Resultats de la cerca

Vida Fill de Joaquim Nin i Castellanos  i germà de l’escriptora Anaïs Nin S’inicià en la música a Barcelona de la mà de Conxita Badia 1913-14, estudis que aprofundí a la Schola Cantorum de París amb Paul Braud Posteriorment, per indicació de Manuel de Falla , estudià composició amb Paul Dukas al Conservatori de París, i també a la capital francesa fou alumne de piano de Ricard Viñes Els anys trenta collaborà alguns estius amb Falla a Granada, juntament amb Braud El 1931 debutà com a pianista a Madrid, debut que fou l’inici d’una brillant carrera que el dugué a tocar arreu acompanyat de músics…

Llicenciat en dret, impulsà moltes de les activitats culturals de Manacor Inicià la seva activitat literària com a poeta, primer amb alternança castellana-catalana i després ja en català El seu primer llibre,  Poemes a Naí  1965, palesa la influència de la Generació del 27  Biografia 1969-1970  1974 marca ja una evolució, accentuada amb  Paràbola i clam de la cosa humana  1974, en què la temàtica intimista dona pas a la social,  La bellesa de l’home  1979 i  Llibre de les benaventurances  1980 reculls que, juntament amb  Poemes ocasionals , han estat aplegats a  Tots els poemes 1957-1981 …

Notari de professió, es relacionà activament amb el moviment de  la Renaixença , i fou un dels socis fundadors de La Jove Catalunya En l’almanac del grup, La Xanfaina , hi publicà Rondalla , a manera d’allegoria moral L’enderrocament de l’antiga església de Sant Miquel motivà la publicació, en Lo Gai Saber , de la monografia històrica “Novas historicas referents a la capella que fou de Sant Miquel Archangel de la present ciutat de Barcelona” 1868 on, entre altres textos, recollia les escriptures de l’edifici del segle X Posteriorment collaborà en la Revista de Ciencias Históricas i en el…

Fill del cardenal Roderic de Borja, després papa Alexandre VI, i de Vannozza Catanei Fou inicialment destinat a la carrera eclesiàstica, i gràcies a les influències del seu pare obtingué, ben d’hora, diverses prebendes importants fou protonotari apostòlic 1482, gaudí de canongies i benifets a Xàtiva, a València i a Cartagena fou bisbe de Pamplona 1491, etc El 1492 Alexandre VI el nomenà arquebisbe de València, i l’any següent cardenal, tot i que només era un simple tonsurat Fou ordenat de diaca el 1494 A la mort del seu germà Joan, segon duc de Gandia assassinat per instigació del mateix…

Vida Fou alumne de JJ Fux, el qual, aprofitant la seva posició privilegiada de kapellmeister , li obrí les portes de la cort i, el 1739, li aconseguí el nomenament de compositor imperial Aquesta responsabilitat no li impedí dur a terme viatges esporàdics a Itàlia Venècia i Milà amb motiu de les estrenes d’algunes de les seves òperes A Viena inicià una intensa activitat pedagògica -basada en l’estricta observança dels preceptes de l’autor del Gradus - que reuní una llarga llista de deixebles, entre els quals destacà JB Schenk Les seves simfonies, bàsicament configurades segons la…

Vida Es formà amb els dominics i els jesuïtes, però hagué de seguir l’ofici del pare propietari de dos molins i entrà a la Corporació de forners En morir aquest, Josef es dedicà a la música, que havia estudiat de petit, i es perfeccionà amb FA Habermann i J Seger El 1763 anà a Venècia a estudiar amb GB Pescetti, que l’orientà en la composició d’òperes Dos anys després, amb motiu del casament de Josep II, estrenà a Parma Il Parnaso confuso A la cerimònia hi havia l’ambaixador de Nàpols, el qual, encantat, li encarregà una altra òpera per a l’aniversari de Carles III d’Espanya Myslivecek…

Vida Filla d’un bidell de la Universitat de Barcelona, des de molt jove mostrà uns grans dots per al cant, que foren descoberts per M Plantada A catorze anys ingressà en el Conservatori de Música del Liceu, on estudià cant amb D Frau Aconsellada per N Annovazzi, abandonà la tessitura de soprano dramàtica i se centrà en el repertori líric, a més d’estudiar guitarra amb G Tarragó Formà part d’Ars Musicae abans de debutar en un recital al Palau de la Música Catalana organitzat per l’Agrupació de Cultura Musical de Barcelona 1944 Un any després es presentà al Gran Teatre del Liceu com a Comtessa…

De família originària de Piacenza, a Roma aprengué el grec per tal de poder traduir al llatí Homer, Isop, Tucídides, Heròdot i Demòstenes hi tractà Leonardo Bruni, de qui rebé la prevenció contra l’aristotelisme medieval i la nova actitud ètica dels humanistes per contra, també hi féu amistat amb el desaprensiu Antonio Beccadelli, el Panormita L’actitud hostil del poeta Antonio Loschi i del filòsof Poggio Bracciolini li impediren d’assolir de Martí V la secretaria que havia deixat vacant el seu oncle matern Melchiorre Scrivani mort el 1430 El 1431 partí, doncs, cap a la Universitat de Pavia,…

Fill de cantants de sarsuela, el 1950 anà a residir a Mèxic, on estudià piano i direcció orquestral amb Igor Markevitch Debutà com a baríton als setze anys, al costat dels seus pares, i el 1960, ja com a tenor, a Monterrey Mèxic com a Alfredo en La Traviata El 1962 obtingué un gran èxit a Texas amb Lucia di Lammermoor , i aviat esdevingué un dels primers tenors mundials Cantant de veu molt bella, bona tècnica i agut suficient, es caracteritza per les seves interpretacions expressives i vehements Conrea un repertori amplíssim, que va des dels papers de tenor lleuger Nemorino, passant pels de…

Atès l’origen solsonenc del pintor Francesc Ribalta 1565-1628, des del Principat hom estaria temptat de comptar-lo, juntament amb l’arquitecte Pere Blai, l’escultor Agustí Pujol II, el músic Pere Pau Pujol, l’argenter Felip Ros i el pintor Lluís Pasqual Gaudin, entre els grans renovadors de l’art català a l’albada del segle XVII Però encara que el prestigi de Ribalta no va passar desapercebut al Principat, les seves dades biogràfiques són eloqüents i el presenten com un mestre format a Madrid 1582-98 i arrelat a la ciutat de València fins a la seva mort En una…