Resultats de la cerca

Vida i obra El 1486, essent notari, fou elegit conseller de la ciutat de València, càrrec que també ocupà el 1509 Participà en el certamen poètic valencià del 1474 amb la composició en català A vós per lohar, dels àngels senyora , i en el del 1498, celebrat igualment a València, amb les composicions Canbi paràs contral Sathan qui us postra i Mayor de tots creats de una pasta Bibliografia Miquel i Planas, R 1911 Vegeu bibliografia

Ministre de l’interior 1963 i vicepresident del consell 1964, a partir del cop d’estat baasista del febrer del 1966 acumulà successivament les funcions de president de la República, cap del govern i secretari general del seu partit, malgrat les lluites fraccionals al si d’aquest, fins que al novembre del 1970 una nova revolta el desposseí de tots els càrrecs en benefici del general Hāfiz al-Assad i fou empresonat fins pocs mesos abans de morir

D’origen noble, participà en les guerres de Granada 1481-92 i d’Àfrica 1508-11 Nomenat governador de Tierra Firme o Castilla del Oro 1513, substituí Vasco Núñez de Balboa, que féu decapitar el 1517 Malgrat la seva enemistat envers tots els capitosts que podien competir amb ell, fou un actiu explorador de tot el Darién, Panamà i Nicaragua Es distingí pel despotisme i la crueltat, que li valgueren molts enemics a l’Amèrica Central i a Castella

Receptor del Club Beisbol Viladecans, formà part del primer equip durant les dècades de 1970 i 1980 El 1982 guanyà per primera vegada el Campionat d’Espanya, títol que revalidà any rere any fins que es retirà aquella mateixa dècada Al final de la dècada i durant uns quants anys formà part del cos tècnic del club, i fou partícip del domini del CB Viladecans, que aconseguí tots els títols de Lliga i Copa del Rei en què participà

El 1991 ingressà al Club Natació Catalunya, equip amb el qual aconseguí tots els seus títols Posteriorment nedà al Club Natació Sant Andreu 2004-10, però retornà al CN Catalunya l’any 2010 Es proclamà campió de Lliga 1992, 1993, 1994, 1998, de la Copa del Rei 1992, 1994, 1997, de la Recopa 1992, de la Copa d’Europa 1995 i de la Supercopa d’Europa 1992, 1995 Guanyà la medalla d’or als Jocs Olímpics d’Atlanta 1996

En un principi, aquesta església era situada al carrer de Corders, al costat del camí d’entrada a la ciutat, o primitiva via romana, a la vora de l’antic rec comtal, del qual va prendre el nom Antigament també fou coneguda com Sant Cugat del Forn, perquè tenia al seu costat un dels forns de la ciutat Fou destruïda el 1936, i el nou temple, que s’alçà sota la mateixa advocació, es traslladà al carrer Princesa, a prop de l’emplaçament originari L’església de Sant Cugat del Rec es bastí al principi del segle XI A partir del 1010 el levita i canonge de Barcelona Guislabert, fill del vescomte…

Forma una vall, anomenada vall d’Alcalà , situada entre la penya Foradada al N que la separa de la vall de Gallinera, la serra de Capaimona al S que la separa de la vall de Seta i la serra de Llombos a l’W que la separa de la vall de Planes És drenat pel barranc de la Fontblanca, capçalera del Girona i, al sector més occidental, on es troba el llogaret de Beniaia, pel barranc de l’Encantada, afluent, per la dreta, del riu d’Alcoi Els conreus són tots de secà cereals, llegums, oliverar La terra és molt repartida i és conreada pels propietaris La població, que aconseguí 642 h el 1910, ha anat…

Els compromesos en el sagramental eren convocats, en cas de perill, en forma d’host, a so de corn, repic de campanes o toc de trompeta, és a dir, sometent, mot aquest que al s XVI tendí a prevaler i a substituir el de sagramental A la nit, la convocatòria era feta mitjançant farons encesos a les torres més altes El primer sagramental fou jurat el 1257 pels pobles del pla del Llobregat comprenia Sant Boi, Sant Joan Despí, Cornellà, Sant Climent, Sants, Esplugues, Sant Just Desvern, Sant Feliu, Sant Vicenç dels Horts, Santa Creu d’Olorda, Molins de Rei, Santa Coloma, Viladecans, Gavà,…

La noció de bé ha inclòs, històricament, tant la idea de perfecció de l’ésser en si mateix com la de satisfacció, conveniència o apetibilitat en relació amb els altres éssers D’acord amb la primera han sorgit les consideracions metafísiques del bé, segons les quals existeix un bé suprem, font de tots els altres béns idea de les idees per a Plató, l’U per a Plotí, Déu per a la patrística i la filosofia medieval De la segona, l’apetibilitat, han derivat els punts de vista teològics o ètics, sovint en relació amb l’aspecte metafísic segons el qual el bé perfecciona els éssers, especialment l’…

Implantat el 1202 al regne de Castella-Lleó amb el nom de moneda forera , fou introduït per Pere I de Catalunya-Aragó als seus estats i anomenat monedatge o maravedís al regne d’Aragó L’impost requeia sobre tots els béns mobles i immobles a raó de 12 diners per lliura, tenia caràcter general i no n'estaven exempts ni la noblesa ni l’Església ni els ordes militars Sota Jaume I el monedatge es convertí en un ingrés regular cada set anys en la proporció d’un morabatí per cada set aurei o béns equivalents Hi estaven subjectes tots els territoris en els quals corria la moneda jaquesa Aragó,…