Malafí al pla de Petracos, dins el mateix terme.
puig de Randa
El puig de Randa
© Fototeca.cat
Muntanya
Elevació muntanyosa (543 m alt.), al centre de l’illa de Mallorca, al límit entre es Pla (terme d’Algaida, al qual pertany en gran part) i sa Marina (terme de Llucmajor), la més important de l’anomenat massís de Randa.
Format conjuntament amb el puig de son Reus 501 m alt, de s’Escolà 311 m alt, de ses Bruixes 374 m i de Galdent 420 m En una cova del cim del puig es retirà Ramon Llull a fer vida contemplativa el 1275 hi feu bastir un altar marià origen del santuari de la Mare de Déu de Randa , dit després de Cura, amb una cella adjunta, nucli d’un estudi lullià, l’Escola de Randa El 1394, al sector meridional del puig, prop del límit amb Llucmajor que assenyala la llarga cinglera que envolta la muntanya, fou fundada l’ermita de Sant Honorat, i molt a prop, el 1497, el santuari de Gràcia
el Racó de l’Oix
Barri
Antic nucli costaner i actual barri de Benidorm (Marina Baixa), a l’extrem oriental de la platja de Casablanca, a llevant de la vila, al fons de la badia que tanca la punta de Pinet, al peu de la serra Gelada.
canya de pescar
Pesca
Pesca esportiva
Estri de pesca fluvial o marina constituït bàsicament per una tija, generalment de canya de bambú, alumini o fibra de vidre, d’un extrem de la qual penja un fil (llinya) proveït, a l’altre cap, d’un o diversos hams.
Entre la llinya i l’ham hom sol intercalar el pèl de cuca o pèl de seda , fragment de fil molt resistent i transparent tot aquest conjunt de coses constitueix l’ armada o cameta sovint hom afegeix ploms a la llinya i àdhuc un suro o boia La tija o canya pròpiament dita, pot ésser d’una sola peça canya curta, d’uns 2-3 m o de dues, una inferior, gruixuda, la crossa , i una altra de superior, prima i vincladissa, el cimerol canya llarga, d’uns 4-6 m Algunes canyes són proveïdes, al llarg de la tija, de petites anelles, per l’ull de les quals passa la llinya, la qual, aleshores, s…
Les bacil·lariofícies o diatomees
Característiques del grup Les diatomees o bacillariofícies constitueixen un grup molt nombrós al voltant de 10 000 espècies actuals, agrupades en uns 200 gèneres, molt popular per a qualsevol naturalista que hagi mirat mostres d’aigua amb el microscopi El seu caràcter més notable és la presència d’una mena d’esquelet extern constituït per sílice diòxid de silici, SiO 2 , una substància incolora amb aspecte de vidre Es troben en tota mena d’ambients humits suficientment illuminats La majoria d’elles viuen lliures, ja sia en suspensió en l’aigua planctòniques, ja sobre alguna mena de substrat…
El cicle triàsic al domini beticobalear
Columnes estratigràfiques del Permià superior i del Buntsandstein de Mallorca i Menorca Servei de Fotografia/SPG, original d’Antonio Rodríguez-Perea i collaboradors La sèrie estratigràfica del Triàsic del domini beticobalear català comprèn, a grans trets, quatre grans trams Un d’inferior, detrític, que aflora només a Menorca i a Mallorca, amb una potència d’uns 500 m Permià i Buntsandstein Segueix un tram bàsicament calcari Muschelkalk, de 100 a 300 m de potència, que aflora a les tres illes Balears El Muschelkalk de l’illa de Mallorca presenta, localment, un tram lutitoevaporític intermedi,…
sal comuna

Sal comuna
© Fototeca.cat
Alimentació
Clorur sòdic en condicions d’ésser emprat en alimentació.
Composició i utilització de la sal Procedeix de la sal gemma, triturada, mòlta i purificada mitjançant rentatge o dissolució i ulterior cristallització Sol contenir fins a un 3% d’aigua i petites proporcions 2,5% d’altres sals clorurs i sulfats càlcics, magnèsics i sòdics També té indicis de bromurs, iodurs, liti i bor La sal és higroscòpica per les sals magnèsiques i hom hi pot afegir antiaglomerants o dessecants, com silicats, ferrocianurs o fosfats càlcics o magnèsics, per evitar que s’agrumolli i es faci feixuga És emprada com a condiment per als aliments, bé que des del punt de vista…